L’increment del cost de la vida, que contrasta amb l’estancament dels salaris i la falta d’avenços en le diàleg social han fet que els sindicats anunciïn mobilitzacions arreu de l’Estat. Els secretaris generals de CC.OO. i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Pepe Álvarez, respectivament, han comunicat que es posa en marxa una nova tanda d’accions al carrer per aconseguir que el Govern espanyol i les organitzacions empresarials siguin sensibles a les seves reivindicacions.
Els sindicats han convocat per a diumenge, dia 19, manifestacions, concentracions i actes sindicals de diversa naturalesa en més de 40 ciutats d’Espanya contra l’encariment de la vida, la pobresa i la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions.
Aquestes mobilitzacions, segons han detallat en roda de premsa, compten amb el suport del PSOE, IU i altres organitzacions integrades en la Cimera Social. Podem ha mostrat, de moment, la seva “simpatia” cap a les protestes. “Estaven embolicats amb la celebració del seu Congrés. No sé si farà una mica més que mostrar la seva simpatia en els dies vinents”, ha afegit Toxo.
La segona de les protestes organitzada pels sindicats es farà el 22 de febrer en forma de concentracions davant les seus de les organitzacions empresari a Espanya per desbloquejar la negociació col·lectiva, començant per l’acord interconfederal de convenis per 2017.
“No hi ha acord ni de moment tampoc reunions. Hem enviat cartes a les organitzacions empresarials amb propostes precises de l’evolució salarial per al 2017. Plantegem també la possibilitat d’ampliar la vigència d’aquest acord a dos o tres anys, però cap demanda s’ha atès i el temps s’ha esgotat. Estem en els minuts de pròrroga i és el moment de definir si hi haurà o no acord”, ha assenyalat el dirigent de CC.OO.
En tot cas, hi hagi o no acord, els líders sindicals han subratllat que impulsaran la negociació col·lectiva en les empreses amb les bandes salarials propostes a la patronal (entre l’1,8% i el 3%), rebutjant qualsevol proposta de pujada salarial que parteixi del 0%. En aquest context, fonts sindicals consideren clau de la negociació el manteniment o la recuperació de les clàusules que vinculin les pujades salarials amb la inflació real.
