Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat una condemna anterior a l’empresa Acciona Facility Services, una de les conegudes com a societats multiservei, que operava a Nissan. El motiu de la resolució és la vulneració de drets fonamentals. El cas afecta un treballador que va demanar permís per alletament del seu nadó, cosa a la qual l’empresa es va negar, segons explica Jonathan Gallego, responsable del Gabinet Jurídic de CCOO a Catalunya.
El cas suposa obrir una via a una interpretació de l’Estatut dels Treballadors més d’acord amb la realitat social actual, considera Gallego.
Un treballador de l’empresa abans esmentada va demanar permís per alletament com a conseqüència del naixement del seu nadó. L’empresa li va negar considerant que aquest tipus de permís correspon a la mare. A més va interpretar que es podia demanar aquest temps pensat per tenir cura del fill acabat de néixer sempre que tant el pare com la mare treballessin i, en aquest cas a qui li correspondria beneficiar-se de les hores destinades a cuidar el nadó seria a la mare.
El cas, objecte de litigi, tenia un element de complexitat perquè mentre el pare treballava, la mare no tenia feina. Això, segons l’empresa invalidava el progenitor a tenir el permís.
El permís per alletament es pot agafar en forma de llicència diària o també es pot acumular. En aquest cas l’acumulació suposava un permís de 18 dies.
Famílies monoparentals
L’article 37.4 de l’Estatut dels Treballadors afirma en el seu últim paràgraf que podran exercir el permís de lactància el pare o la mare en el cas que els dos treballin i es considera que aquest és un dret individual.
La interpretació nova que aporta la sentència és que, d’una banda considera que el permís no ha de ser entès de manera exclusiva com de lactància, sinó que ha de ser entès, segons s’afirma, com un dret a participar en la cura del nou nat, encara que la mare no tingui feina.
«A més, hi ha una segona consideració, si el permís per lactància es relacionés només amb el fet biològic d’alletar i necessités que pare i mare treballessin per poder exercir-lo un d’ells, què passaria en el cas de les famílies monoparentals»?, es pregunta Gallego. En aquest sentit, la sentència fa al·lusió a l’adaptació de la norma a la nova realitat social.
