UGT de Catalunya reclamarà la revisió de tots els judicis que van ocasionar les execucions sumaríssimes i la restitució de la memòria de tots els afectats per la repressió . Això ho ha manifestat el secretari general del sindicat, Camil Ros en un homenatge als ugetistes que van ser exterminats per la repressió franquista i als quals no s’ha fet una reparació jurídica, tot i que políticament ja han rebut el reconeixement corresponent.
“Avui hem vingut aquí a reivindicar la revisió de tots els judicis sumaríssims que hi va haver i, per tant, que es restitueixi la memòria de tota aquesta gent”, ha explicat Camil Ros. El secretari general de la UGT ha recordat també que “avui, després de tants anys encara tenim gent a les cunetes i molts d’ells i elles són de la UGT. Cal pensar que després d’ERC, la UGT va de la organització que va tenir més gent que es va exiliar, per tant, eren gent pacifistes, però també van defensar la República. Segurament si no haguéssim tingut la dictadura franquista i l’evolució s’hagués basat en la República, tindríem ara un Estat de benestar més potent” ha dit el líder de la UGT.
Tolerància zero amb l’extrema dreta
El màxim responsable de la UGT ha afirmat que l’homenatge als afusellats a Barcelona és alhora un missatge de memòria històrica i també un missatge de futur. En aquest sentit ha afegit que l’acte del 20N és un bon moment per recordar que “amb l’extrema dreta, tolerància zero”. En aquest sentit ha recordat que no només a Catalunya i a Espanya, sinó a altres indrets d’Europa i el món, “l’extrema dreta no ha portat res de bo”. Democràticament i des de les urnes, UGT creu que cal erradicar l’extrema dreta.
Camil Ros ha considerat que el nou govern que es formarà a Espanya hauria d’assumir la tasca de dignificar les víctimes de la repressió: “crec que ara que han passat molts anys de la transició, i sense entrar en el que en el seu moment es va pactar, en aquells estats en els quals després d’una dictadura hi ha hagut un acord , amb tots els matisos de cada cas, és molt important que una persona que té els seus sers estimats que van lluitar per la llibertat no segueixen estant en una cuneta.
A l’acte hi han participat també Roger Heredia, impulsor del banc d’ADN de desapareguts de la Guerra Civil; Josep Antoni Pozo, historiador i sindicalista de la UGT; Jordi Font, director del memorial democràtic i Camil Ros, secretari general del sindicat
Els noms de 1.706 afusellats
El 26 de gener de 1939 Barcelona va ser ocupada per les tropes franquistes. En el context de la repressió desfermada pel govern de Franco, el 10 de febrer es va començar a afusellar al Camp de la Bota en un mur de formigó semblant a una escullera a l’interior del mar i a tocar de la sorra de la platja.
Entre 1939 i 1952 es van afusellar al Camp de la Bota 1.706 persones, segons la documentació extreta dels consells de guerra. Els noms de totes aquelles persones s’han escrit en un mur situat al Fòrum en un projecte contra l’oblit en un projecte artístic de Francesc Abat, que va ser inaugurat fa un any coincidint amb el 80 aniversari de l’inici dels afusellaments.
