El sector del lleure educatiu i sociocultural porta des de l’any 2018 amb els salaris congelats. «Fartes d’estar congelades», ahir a través dels sindicats que formen part de la mesa de negociació del conveni col·lectiu es van concentrar a plaça Sant Jaume per mostrar la seva repulsa a la proposta patronal de congelació salarial sumada als anys 2018, 2020, 2021 i 2022.
Segons CCOO, la UGT i la USOC, les propostes de les patronals sempre han anat encaminades a congelar els salaris, endurir les sancions, retallar la cobertura de les malalties, allargar els períodes de prova, i tot un seguit de mesures enfocades a empitjorar el conveni vigent. Ara, cansades d’aquesta situació i de negociar contra una paret, van instar una mediació al Tribunal Laboral de Catalunya per desbloquejar la situació, però lluny d’això, la proposta de la patronal ha estat, segons el parer dels sindicats, «insultant».
Aquesta proposta es resumeix en un increment salarial del 2% en dos anys, sense tenir en compte l’acumulació dels que ja serien 4 cursos acumulats de congelació. Donat que això els sembla més que insuficient, els sindicats seguiran negociant a la taula, però ara també ho faran als carrers.
La trobada amb el Tribunal Laboral de Catalunya el passat 22 de juny va provocar una reunió de la mesa negociadora el 8 de juliol. En aquesta reunió de la mesa les patronals es van comprometre a presentar una nova proposta escrita en el termini màxim de 15 dies. Com expliquen els sindicats, passat aquest termini, la patronal va enviar una nova proposta incompleta de classificació professional, que manté la congelació salarial fins al setembre del 2022, oferint des d’aquesta data un increment salarial del 2% en dos anys.
A l’entendre dels sindicats, els qui van rebutjar aquesta proposta per perpetuar la precarietat del sector, l’argumentari de la patronal, continua sent el mateix de sempre: la regulació del preu màxim del menjador per les administracions públiques. Però resulta que el curs 2020-2021 sí que va incrementar aquest preu tot i que els treballadors no ho van veure reflectit en el seu salari. A més, en aquest sentit els sindicats també apunten que els menjadors escolars no són l’únic àmbit que compren el conveni col·lectiu, i exigeixen així a les patronals que tinguin una visió més amplia del conveni.
Però si parlem de menjadors, Cristina Broto, referent del Sector del Lleure Educatiu i Sociocultural de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, denuncia que van començar amb l’obertura del conveni col·lecti amb la diferència d’un 46% entre el salari mitjà d’un monitor de menjador i el salari mínim interprofessional. Ara amb la nova pujada del SMI es troben a una diferència del 14%. Broto senyala que després les patronals diuen que no tenen gent per substitucions, però veu que els motius són obvis.
Si parlem d’aquesta visió més àmplia, com explica Broto, quan es parla del lleure educatiu i sociocultural s’agafa un paraigua del que serien des de centres cívics a museus, casals de joves i també tota la part educativa com serien els menjadors, però també extraescolars, vetlladores, albergs, cases de colònies… I un altre aspecte que afecta tot aquest sector que compren fins a 26.000 treballadors és molta temporalitat. «Molts d’aquests treballadors només estem contractats 9 mesos i la resta del temps o ens anem a l’atur o som contractats per altres empreses… Si només estàs 9 mesos contractat, fas càlculs i els números surten malament», denuncia Broto.
En totes aquestes mobilitzacions que a partir d’ara seguiran, hi seran presents els tres sindicats representats dins el conveni col·lectiu. Broto apunta que no renuncien a la negociació, doncs allà han de ser-hi, però creu que el conflicte ha de sortir al carrer per aconseguir aquestes condicions: «no és només un conflicte entre patronals i sindicats, cal que les administracions públiques tinguin consciència d’aquest conflicte», apunta. I és que com bé diu, gran part del conflicte surt de les administracions públiques perquè han externalitzat els serveis amb licitacions públiques a les empreses del lleure. Així no és un problema només patronal-sindicats.
En aquest sentit, Pere Forga, secretari general de la Federació d’Ensenyament de la USOC, responsabilitza també les administracions de no tenir encara un conveni digne que es va començar a plantejar a finals de l’any 2017, el 2018 es va començar a negociar, però ens trobem a finals del 2021 sense res. Forga apunta que aquí hi ha un xoc frontal, que la negociació vol anar enrere i que si dona alguna cosa és a canvi de treure una altra. «La proposta que fan de setembre del 2022 apujar salaris un 1% i setembre del 2023 un altre 1% i que de tots aquests anys no hi hagi res és absolutament inadmissible», assenyala.
Els sindicats valoren que des dels inicis de la negociació del IV conveni a principis de l’any 2018, la voluntat de les patronals ACELLEC, La Confederació i ACCAC ha estat clarament orientada a impedir un acord que permeti avançar en la millora de les condicions de treball del sector. «Les propostes de les patronals sempre han anat encaminades a congelar els salaris, endurir les sancions, retallar la cobertura de les malalties, allargar els períodes de prova, i tot un seguit de mesures enfocades a empitjorar el conveni vigent», afirmen en un comunicat conjunt.
Forga també critica que l’única proposta conjunta a nivell salarial que afecta a tot el sector, més enllà d’algun detall sobre categories professionals a museus que volien incloure, és molt dolenta i «absolutament inacceptable».
Així, i mentre res canviï, els tres sindicats representatius al sector seguiran reivindicant a la mesa de negociació i als carrers un conveni digne que garanteixi l’actualització salarial i la millora de les condicions de treball de prop de 26.000 persones treballadores arreu de Catalunya en el sector del lleure educatiu i sociocultural.
