A un any de la implementació de la Renda Bàsica Universal a l’Estat Espanyol, la comissió sobre nous models redistributius del Ministeri d’Economia i Benestar ha publicat el seu primer informe de seguiment. El document, que combina un complet balanç quantitatiu en el qual es recullen els efectes de la mesura sobre les diferents variables macroeconòmiques, amb una àmplia retrospectiva de caràcter qualitatiu porta, segons els seus autors, bones notícies: tot i que el PIB ha baixat lleument durant aquest primer any, l’índex Gini que pondera la desigualtat, ho ha fet encara més, mostrant un panorama mai vist: hi ha una mica menys de riquesa en la societat però està ben repartida. Això ha tingut impactes en diversos àmbits extraeconòmics, millorant la salut mental, la confiança en el futur i en general el benestar emocional de la població.
“Ens alegra poder avaluar per fi la renda bàsica com a política pública i no l’enèsim experiment sobre el tema”, ha celebrat davant la premsa Carla Barrios, l’economista especialitzada en sistemes de justícia social que exerceix com a portaveu de la comissió. Visiblement emocionada, aquesta històrica defensora de la renda bàsica, ha anat desgranant les principals troballes de l’equip d’avaluació, compost per tècnics de diversos ministeris i representants elegides pels col·lectius socials que van protagonitzar la lluita per garantir una base material a tota la ciutadania. “Jo és que encara no m’ho puc creure”, ha confessat a terme de la seva intervenció provocant algunes rialles entre les i els periodistes presents.
Maria Flores, veïna de Granada i integrant de l’assemblea a favor de la renda bàsica del barri de l’Albaicín, coincideix amb Barrios. “La veritat és que a nosaltres també ens costa creure-ho, però a mesura que anem interioritzant el que passa, que hem anat comprovant les transformacions en la vida que suposa rebre a final de mes un ingrés fix, comptar amb això, ens diem que sí, que de vegades passen coses bones, que de vegades una pot fer avançar a la història”, apunta l’activista. Per això, a la xarxa interterritorial de veïnats per unes condicions dignes de vida, relata Flors, s’està plantejant que en el futur es celebri aquesta data amb una festa. “Creiem fermament que són aquest tipus de conquestes, i no altres, les que han de ser commemorades per la gent”.
Explica Flores que a principis de 2021, la situació al barri era desesperada: “ens vam adonar que el model de la nostra ciutat només ens oferia laberints, bolcar-se al turisme amb ocupacions precàries, perdre a tanta gent que havia de marxar a buscar-se la vida”. En aquest marc, que tota la ciutadania compti amb una base material garantida, ha generat un tomb: la pujada dels salaris, el pas de gran part dels treballadors del sector turístic a jornades parcials, l’arrelament dels joves, la proliferació de petites cooperatives agrícoles, tecnològiques, artístiques, de tota mena. És sorprenent el ventall de possibilitats que s’obre quan la teva existència no gira al voltant d’aconseguir els diners necessaris per sobreviure”, conclou.
L’investigador Ilpo Sykko, integrant d’una delegació finlandesa que ha vingut a estudiar la implementació d’aquesta mesura per primera vegada a l’Estat espanyol, a l’espera que la resta dels països adoptin les recomanacions de la Unió Europea d’instaurar una renda bàsica universal fruit de l’històric èxit de la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que arrenqués al setembre de l’any 2020, explica a El Salto que cap d’aquestes conseqüències els sorprèn: “Nosaltres mateixos vam arribar a conclusions similars després del projecte pilot que es va fer a Hèlsinki el 2015”, recorda.
