Els pescadors de peix blau de la zona de Tarragona fa un any que malviuen a causa d’una inexplicable disminució de les captures. Es tracta d’un col·lectiu d’uns 250 mariners que els últims dotze mesos han hagut de mantenir-se amb uns ingressos que no superen els 300 euros en el millor dels casos, segons explica Trinidad Corua, del sector del mar de CCOO.
El sindicat reclama que davant la situació d’emergència social que pateixen els treballadors del mar s’arbitrin ajudes de la Unió Europea i de l’Estat espanyol que permetin a l’esmentat col·lectiu sortir de l’atzucac.
El pitjor de tot plegat és que no se sap amb exactitud quin és l’origen del problema que fa que els pescadors no obtinguin captures comercialitzables d’espècies de peix blau. “Hi ha moltes hipòtesis i no sabem quina és la correcta”, explica Corua. Una de les possibilitats que els mariners consideren més plausibles té a veure amb el fet que a la zona costanera de Tarragona hi ha una superproducció de tonyina vermella. La presència d’aquest tipus de peix té a veure amb els molt alts preus que obté aquest producte en el mercat japonès. A l’Ametlla de Mar hi ha una de les granges més productives d’aquest tipus de peix, però, Corua és molt clara en indicar que “el problema que pensem que té a veure amb la tonyina vermella no té res a veure amb les piscifactories”.
El fet és que si fa uns anys es temia per la possible desaparició de la tonyina vermella en aquesta part de la mediterrània, ara la presència d’aquesta espècie de peix és tan massiva que els pescadors la titllen de plaga. “Però no sabem del cert si el peix blau de grandària comercial que tradicionalment han pescat els nostres vaixells desapareix perquè se’l mengen les tonyines o per altres motius”, explica Corua. Entre les hipòtesis que s’haurien d’estudiar hi ha des del tipus de pinso que es dóna a les tonyines, o algun efecte indesitjat relacionat amb el canvi climàtic, diuen a CCOO.
Al sindicat neguen que la falta de peix blau comercialitzable “de cap manera es pot vincular amb una sobreexplotació, a la nostra zona fem vedes de dos mesos, i es compleixen disciplinadament”. A altres zones de la costa catalana les vedes es limiten a un mes. Tampoc es poden relacionar les menors captures amb aspectes com indisciplina en l’ús de les xarxes o qualsevol altre requisit vinculat amb la conservació de la fauna pesquera.
La Generalitat mai ha donat ajuts als mariners
Els pescadors, davant la situació creada, reclamen, a través del sindicat, alguna mena d’ajut que els permeti tirar endavant. Seria aconseguir alguna subvenció de les que la Unió Europea atorga per facilitar el manteniment dels pescadors en períodes de veda. Corua explica que “a Catalunya mai un mariner ha rebut ni un euro per mantenir-se durant una veda. Els ajuts fins ara els concedia la Generalitat, i sempre els ha donat als armadors”. I com s’ho fan els pescadors en situacions com la que ara denuncia CCOO? Doncs han anat consumint el seu subsidi d’atur, expliquen al sindicat.
Cal dir que fins a l’any passat les ajudes que concedia la Unió Europea al sector del mar per ajudar a passar les vedes, les administrava la Generalitat, però aquest any és el govern central qui les gestiona.
