Actualitat

Salvador Duarte, secretari general de CTAC: “No tots els emprenedors són autònoms ni tots els autònoms són emprenedors”

La Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) és una organització vinculada a UGT. Celebra divendres, 20 de març el seu tercer congrés. El seu secretari general és Salvador Duarte. Sobre l’informe que presentarà als seus associats li hem volgut fer unes preguntes

Duarte té 39 anys i un llarg currículum professional. És diplomat en Relacions Laborals per la Universitat de Màlaga, Postgrau en Relacions Laborals i Negociació Col·lectiva per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Alta Direcció per la Universitat de Barcelona. És fundador i administrador d’una empresa de consultoria TIC i gestió empresarial. Des de l’any 2004 és president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC-UGT de Catalunya), organització sindical d’autònoms amb 35.000 associats. Des de l’any 2007 forma part també de l’executiva de la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA España). Des del 2009 és membre del Consell Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i des del 2013 del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB).

Per començar voldria que em diguéssiu la vostra opinió respecte a dos conceptes dels quals se’n parla molt des que la crisi ha aparegut, l’emprenedoria i els autònoms. Són coses que si no s’afina molt, es poden confondre

Efectivament, ni tots els emprenedors són autònoms ni tots els autònoms han de ser necessàriament emprenedors. És més, durant aquesta llarga crisi, cada vegada ens trobem amb més freqüència ,empreses obliguen als seus treballadors a “convertir-se en autònoms” per continuar treballant (fals autònom) .

Quin balanç en fa del cens d’autònoms que hi ha a Catalunya des de l’inici de la crisi. Sembla que les xifres es mantenen? Baixen? Però, potser les condicions amb què treballen han canviat?

Si parlem en termes nets, a Catalunya han desaparegut més de 80.000 treballadors autònoms, ara bé, aquesta xifra, en termes reals és fins i tot major, ja que en paral·lel a les baixes, cada vegada són més les persones que veuen en l’autoocupació una eina eficaç per sortir del “pou de l’atur”.

A l’informe parleu de què la crisi ha afectat negativament als autònoms, especialment pel que fa al tracte fiscal, amb les pujades de I’RPF i l’IVA. Quina seria l’alternativa que proposaríeu en aquesta matèria.

A CTAC fa anys que reivindiquen una fiscalitat progressiva i justa. No és possible, que a qualsevol activitat professional se li apliquin tipus impositius de dos dígits i que, per contra, les grans empreses i multinacionals tinguin un tipus nominal real inferior al 9%. En aquest sentit, creiem necessària una reforma integral que permeti de manera efectiva equiparar la pressió fiscal, fomentant sobretot aquelles activitats que garanteixin en el futur treball de qualitat i d’alt valor afegit. És a dir, fomentar les avui petites però demà grans empreses del país.

Una cosa que destaqueu és que els Plans de pagament de proveïdors no han arribat o ho han fet molt poc fins als autònoms, perquè la morositat que abans era pública, ara és privada i els diners costa que arribin a la base.

El pla de pagament a proveïdors ha significat una important injecció de diners a l’economia real. Ara bé, només ha arribat al primer nivell, és a dir, els grans contractistes de l’administració han utilitzat aquests recursos per maquillar els seus comptes de resultats. Però, en cap cas, s’ha utilitzat els diners esmentats per pagar als seus subcontractats (autònoms) que són els que finalment financem aquestes grans empreses. Només durant l’any 2014, les empreses de l’Ibex35, s’han estalviat 4.000 milions d’euros en finançament que han carregat en els seus proveïdors.

Pel que fa al finançament, a més de queixar-vos de la pràctica desaparició del crèdit als autònoms reclameu la creació d’un mecanisme que posi en el mercat 20.000 milions (suposo que en el conjunt d’Espanya) per finançar el circulant. Com s’hauria de fer si no hi ha entitats públiques de crèdit?

Des de CTAC hem defensat la necessitat d’utilitzar les entitats financeres rescatades com una veritable banca pública i aprofitar la capil·laritat de les seves xarxes d’oficines per fer arribar crèdit a tots els punts del país i en condicions de tipus nominals equiparables a la resta d’Europa. Perquè es pugui garantir la competitivitat de les nostres activitats en un mercat cada vegada més globalitzat. Estratègies com les posades en marxa per l’ICO o l’ICF a Catalunya no deixen de ser un gota d’aigua en un desert ple d’empreses necessitades de finançament.

Teniu en el vostre programa tot un seguit de mesures en matèria de Seguretat Social. A mi m’ha cridat l’atenció la reclamació de coeficients de reducció de cotitzacions per què es puguin jubilar els autònoms a 63 anys, sempre que hagin exercit tasques especialment penoses.

Insteu a crear un fons de contingència a les mútues, perquè es dediquin els diners a la formació i informació per als autònoms en matèria de seguretat a la feina.

Segurament, disposem d’una de les lleis de PRL més avançades en l’àmbit europeu. Ara bé, pel que fa al treball autònom, deixa en el “nivell d’autoprotecció” les obligacions bàsiques del col·lectiu. Això es tradueix en la majoria dels casos, d’una escassa per no dir nul·la, acció informativa per part de les administracions, i en un baixíssim nivell del coneixement de la matèria per part del col·lectiu (sobretot en els nous emprenedors). El resultat, és efectivament, l’increment en els últims anys de la sinistralitat dels autònoms, arribant en algunes activitats fins i tot a superar la que es dóna en el Règim General.

En l’àmbit de la Formació reclameu que els pressupostos se situïn al mateix nivell que tenien en 2009 i que un 0,1% del que es paga es destini a formació per autònoms.

Una altra cosa nova és la línia de microcrèdits que reclameu per a fomentar noves activitats econòmiques entre els autònoms. Els diners els hauria d’avançar l’ICF i les associacions d’autònoms haurien de participar en els mecanismes d’adjudicació?

Una de les constants que hem vist durant aquesta crisi, està directament relacionada amb la manca de finançament. En aquest sentit, tot i haver-se incrementat pràcticament per 150% el nombre d’usuaris amb inquietuds per crear una empresa, són menys els emprenedors que finalment aconsegueixen posar les seves iniciatives en marxa, tot i tenir bons projectes i ser fins i tot viables des d’un punt de vista tècnic. Més de 100.000 projectes a Catalunya per tant han deixat de veure la llum per la falta de finançament.