“El que ens interessa indagar, no és tant els efectes d’una renda bàsica, sinó les dinàmiques que han aconseguit que s’implementés una mesura que suposava un desafiament, tant per als imaginaris de la gent, encara modelats al voltant de la centralitat de la feina com a única manera legítima d’accés a recursos econòmics, com davant les elits, que s’han vist forçades a acaparar menys riquesa i acceptar una reforma fiscal sorprenentment progressiva. Sectors, que, com sabem, no estan acostumats a sortir perdent”. Aquest catedràtic en Sociologia de la Universitat de Vaasa, reconeix que, amb els deu milions de signatures que va obtenir l’ICE, era qüestió de temps que algun estat es llancés a incorporar la mesura, però que esperava que fos el país escandinau el que marqués l’avantguarda en aquest àmbit.
“I tant”, coincideix Miguel Mármol, un dels portaveus d’Estudiants en lluita per la renda bàsica. Mármol, que cursa l’últim any del grau en Filosofia a la Universitat de Salamanca, considera que la mobilització contínua de joves i estudiants ha estat clau per fer de la renda bàsica una realitat a l’Estat. “És molt fotut passar-te anys anant a classe, tenint sempre de fons aquest rum-rum que no hi ha un futur per a tu, que un cop obtinguis el teu títol el que t’espera és batre’t amb els altres per qualsevol treball, anar on sigui, fer el que sigui, acceptar el que sigui, per guanyar-te la recompensa de ser explotat com a mínim vuit hores al dia i així accedir al trist premi de poder pagar les factures a final de mes”.
Aquest curs, Violeta Sanz no ha aconseguit accedir a la universitat, entre la pandèmia del 2020 i les mobilitzacions del 2021 el seu rendiment a l’institut es va veure molt afectat. A ella no li importa, diu que no té pressa per entrar a la universitat, amb la renda bàsica i les hores que treballa com a cambrera ha aconseguit independitzar-se, i ara que sap que no li faltaran recursos, s’ha pres el temps per decidir què fa amb la seva vida. “Ningú sap molt bé com va començar tot en el meu institut, però gairebé d’un dia per l’altre estàvem totes al carrer, exigint el dret a la vida, a l’emancipació, a la tranquil·litat, jugàvem a trobar nous drets, noves possibilitats, que la renda bàsica obriria, ha estat una època molt emocionant”, somriu Violeta.
Més enllà del balanç positiu d’experts i una gran part de la ciutadania, no són pocs els sectors que assenyalen les limitacions d’aquesta mesura i alerten contra el triomfalisme. És el cas dels col·lectius pel dret a l’habitatge, que recorden que, amb el preu de lloguers i hipoteques, gran part d’aquesta base material garantida acaba en les butxaques de propietaris i especuladors. “Amb més gent amb diners a la butxaca i per tant més demanda a l’habitatge, ens preocupa que els que han sortit perdent pagant més impostos per finançar la renda bàsica, recuperin part del perdut pujant encara més els nostres lloguers”, assenyala Víctor Míguez, de la PAH de Palència.
El paper de les plataformes de defensa de l’habitatge, ha estat central perquè, en els moments àlgids del debat legislatiu que va portar a l’aprovació de la llei, els partits que havien promès donar el seu suport a la introducció de la mesura tal com la defensaven els seus precursors -universal, individual, suficient i incondicional- complissin amb els seus compromisos. Acostumades a posar el cos per defensar els drets, enfrontant-se a l’amenaça de multes, detencions, o violència policial, van ser ells els qui van prendre la iniciativa per envoltar el Congrés durant el debat, “trair la voluntat de les persones, com per moments semblava que anava a passar, era per a nosaltres, a un nivell metafòric, desallotjar el nostre dret a una vida digna del Parlament “, sosté Míguez. Així, tot i considerar que queda molt per avançar i que “els drets socials seguiran sent una quimera fins que no es reguli el mercat de l’habitatge”, entén que la conquesta de la renda bàsica universal assenta un bon precedent. “Anàvem necessitats d’alguna victòria, una cosa palpable, que se sentís en les nostres vides, en la nostra quotidianitat, i aquesta ho és”.
