Sens dubte la victòria de Trump és un risc per la democràcia i els drets dels més febles. El racisme, la xenofòbia, el masclisme, el menysteniment als valors democràtics són la base del discurs de Trump, un milionari, denunciat sistemàticament pel sindicat nord-americà AFL-CIO per antisindical i explotador, que menysprea als treballadors i treballadores i que s’ha aprofitat dels menors costos laborals d’una mà d’obra immigrant amb visat temporal. Felicitat per l’ultradreta europea a França, Holanda, Regne Unit, etc., projecta l’ombra d’una major globalització del neoliberalisme antisocial, de la vulneració dels drets i llibertats i d’un exponencial creixement de les desigualtats socials.
La victòria de Trump i l’ascens de la ultradreta a Europa o el Brexit, són símptomes del retrocés dels valors democràtics i l’avenç de la insolidaritat i la intolerància provocats per la instrumentalització política de les pors, incerteses i inseguretats que generen la globalització neoliberal, sense regles ni controls. La financiarització de l’economia, la transformació de l’estructura productiva i social en l’àmbit mundial i l’increment de la competència global, han atacat l’estabilitat laboral i social i instaurat la flexibilitat com valor inqüestionable que obre les portes a la precarietat laboral i social. La negació de les polítiques keynesianes i la destrucció del model d’Estat de Benestar, comporta la ruptura de l’ascensor social i deixa un panorama de guanyadors i perdedors d’aquest procés. Els de baix, perdedors, sense perspectiva de progrés; els de dalt, guanyadors, acumulen cada cop més poder i riquesa. Aquí rau el malestar social, por, inseguretats i incerteses, que la ultradreta canalitza. I l’esquerra dividida, desarrelada o desnortada, és incapaç de representar.
Als USA com a Europa s’empitjoren les condicions de vida de la majoria, s’incrementa la polarització social i la desigualtat i les institucions polítiques no donen solucions. Les classes treballadores i mitjanes, empobrides i sense perspectiva, amb manca d’instruments i institucions pròpies per negociar i imposar part de les seves condicions de progrés, es troben desemparades i orfes de resposta político-institucional. En aquest marc el populisme apareix amb promeses salvadores. El populisme de Trump apareix com antisistema, com anti-establishment, defensor de qui està descontent amb l’actual estat de coses, defensa l’individualisme, ataca l’estat corrupte que interfereix en la vida de la gent i els impostos que el sustenten. Però el populisme no és una ideologia, és una manera de fer política. Pot ser de dretes o d’esquerres, ultraliberal o proteccionista. I utilitza unes formes i unes eines similars.
Moltes vegades sentim parlar en nom del poble, el que no vol dir que es faci amb el poble o pel poble. Es defuig el dilema dreta/esquerra per no dividir el poble. Aquesta relativització de la posició política de fons deixa un discurs merament formal i correm el perill que el populisme, que sorgeix com a contraposició del poble a les elits, acabi deixant intacte el poder de les elits. S’augmenta el lideratge/caudillisme però s’afebleixen els espais de democràcia real que permet qüestionar el propi discurs populista. Sens dubte el populisme canalitza els estats d’ànim social i quan es configura la seva identitat política, pot ser de dretes o d’esquerres en funció dels eixos que prioritzi en l’acció política. Però el populisme també configura la seva identitat política quan es posiciona en relació al paper i funció de les institucions pròpies de la democràcia i l’estat de dret per canalitzar els conflictes socials.
La contradicció entre obrir la democràcia o qüestionar-la, el respecte al pluralisme i a l’altre, la discriminació per raó de gènere, origen o religió, l’aïllacionisme i el proteccionisme, l’individualisme, l’aprimament de l’estat i el creixement de les desigualtats, són alguns dels riscos que s’albiren en la Presidència de Trump. Si el que permet que la gent doni suport a Trump, o a l’extrema dreta a Europa, és que les polítiques dominants dels darrers anys han creat una societat de guanyadors i perdedors i han deixat les classes treballadores i mitges sense perspectiva, sense ascensor social i sense referència política i institucional de progrés i seguretat, l’anàlisi del resultat no el podem cenyir a desqualificar l’electorat o qüestionar el sufragi universal. Trump és una resposta al malestar, en termes individualistes, insolidaris, xenòfobs, masclistes i proteccionistes, davant la inexistència d’una alternativa real d’esquerres a la situació actual, creïble en termes de redistribució de riquesa, d’equilibris socials i sostenibilitat, de regles i controls de la globalització i el lliure comerç.
La resposta necessària avui, en l’àmbit local i a escala global, és més democràcia, més cooperació, més igualtat. I una esquerra que s’arreli en els valors i prioritats de les classes treballadores, diverses i plurals, i que comparteixi la necessitat de dotar i reforçar les institucions i instruments propis de les classes treballadores perquè es disposi de major poder de negociació per imposar les seves condicions de progrés, justícia i igualtat social.
