A finals d’abril els quatre sindicats presents al comitè d’empresa de la Nissan, CCOO, UGT, USOC i CGT, feien un cop a la taula i exigien a les administracions moviments per a la reindustrialització de la planta. L’acusaven de no fer prou per garantir el futur per a Nissan. El mateix que segueixen pensant avui que convoquen a una manifestació que sortirà a les 18 hores des de la Direcció General d’Indústria de la Generalitat fins a la Delegació del Govern a Barcelona per reivindicar la reindustrialització de Nissan i per la defensa del teixit industrial a Catalunya.
La manifestació neix després de la darrera reunió amb les administracions on es van analitzar amb detall els projectes que hi ha ara mateix sobre la taula. Cal saber quina és la seva capacitat productiva, quins plans industrials té, el seu nivell de vendes, l’estructura empresarial… Ara per ara es mantenen 36 empreses amb 40 projectes, algunes de les quals formarien part del hub KPMG, que en aquests moments està estudiant les dades presentades per les empreses que en formarien part.
El comitè d’empresa de Nissan insisteix que es necessiten projectes que preservin el teixit industrial i l’ocupació que es perd amb la marxa de Nissan, i que alguns dels projectes que hi ha ara mateix sobre la taula no compleixen aquesta premissa, una premissa que els sindicats diuen que han assumit totes les parts de la mesa, encara que pugui no semblar-ho.
Inquietud per la falta de temps
Xavi Hernández, secretari general de la UGT a Nissan apunta que aquesta manifestació no vol mantenir el conflicte, sinó que realça la petició d’ajuda per aquesta reindustrialització que se’ls hi ha promès. “És un recordatori perquè estem veient que les administracions es retarden més del que van dir i la plantilla comença a estar inquieta… Evidentment s’ha de fer alguna cosa, perquè ens preocupa que si no fem soroll s’oblidin de nosaltres”.
En la mateixa línia, Miguel Ruiz, president de la secció sindical SIGEN-USOC a la Zona Franca, explica que si s’està en aquesta situació és perquè des de setembre s’ha estat amb la taula oberta, però que fins a dia d’avui no tenen una opció clara que pugui “donar cabuda a la pèrdua de treball que es viurà al desembre entre proveïdors, subcontractats i gent directa”. “Aquestes 25.000 famílies que sempre diem”, diu Ruiz. I és que creu que políticament no està havent-hi una aposta clara i així els hi ha dit el comitè d’empresa en ple en diferents reunions a l’administració catalana i estatal. Defensa que la manifestació d’avui és un toc d’atenció tant a les administracions estatals com a l’autonòmica perquè volen “que s’aposti per la indústria a Barcelona”.
La realitat és que des de l’inici de les negociacions i un cop es va signar un acord per aturar la vaga que havien iniciat els treballadors de la Nissan, el calendari acordat no s’ha acabat de seguir en cap moment. Com explica Miguel Ángel Boiza, secretari general de la Secció Sindical Intercentres de CCOO a Nissan, s’han tingut vàries reunions de la taula de negociació i es tenia un calendari dels passos a seguir. En aquest es deia que el 31 de març era el termini per entrar projectes per poder començar a analitzar-los detingudament i veure si individualment cada projecte creava llocs de feina, si eren seriosos, si es mantenien en el temps, les inversions… També, remarca, “que fossin projectes seriosos, que no vinguessin buscant subvencions sense tenir res més”.
Boiza veu que de tots els projectes el més important és el hub d’electromobilitat, un grup d’empreses que volen compartir l’espai: “entre totes volen fer diferents apostes com ara fabricació de camions elèctrics, furgonetes, altres aposten per l’hidrogen… Però no veiem cap projecte important com serien fabricants de vehicles o de bateries, que són els projectes pels quals apostàvem”.
Sense bateries a la Zona Franca
A principis de setembre de 2020 es deia que la multinacional sud-coreana LG estava disposada a invertir 3.500 M d’euros als terrenys de Nissan a la Zona Franca per fabricar bateries elèctriques. Foment assegurava que la companyia podria crear 3.000 llocs de feina directes i 18.000 d’indirectes. L’oferta s’havia de negociar a la Mesa per a la reindustrialització de Nissan mentre es parlava que aquesta no era l’única aspirant a rellevar Nissan a partir del 2022, ja que també hi havia veus que deien que es treballava perquè s’hi instal·lés un fabricant de busos elèctrics o una altra marca automobilística. “Tenim alternatives potents i competitives que van en la direcció que quan passi el 2021 puguem aportar projectes industrials importantíssims”, assenyalava aleshores el president de Foment del Treball, que apostava perquè Barcelona continuï sent el “clúster més important de la mobilitat i de l’automoció” de tot l’Estat.
