Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Després de celebrades les eleccions en els diferents àmbits de l’administració, del que menys es parla és que polítiques es van a fer i pràcticament tot se centra en la lluita legitima pel poder, però en canvi s’ignora els greus problemes socials que ens tenallen.
Sembla més aviat que tot és perfecte i que no cal fer res i s’oblida que les desigualtats socials no han fet més que incrementar-se. Les regressives reformes laborals han destrossat el mercat laboral i això té com a conseqüència entre altres qüestions que els joves al nostre país s’emancipen, en més d’un 70% dels casos, dels seus pares amb més de 30 anys, qüestió que en altres països europeus es produeix amb la majoria d’edat.
L’accés a l’ocupació dels joves encara que no exclusiu d’aquests, és una carrera d’obstacles, amb contractes de curta durada, Empreses de Treball Temporal (ETT) i baixos salaris fins a aconseguir una contractació estable en un nombre molt limitat de persones.
Les dificultats per a l’accés a l’habitatge, que és prohibitiva i creix més els preus (lloguer i compra) que la renda familiar, i és un factor d’especulació de capitals i no un dret constitucional a l’habitatge.
Ara que el futur govern Sánchez proposa com a horitzó un nou Estatut dels Treballadors i posposa una reforma exprés dels elements més regressius de la reforma laboral, i això pot tenir com a conseqüència una tramitació de dos anys sense tocar les regressives lleis laborals.
També assistim a un creixement del PIB, però hi ha una pèrdua de pes de l’ocupació i l’activitat industrial és una realitat per a l’economia catalana i creixen altres sectors basats en l’estacionalitat i subjectes a canvis i que no asseguren a llocs de treball qualificats i estables.
La xifra sobre persones afectades per risc de pobresa a Catalunya, són escandaloses afecta un 21,3% de la població i ha crescut en l’últim any en 1,3 punts i un 52% de la població té dificultats per arribar a final de mes.
És necessari que s’incrementin les pensions per garantir una qualitat de vida adequada i l’augment de la longevitat de la població i que comencem a preparar-nos per fer front a les noves necessitats a les persones dependents.
Encara que l’atur s’ha reduït al mes de juny a Catalunya en 14.000 persones, la contractació és precària, per tant, les bases de creixement són poc robustes i de caràcter estacional per la temporada turística.
En conseqüència, USOC considera que és el moment que les forces polítiques se centrin a resoldre els problemes de les persones, ja que són servidors públics. Que combatin les desigualtats socials i que realitzin canvis en les lleis laborals i socials que protegeixin els treballadors més desfavorits i que es treballi en els projectes industrials que consolidin l’ocupació i no es perdi més el temps deixant aparcats els problemes reals de la nostra economia i societat, i es posin d’una vegada a governar.
1 comentari
I de les lleis que tomben el règim del 78 (contra la pobresa energètica, desnonaments…) d’això no en parleu? De reduïr el dèficit autonòmic que afecta al treballador català (quasi 5 mil € per any i afiliat a la SS mentre portem una dècada de més del 10%) tampoc?
De l’oportunitat del procés constituent que podeia assegurar un canvi dràstic en la millora del ciutadà i treballador tampoc?
Els partits obliden pero vatres també