Comparteix Leire Guerra, afiliada al Sindicat BGT, l’alegria que va sentir quan es va formar la Coordinadora intersindical per la renda bàsica. “En les estructures de les grans centrals de treballadors hi havia un gran escepticisme, algunes feia anys que intentavem convèncer-los de quina meravellosa caixa de resistència seria la renda bàsica, però ni cas ens feien”. Quan tres mesos després de la seva implementació la patronal ha advocat per abaixar el salari mínim i es van començar a detectar descensos unilaterals de sous sobre la base que les i els treballadors ja cobraven un mínim per part de l’Estat, es va convocar una vaga general, va ser aquesta caixa de resistència la que va permetre que l’atur es prolongués durant setmanes. “Res de nou, sabent que no et quedaràs sense res pel camí, és més fàcil fer un pols, i aquest pols era difícil, però el vem guanyar, també perquè no estem sols”, afirma Guerra.
“Jo crec que els sindicats van estar a l’altura, però que si la vaga va tenir aquesta amplitud pel que fa a seguiment i durada, va tenir a veure amb el fet que va ser una vaga a la nostra manera, una vaga que va desbordar el treball assalariat, una vaga de parar-ho tot”, explica Estela Díaz, portaveu de les Feministes per la renda bàsica. Díaz considera que malgrat el vistós de la vaga laboral, de cures i de consum que va paralitzar el país durant setmanes i va acabar per doblegar, almenys temporalment, a les elits en la seva ofensiva per aprofitar la renda bàsica a favor seu, en realitat tot va ser resultat d’un esforç quotidià i silenciós. “Aguaitades per la precarietat, per la càrrega de cures, pel retrocés en drets que amenaça de portar tota crisi, en definitiva, angoixades, ens forcem a creure en la renda bàsica com un primer pas per reprendre processos d’emancipació i autonomia. Sabem que això no acaba amb el patriarcat, però aporta un sòl més ferm, un horitzó més calmat, un paradigma més just, des del qual seguir lluitant per la igualtat”.
Tampoc va acabar la renda bàsica amb el racisme institucional, “però la veritat és que per a moltes de nosaltres suposa aquest coixí familiar, aquesta ajuda incondicional que et salva de la misèria, de la qual nosaltres, com a població migrant, moltes vegades ens manca. Saber que els teus fills tindran això, que podran estudiar més temps, o pensar què volen fer amb la seva existència més enllà de treballar en qualsevol feina de merda per no tenir res amb el que negociar, no ho canvia tot, però canvia molt”, diu Marian Velasco, activista antiracista i empleada de la llar.
Velasco constata que ara treballa moltes menys hores “amb la renda bàsica universal estem negociant millors salaris, i d’altra banda les famílies tenen més temps per a les cures i l’organització de la llar”, resumeix. No obstant això, pensa que aquesta mesura té importants límits a vèncer. “Mentre hi hagi companyes sense possibilitats de regularitzar la seva situació administrativa, l’explotació seguirà sent una realitat en el nostre sector”, assevera. Pensa que, per continuar la lluita, cal seguir apuntant contra la llei d’estrangeria. “En això seguim nosaltres, ara amb més força perquè no ens passem 12 hores al dia lluitant per portar diners suficients a casa”.
Les conclusions del primer informe sobre la implementació de la renda bàsica a l’estat espanyol, donen compte de totes aquestes conseqüències positives: la reducció del nombre d’hores extres treballades, un descens sense precedents pel que fa a població en risc de pobresa i exclusió o l’optimització de la feina inclusiu dels serveis socials, després d’una profunda desburocratització de les seves funcions. “L’únic que lamentem és que s’hagi esperat tant, que tanta gent hagi hagut d’arribar al límit perquè finalment s’aprovés una mesura que és de sentit comú: distribuir els recursos de l’estat de forma que ningú quedi enrere. Entendre la supervivència com un dret”, concloïa avui davant la premsa la portaveu del comitè de seguiment.
Aquest article va ser publicat originalment en SinPermiso
