El biaix de confirmació tendeix a fer-nos creure que la realitat s’emmotlla a les nostres creences i prejudicis com un guant. La pandèmia i la seva gestió ofereixen molts exemples en aquest sentit.
Respecte al teletreball, el nivell econòmic o el sector professional en el qual es desembolica una persona pot fer-li creure que la seva implantació a Espanya és l’una o l’altra; o ja no hi ha embussos perquè tothom està teletreballant o “les empreses no ens deixen quedar a casa”.
Obtenir dades en temps real sobre el teletreball és molt complicat. En primer lloc, perquè els organismes públics no els proveeixen o ho fan amb una freqüència molt baixa. En segon lloc, perquè les mateixes empreses no faciliten aquesta informació de manera agregada. I, finalment, perquè els esforços per incentivar aquest tipus de relació laboral són relativament recents i encara no s’han desenvolupat mètriques de confiança sobre aquest tema.
Evolució del teletreball, Europa 2020
Espanya no ha estat mai una potència mundial en teletreball i així ho mostren les dades de la Comissió Europea: en 2019, només un 4,8% dels ocupats espanyols van teletreballar de manera habitual.
Les dades de la Fundació Ellis disponibles en la plataforma 360smartvision mostren que aquesta situació es va alterar de manera notable durant els pitjors mesos de la pandèmia. Al voltant d’un 30% dels enquestats van respondre que van teletreballar durant els mesos de març i abril.
Aquest percentatge es va contreure durant els següents mesos fins al 8% del mes de novembre. Les dades de gener de 2021 són similars: només un 9% dels enquestats declara estar teletreballant en l’actualitat.
Encara que les dades no són directament comparables amb els d’Eurostat per a 2019 (preguntes diferents, biaixos per la mena d’enquesta…), els resultats mostren que el teletreball va créixer de manera notable durant els mesos més durs de la pandèmia. També suggereixen un increment important respecte de 2019, pesi al retorn gradual a les oficines que es va produir a partir del mes de maig.
Ha anat a treballar en els últims 7 dies? (per a persones que han treballat alguna vegada des de l’1 de març de 2020)
La informació recopilada per Eurofund confirma que les empreses i els treballadors espanyols han fet un esforç important per a incorporar el teletreball a la seva rutina. Malgrat això, Espanya se situa a la cua en el percentatge de professionals que van començar a treballar des de les seves cases a conseqüència de la pandèmia.
La següent figura mostra com gairebé un 30% dels treballadors espanyols es va incorporar a aquesta modalitat en els mesos d’abril i maig, molt per darrere de països com Bèlgica o Holanda i per sota de la mitjana de la Unió Europea.
Percentatge d’europeus que van començar a teletreballar a conseqüència de la Covid-19
Els resultats mostrats obren la porta a dues preguntes de recerca: la primera és sobre les raons que expliquen que països com Espanya, Grècia o Itàlia figurin a la cua del teletreball a Europa de manera recurrent. Al bot semblés que la cultura empresarial o l’estructura productiva estiguessin darrere d’aquest fenomen.
La segona, i més apressant en aquests moments, té a veure amb la relació existent entre el teletreball i l’impacte de la Covid-19.
Teletreball i evolució de la pandèmia
Els gràfics que es presenten a continuació mostren la relació entre el percentatge d’individus que van començar a teletreballar a conseqüència de la Covid-19 i la severitat de la crisi sanitària, mesurats en contagis i defuncions acumulades.
Contagis i teletreball
Defuncions i teletreball
Els resultats mostren un conjunt de països agrupats entorn de la mitjana (Itàlia, Irlanda, França, Portugal…), amb una incidència moderada de la crisi sanitària i amb un increment del percentatge de teletreballadors d’entre el 35% i el 45%. Al costat d’ells, hi ha dos grups de països amb comportaments allunyats de la mitjana.
El primer grup és el dels països amb més d’un 50% d’individus teletreballant a conseqüència de la Covid-19.
Finlàndia destaca entre ells per ser un exemple de país teletreballador-previngut: sense tenir un nombre anormalment alt de contagis ni de defuncions el percentatge d’individus que van començar a teletreballar entre març i abril supera el 60%.
Bèlgica, Luxemburg i Holanda manegen xifres similars de teletreball, però, en aquests països, el nombre de contagis acumulats ha estat el més alt de l’Eurozona.
El segon grup el formen Grècia i Espanya, amb una menor incorporació del teletreball en el seu esquema postcovid. Sense poder assumir una relació causal entre tots dos indicadors, la menor incidència del virus a Grècia suggereix un risc moderat derivat de la presencialitat.
Espanya, teletreball i salut pública
A Espanya, empresaris i responsables polítics semblen considerar que els perjudicis del teletreball no compensen els beneficis derivats d’un potencial millor control de l’expansió de la pandèmia.
Les dades de la Fundació Ellis recollits en 360smartvision mostren que un 11% dels enquestats afirma haver tingut contacte amb un infectat en el seu entorn laboral el gener de 2021; és el mateix percentatge que afirma haver-lo tingut en la seva llar. És cert que els protocols de seguretat són superiors en una oficina, però els contactes de risc en l’entorn laboral no semblen ser trivials.
Les dades semblen suggerir que l’aposta pel teletreball no és solament un assumpte de major eficiència en la gestió dels recursos o d’un millor equilibri entre vida personal i familiar. Es tracta d’una qüestió de salut pública que ha de ser abordada urgentment, més enllà de recomanacions benintencionades i de regulacions rígides i simplistes. Tenim molts exemples al nostre voltant.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
