“Després de fer temporades aquí i allà i veure el tracte i les condicions em vaig fartar i vaig sindicar-me”, explica el Pol, antic temporer per diverses empreses i vivers del Maresme.
Els dies previs a la Diada de Sant Jordi els motors van a tot drap. Entre el 10 i 22 d’abril el ritme a les finques i hivernacles és frenètic, i el desgast dels treballadors s’accentua a cada jornada. A la zona del Baix Maresme, més d’un centenar de persones que, en la seva majoria, són contractades per l’empaquetatge i producció en sèrie de la rosa tallada, viu aquesta situació.
En termes locals, El Maresme és una de les zones on es produeix i comercialitza més flor i planta ornamental, així com rosa, de tot el sector català. “Nosaltres i l’empresa Bertran som els únics que cultivem la rosa per aquí Catalunya, la resta ve de fora”, explica davant el Mercat de la Planta i la Flor Ornamental de Catalunya en Joan Pons, agricultor i pagès de productors de flor a Santa Susanna, Empresa Pons i Fills Floricultors.
La diferencia de volum de producció i treballadors entre les diferents empreses majoristes que importen producte i la família Pons és abismal. Una en pot arribar a fer 100.000 en un dia, i l’altre gira entorn els 45.000 en tota la campanya de Sant Jordi, respectivament. Pel que fa al nombre de treballadors temporers també varia: una en pot tenir fins a una plantilla de 40 i l’altre 1 o 2 contractats, que allarguen tota la temporada de la flor.
Colòmbia, en la seva majoria, Equador, Holanda, i en última instància, Kènia són els principals països productors de roses que importen les empreses de flor i planta. Segons el secretari general de Comissions Obreres de la zona d’Osona, el Maresme i Vallés Oriental, Gonzalo Plata, la forta demanda de roses per la campanya de Sant Jordi és tanta que amb els cultius d’aquí no hi ha prou per abastir-ho tot. Actualment, únicament el 9% es cultiva a Catalunya. La mitjana de venda a L’Estat Català és d’entre 7 i 8 milions de roses. “La notícia no és ara, sinó d’aquí dos o tres anys, que potser ja no hi som perquè hem hagut de plegar i llançar els rosers”, comenta una treballadora i familiar de la casa Pons i Fills.
En termes de condicions laborals, la majoria de persones temporeres contractades per empreses majoristes es troben amb una situació de precarització. Les jornades són llargues, sovint superen les 8 hores diàries, els descansos són breus i/o inexistents (cap dia de festa entremig i poques estones de pausa durant les jornades), les normes de seguretat no sempre es respecten i els salaris sovint estan per sota el llindar establert segons el conveni agropecuari.
“Fa 4 anys vaig estar de temporer durant la campanya de Sant Jordi. Ha estat la pitjor experiència laboral que he tingut mai”, relata el Pol. L’empresa oferia jornades de 14 hores a un preu de 3,75 euros l’hora i a força de crits. “El propietari li era igual tot. Agafava les bosses de plàstic i les tirava a la riera”, continua el jove.
L’Àlex, de 24 anys i jornaler d’aquesta temporada també denuncia una manca de drets bàsics. El salari establert per l’empresa no arriba al mínim interprofessional. Les condicions de seguretat per pal·liar els efectes de la Covid-19 han estat vulnerades, no hi havia distància de seguretat entre treballadors i els hi van fer firmar el formulari de riscos laborals sense una formació prèvia. A més, el jove denuncia un tracte vexatori per part de direcció. L’Àlex va ser acomiadat a meitat de temporada per replicar contra la falta de contractació durant el primer dia de treball. “El paio em va fer fora davant de tothom per reclamar el que és meu”, manifesta enfadat. Un tracte del qual s’excusa el mateix patró de l’empresa: “Tinc fallos i parlo malament als treballadors. Sé que les formes no són les correctes, però vaig molt atabalat. He d’estar pendent de moltes coses, que els camions arribin, veure els imprevistos i si no arriben els vols. La pressió és molt alta i empreses com El Corte Inglés, Granini i Viladrau m’escanyen”, declara el copropietari de la mateixa empresa majorista de flor i planta.
Segons Gonzalo Plata, els vivers i els personals d’empreses del Maresme són fonamentalment persones de contractació d’origen, i en la seva majoria, dones procedents d’Amèrica Central (El Salvador, Equador i Hondures), així com persones migrants sense papers, i en general jornalers que viuen per la mateixa zona. Principalment, aquestes persones fan tota la temporada de la flor, que s’estén a partir de Setmana Santa fins a l’octubre. A més, són molts els joves que per la manca de sortides laborals entren a aquest tipus de mercat sense cap formació en drets, i precaritzats.
Moltes d’aquestes empreses ubicades entremig de la zona agrària i hivernacles del Maresme fa més de 10 anys que treballen en el sector agropecuari. Hi ha hagut canvis i les condicions han millorat, però la vulnerabilització de drets i abús es continua perpetuen. Plata confessa la notificació d’infraccions durant la temporada de la flor, a més té sospites de treballadors sense contractes per aquesta zona. Tot i que lamenta la manca d’efectivitat per part d’inspecció de treball: “Sovint si parlem de campanyes temporals de 10-15 dies l’Administració no actua, però ho hauria de fer, és la seva funció”.
Des d’Unió de Pagesos, defensen que arran de les incidències que hi ha hagut a Lleida en relació amb les persones temporeres, ara la majoria de la pagesia compleix amb el règim establert. En cas contrari, afirmen que el sector de la flor majorista no el vinculen amb la pagesia. “Les empreses que comercialitzen amb la flor tallada són una altra història, malgrat que es regeixin pel mateix conveni, no parlem del mateix. No és la pagesia”, explica la cap de premsa del sindicat.
Les diades, celebritats o festes nacionals tampoc no s’escapen del paraigua del capitalisme. El Sant Jordi no és exempt, i les persones temporeres que treballen en el sector de la rosa, perquè tothom tingui una a rebre i/o regalar el pateixen en pròpia pell dies previs al 23 d’abril.
