Milers de persones han participat a Barcelona en la cadena humana convocada a nivell internacional per centenars d’organitzacions contra els tractats els tractats TTIP, CETA i TISA, entre la Unió Europea i Estats Units, Canadà.
L’acció, que també s’ha fet a altres països europeus, ha consistit en una cadena humana des de l’oficina de la Unió Europea a Barcelona i el consolat de Canadà. Les fileres de persones que s’han donat les mans han omplert el Passeig de Gràcia de punta a punta.
Més tard s’ha llegit el manifest a la plaça de Catalunya on s’han concentrat els manifestants a la fi de l’acció simbòlica contra les conseqüències dels esmentats acords, algun dels quals ja s’ha negociat i altres estan en punts del procés però sobre els quals hi ha molt poca informació, cosa que fa pensar les organitzacions populars que s’hi oposen que els seus efectes poden ser molt negatius per als ciutadans europeus.
Tractats sense informació
Què és el CETA? Les sigles provenen de ( Comprehensive Trade and Economic Agreement). Aquest tractat ha estat qualificat pels seus crítics com un cavall de Troia del TTIP.
A diferència del seu ‘germà estatunidenc’ l’acord entre el Canadà i la UE es va concloure en 2014 i d’ell sí que es pot dir que la transparència ha estat totalment absent en el procés, ja que ni el Parlament Europeu ni la societat civil han tingut accés a documents durant les rondes de negociacions. Això ha fet que el tractat, segons els seus crítics, s’acosti més a la llista de desitjos de les multinacionals que als interessos de la població en general.
Es tracta d’un tractat de comerç i inversions que, igual que el TTIP, busca la baixada tant dels aranzels duaners com dels estàndards europeus. Això vol dir que moltes qüestions aconseguides durant dècades a Europa a força de molt esforç perillarien si tira endavant.
Els serveis públics han entrat a formar part d’una negociació comercial d’una forma com fins ara mai s’havia fet. Entre les coses que podrien passar si l’acord si se signés, hi ha les clàusules anomenades Standstill (punt mort) i Trinquet. La clàusula Standstill consisteix en una ‘llista de negativa’ que els estats han de facilitar perquè excloure aquells serveis que no volen que siguin privatitzats, la resta, presents i futurs, podrien privatitzar i obrir-se a competència d’empreses estrangeres, siguin canadenques o nord-americans a través de les seves filials al país veí. L’altra clàusula, Trinquet, recull que aquells serveis privatitzats no han de tornar a ser rescatats de tornada a la gestió pública pels governs a diferents nivells (siguin locals, regionals o estatals), llevat que es pugui fer front a un alt cost en matèria d’indemnització, cosa que dificultaria, per exemple, que algun dels nostres ajuntaments pugui remunicipalitzar la gestió de l’aigua, per exemple.
La idea expressada en el paràgraf anterior suposa una pèrdua de democràcia, però hi ha més. Igual que el TTIP, el CETA també recull sistemes d’arbitratge com el ISDS, ara anomenat ICS, cosa que dificulta la capacitat de legislar dels estats democràticament elegits pels diferents pobles d’Europa. Tot i que, segons la Comissió, la nova proposta realitzada amb l’ICS millora la de l’ISDS, no és més els crítics consideren no és més que un lleuger maquillatge. Aquest sistema d’arbitratge segueix atorgant majors drets a les empreses estrangeres, en detriment de les empreses nacionals, i no prveu que demandin als estats. Sobre aquest aspecte s’ha mostrat molt crítica l’associació de Jutges per la Democràcia, que ha dit: “Representa una usurpació de les funcions judicials estatals, caracteritzades per la seva independència i imparcialitat, per adjudicar-les a un organisme vinculat a les grans corporacions econòmiques i els governs més importants del món”.
Al seu torn el TISA (Trade in Services Agreement) és l’acord de liberalització dels serveis que s’està negociant en el marc de l’Organització Mundial del Comerç amb l’objectiu de liberalitzar el mercat de serveis.
