Uns 3,1 milions de pensionistes, l’equivalent al 32,6% del total, cobren per totes les seves pensions menys dels 8.200 euros anuals, xifra que delimita el llindar de la pobresa, segons un informe dels Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) a partir de dades de l’Estadística de mercat de treball i pensions a les fonts tributàries de 2016 ‘que elabora l’Agència Tributària, segons informa eldiario.es.
Per a Gestha, el fet que un terç dels pensionistes rebi pensions que, en suma, es troben per sota del llindar de la pobresa evidencia la “urgent” necessitat d’incrementar les pensions mínimes, la revaloració de les quals ha estat supeditada pel Govern central a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat de 2018.
Per comunitats i en valors absoluts, Andalusia (651.617) i Catalunya (521.763) són les que compten amb un major nombre de pensionistes que cobren pensions per sota del llindar de la pobresa, seguides del País Valencià (356.257), Madrid (344.746) i Galícia (310.793).
Per la seva banda, Canàries, Galícia i Múrcia, amb un percentatge proper al 40%, són les comunitats en què hi ha una major proporció de pensionistes que cobren pensions inferiors al llindar de la pobresa. A l’altre extrem se situen Madrid i Aragó, amb percentatges propers al 26%, i Astúries (23,8%).
Segons els tècnics d’Hisenda, el 60,4% dels pensionistes que perceben pensions per sota del llindar de la pobresa són dones, i hi ha importants bretxes de gènere.
Les dones majors de 65 anys cobren una pensió gairebé un 49% inferior a la dels homes d’aquesta mateixa franja d’edat. En concret, la bretxa en aquest cas és de 5.770 euros.
Per comunitats, la diferència més gran es localitza a Astúries, on les dones majors de 65 anys cobren 8.751 euros menys que els pensionistes de la seva mateixa edat. En canvi, Extremadura és la que presenta la menor bretxa (3.483 euros).
El secretari general de Gestha, José María Mollinedo, ha destacat que tenint en compte els gairebé 2.000 milions d’euros que costen els plans privats de pensions dels quals es beneficien principalment les 380.000 persones amb rendes més altes, “no s’entén la manca de voluntat política per acordar finançar amb impostos les pensions no contributives i equilibrar el pressupost de la Seguretat Social, i així poder revalorar les pensions en funció de l’IPC “.
