Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les llevadores hem existit sempre. Des de l’antiguitat hem assistit les dones en els moments més determinants de la seva vida sexual. La nostra essència és acompanyar i cuidar qualsevol procés reproductiu. El que ha canviat no és la missió, sinó el marc en què l’exercim. Actualment, la nostra professió compta amb formació especialitzada, competències definides i responsabilitat legal reconeguda.
La nostra formació exigeix anys d’estudi, pràctica clínica supervisada i actualització constant basada en ciència. Som la figura de referència en l’assistència fisiològica i respectuosa al naixement. Estem capacitades per valorar el risc, detectar precoçment complicacions i actuar amb criteri davant de qualsevol incidència, i precisament per això les dones mereixem informació rigorosa i suport professional, no consells sense acreditació ni responsabilitat sanitària. Si totes les dones tinguéssim accés a una llevadora, moltes de les controvèrsies actuals senzillament no existirien.
La recerca ho confirma. Un estudi publicat l’any 2024 al Journal of Advanced Nursing conclou que la participació activa de les dones i el suport professional individualitzat de les llevadores contribueixen de manera significativa a una experiència positiva del part. Quan hi ha acompanyament professional expert que posiciona la dona al centre, hi ha més autonomia, més seguretat i millors resultats.
Per això, en un sistema de salut que contempla l’assistència natural al naixement, valorant el dret d’autonomia i presa de decisions de la dona, no té sentit substituir una professió regulada per figures sense formació acreditada. Ser mare no equival a ser professional de la salut. L’experiència personal de la maternitat és valuosa i necessària, però no atorga competències clíniques ni habilitació legal. La seguretat no pot recaure en una “partera tradicional” o vivències individuals, sinó en coneixement especialitzat.
En el cas del part a casa, una opció que tota mare té dret a escollir, l’evidència declara que és segur quan es tracta d’una gestació de baix risc i està assistit per una llevadora. La seguretat, per tant, no depèn del lloc, sinó de la professional que acompanya, assisteix i escolta, de la seva capacitat de valoració clínica i de la coordinació amb el sistema de salut.
Tot i no ser finançat públicament, Catalunya lidera els parts domiciliaris segons l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya. Les dades al territori català ho exemplifiquen amb 750 parts planificats a casa, un 92,7% van ser espontanis i sense complicacions; la taxa de cesàries va ser del 4%, molt inferior a la registrada en hospitals; i la mortalitat perinatal també inferior a la dels centres hospitalaris en el mateix període. Aquests resultats no són fruit de l’atzar, sinó de l’assistència prestada per professionals capacitades –les llevadores– per anticipar el risc i actuar amb immediatesa si s’escau, ja que el part no és cap patologia.
Les dones no necessitem consells sense base científica. Necessitem seguretat, respecte i competència. Necessitem una professional que assumeixi la responsabilitat clínica del procés i que, alhora, garanteixi un acompanyament respectuós i lliure de violència obstètrica.
El debat no ha de girar entorn de figures alternatives, que sota el paraigua de la defensa del nostre cos, el que realment realitzen és intrusisme professional. Ha de girar entorn de com garantir l’accés universal a llevadores. Invertir en la nostra professió és invertir en salut, en prevenció i en drets. És assegurar que en qualsevol moment reproductiu hi hagi una professional preparada per cuidar, valorar i actuar, tan físicament com emocionalment.
Les dones necessitem i mereixem una llevadora com a garantia imprescindible. I això, avui més que mai, és una qüestió de voluntat política.
Article original de El Diari de la Sanitat