En qualsevol cas, set mesos després, sembla que l’opció de les bateries ja ni tan sols existeix. “Ens diuen que les bateries és difícil que vinguin perquè aposten per terrenys el doble de grans del què tenim a Zona Franca. Nosaltres tenim 500.000 metres quadrats i estan demanant un milió… En aquests mesos l’evolució d’aquest mercat ha estat més gran del que pensaven”, diu Boiza. Així, és difícil que vingui una fàbrica de bateries sencera perquè no hi cap. Davant d’això, els hi queda la fabricació de vehicles, però els sindicats diuen que no hi ha cap pla ferm.
Per Javi Turrillo, delegat sindical al comitè d’empresa per la CGT, “tot està a mitges”. “Se’ns va oferir la idea com un caramel de la famosa fàbrica de bateries, però passa el temps i no es plasma res a la Nissan… No hi ha un relleu a aquella oferta que ja és públic que no vindrà”, denuncia Turrillo, que es pregunta “si no venen, qui ho farà o què es farà?” Això és el que tornen a reivindicar. Que es faci la reindustrialització que es va pactar.
La Generalitat, sense Govern, un interlocutor poc vàlid
Turrillo afirma que tractaran el problema des del carrer perquè el carrer es mulli, ja que la Generalitat no ho està fent. Des de la CGT recorden que és bàsic que una empresa suplís l’espai que ocupava la Nissan i que per això tot el comitè estan en la mateixa línia, igual que fa un any reivindicant, el mateix: “estem en la taula de treball intentant que es compleixi allò pactat, però la cosa està molt freda”.
Ara, segons Boiza, la idea és dir-li de nou a l’administració i a la Nissan que els compromisos s’han de complir: “per nosaltres els acords d’agost no estaran tancats fins que hi hagi una proposta seriosa no només per la plantilla de Nissan, també per les subcontractes”. Aquests compromisos als quals es refereixen Boiza implicaven a l’agost saber quina empresa substituirà a la Nissan i poder així donar continuitat a la feina dels treballadors un cop la planta tanqui del tot el 31 de desembre. Ja entenen que l’1 de gener serà molt difícil estar treballant, assumeixen que pugui haver un període d’entre 6 mesos a un any perquè una marxi i entri una altra després de fer les modificacions necessàries a la planta. “Si nosaltres seguim fent cotxes com està acordat fins al 31 de desembre és impossible que qualsevol altra empresa que vulgui fer un vehicle diferent estigui l’1 de gener treballant”, diu Boiza. Però tot i així, sí que s’ha de tenir aleshores clar qui entrarà.
El delegat de CCOO atribueix aquests “desastre” a la falta d’entesa de les administracions. “Es nota que estan barallats entre ells mateixos i que hi ha molta tensió amb el Gobierno de Madrid. No aconseguim que treballin junts perquè hi ha molts interessos particulars”, diu. A més afegeix que “el senyor Tremosa diu que no poden fer res, que anem a Madrid a demanar però surt a la televisió dient que sí que tenen projectes importants però que o venen a Catalunya o no aniran enlloc i tampoc defineixen el projecte”.
A més, Ruiz, de la USOC, assenyala que “es parla confidencialment que podria haver algun recanvi”, però assegura que “com els polítics ja han fallat”, que no es “fien d’ells”. Els recorda a més que no valdrà qualsevol cosa, “volem un projecte gran”.
La manifestació, que es celebrarà avui dijous 13 de maig a les 18 hores a Barcelona, està convocada pel comitè d’empresa de la Nissan, però està oberta a tots els proveïdors i subcontractes o empreses que d’una forma directa o indirecta pateixen les conseqüències d’aquesta inoperativitat. Boiza defensa que “la reindustrialització no és només pels treballadors de Nissan, ha de ser per tot el teixit industrial de Catalunya”, però remarca que “Nissan és molt gran i s’emporta per davant molts llocs de treball i hem de batallar per intentar salvar-ho”.
Així, Hernández, de la UGT, també recorda que anar a temps és important per saber quin projecte pot recuperar tots els treballadors de la Nissan. “Hem de veure els actius que es necessiten que es quedin dins de Nissan i començar a treballar perquè com més temps es retardi, més temps estarà la gent a l’atur i més trigarà a reincorporar-se”, apunta. A banda, defensa que la millor proposta no serà només aquella que agafi tots els treballadors, sinó la que a més mostri la viabilitat del projecte.
Si voleu saber més sobre tot el procès podeu consultar els articles que hem anat publicant.
