Informació publicada al Diario.es
És primera hora de la tarda en les sales de part d’un dels grans hospitals de Madrid. Els passadissos fan olor de desinfectant, les llevadores entren i surten de les habitacions. En una de les habitacions, asseguda en un descans que dura uns minuts, està Lola: auxiliar d’infermeria, 57 anys, els últims catorze com a interina. “Em van trucar per cobrir una jubilació el 2002 i aquí segueixo des de llavors. En qualsevol moment em poden fotre al carrer i fins ara hauria marxat sense indemnització”. Aquesta és una de les coses que ha canviat amb les tres sentències europees que han revolucionat la contractació de temporals i interins a Espanya.
Lola (nom fictici) és un dels rostres de la interinitat a Espanya, una de les més de 300.000 persones que treballen a les administracions públiques amb aquests contractes provisionals, però que s’allarguen en el temps. El seu cas coincideix amb un dels perfils més freqüents: dona i treballadora de la sanitat. “Diria que el 50% o el 60% del personal de l’hospital és interí. Abans sortien places més freqüentment, ara no. Hi ha vegades que pràcticament tot el torn de llevadores i auxiliars som interines”, diu la Lola. Avui no és el cas, es barregen les que tenen plaça fixa amb les que encadenen contractes temporals que no arriben a tenir la categoria d’interí.
La conversa s’interromp. Una llevadora la requereix en una sala de parts, cal posar una epidural i necessiten suport. Quan torna, Lola ha estat pensant-hi: “És clar, jo espero jubilar-me aquí. Si me n’he d’anar abans perquè cobreixen la plaça, em fan pols”, diu.
Eduardo encadena 11 contractes en els últims vuit anys. Té 39 anys, és professor de filosofia a secundària i ha viscut en pràcticament totes les províncies d’Andalusia. “Això t’obliga a una molta mobilitat geogràfica, et suposa molta incertesa”. Aquest curs li toca Cadis, però no sap què passarà el pròxim. “La meva perspectiva és seguir cobrint una vacant, la que pugui. Els canvis de la LOMCE també comporten més incertesa perquè impliquen més o menys hores lectives de les matèries. Aquest any, per si de cas, vaig tornar a demanar plaça a les vuit províncies”.
Aquest sistema pel qual les interinitats s’allarguen en el temps, explica Eduardo, acaba per desincentivar a la gent. “Quan tens tants anys d’interinitat tens més probabilitats de quedar-te a prop de casa perquè les destinacions es demanen en funció del teu temps de servei”. Treure una plaça en una oposició, en canvi, fa que tinguis més paperetes d’acabar en un lloc llunyà.
A l’expectativa
Incertesa, encara que d’un altre tipus, és la que viu la Natàlia. És professora d’educació infantil, tot i que aquest curs, de moment, no l’han cridat per cobrir cap plaça. “L’any passat vaig tenir dos contractes, un sol quinze dies i després un altre que va durar i a tot el curs. Aquesta plaça que jo vaig cobrir segueix sense ocupar però aquest any la cobreix altra persona. No hi ha continuïtat en això, ni per a la persona ni per als nens”.
Amb aquest panorama, Natàlia, de 25 anys, continua vivint amb els pares. “Estic esperant i mentre segueixo estudiat per tornar a presentar-me a les oposicions”, diu. Pot buscar una altra feina però si la criden per cobrir una plaça o una vacant i la rebutja, el seu nom desapareix de la llista.
Pilar fa tres anys que està vivint en un poble de Toledo. És auxiliar judicial en un jutjat de pau. “Em van trucar per cobrir a una persona que estava malalta, però no em van dir quin tipus de malaltia tenia ni quina era la situació. L’home va morir al cap de tres mesos. La plaça no s’ha convocat des de llavors així que jo segueixo cobrint-la”.
El seu cas no és l’únic al jutjat. Un dels seus companys fa nou anys que cobreix una vacant. Sobre les sentències europees que s’han fet públiques i que donen un torno al sistema d’interins, Pilar diu que encara no tenen clar de quina manera els afectarà. Segueixen amb atenció els mitjans de comunicació i els sindicats es comencen a moure. “Estem a l’expectativa”.
