Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els tres sindicats majoritaris a Correos –CCOO, UGT i CSIF– han anunciat aquest matí l’inici de mobilitzacions en els pròxims dies per reclamar al Govern espanyol les inversions necessàries perquè aquesta empresa pública pugui desenvolupar la seva tasca amb els nivells de qualitat exigible. Alberto Pérez, secretari provincial de CCOO de Correos a Barcelona, ha xifrat en un 70% «la retallada en el servei postal públic en els pressupostos generals de l’Estat del 2017». També ha expressat el seu temor que aquesta situació «es perpetuï aquest any i en exercicis futurs». Els pressupostos de l’Estat per al 2018 ja han estat presentats i «no preveuen cap varietat en aquest sentit». Atribueixen la màxima responsabilitat en aquest afer el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro.
Les reivindicacions dels treballadors de Correos van ser acceptades a l’estiu de l’any passat pel Ministeri de Foment que va signar un conveni amb els sindicats. La realitat, segons afirmen els seus portaveus, «és que no s’ha complert res». Rubén Valdés, secretari general de Correos-Catalunya d’UGT, ha explicat els quatre eixos que «justifiquen les mobilitzacions». El primer és el finançament necessari «per a un servei postal universal». En segon lloc «la inexistència d’un pla estratègic de futur, que avui és més necessari que mai». Valdés constata que «el món logístic ha canviat molt en els darrers anys i l’operador públic s’hi ha d’adaptar».
En tercer lloc, el portaveu ugetista reclama «un pla de prestació del servei tal com estableix la normativa europea». Segons els sindicats, la Unió Europea obliga a una dotació de l’activitat pública postal que l’Estat espanyol està incomplint. Finalment, el quart eix de les mobilitzacions és el laboral. Alberto Pérez ha assegurat que des de 2008 s’han perdut 15.000 llocs de treball a l’empresa, 2.000 dels quals a la província de Barcelona. A la resta de demarcacions catalanes han estat prop de 500 més. D’altra banda, els pocs llocs de treball que s’han generat «la gran majoria han estat parcials i de durada temporal».
Rafael Segovia, president de la secció sindical de CSIF-Correos a Catalunya, ha explicat que les mobilitzacions començaran aquest mes d’abril amb la celebració d’assemblees als centres de treball i que de mica en mica aniran augmentant d’intensitat. No han posat cap límit a les protestes que es puguin fer i al mes de maig podria haver-hi les primeres manifestacions al carrer i a les vagues que, inicialment, serien parcials. No descarten una vaga general a tot l’Estat en funció «de com avancin les nostres reivindicacions i si es concreten amb mesures en els pressupostos generals de l’Estat de 2018 que ara inicien el tràmit parlamentari».
Per als sindicats no es tracta només d’una reivindicació laboral. Pérez, Valdés i Segovia critiquen «la degradació del servei en zones rurals» En aquestes àrees, afegeixen els diferents portaveus, «no ho cobriran empreses privades. No és rendible i només es pot fer bé des d’una empresa pública. Als pobles petits, si no hi va Correos, no hi anirà ningú. Són el primer afectat». Segons recull una enquesta feta a escala europea, Espanya ocupa el segon pitjor lloc pel que fa a bústies per habitant i el cinquè pitjor lloc en punts de servei. Els sindicats defensen que «tot el que reclamem és per reclamar la qualitat de servei que la ciutadania es mereix».
El paper de la direcció de l’empresa així com de la societat estatal SEPI –de qui depèn Correos– és desaprovat pels treballadors. «No pinten res» –diuen–, «ja que qui mana és Montoro».
