Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’explotació laboral dels joves estudiants utilitzats com a mà d’obra barata o gratuïta
Sense casa, sense treball, sense pensió, sense por. Així es manifestaven els joves madrilenys l’any passat per aconseguir aprovar una proposta de llei al Congrés dels Diputats, que dignifiqués les pràctiques dels joves universitaris.
Després d’un any de l’aprovació de la proposta d’Units Podem al Congrés, a la qual el PP no va donar suport, ens trobem encara amb empreses que segueixen contractant becaris per menys del salari mínim interprofessional i que els usen com a treballadors i no com estudiants en procés d’aprenentatge.
Les mesures del Govern no han estat suficients per acabar amb la massificació de la vulneració dels drets dels estudiants, i ens estem trobant en una situació de fugida de cervells a l’estranger, per buscar una vida millor i un reconeixement davant la societat d’aquest esforç.
Paguem per anar a treballar?
Ahir mateix em van oferir unes pràctiques de sis mesos en una empresa per 200 euros al mes, al departament de comunicació, treballant de dilluns a divendres, amb una jornada de 4,5 hores diàries, de les vuit del matí a dos quarts d’una del migdia. Paguem per anar a treballar? Molt amablement vaig respondre i vaig dir que ni tan sols m’arribava per pagar-me el transport; és més, que havia fins i tot de pagar per poder anar a treballar i no vaig obtenir ni una sola resposta.
Entre silencis, les pràctiques universitàries són part del currículum formatiu, per treure’s la carrera i per afavorir la inserció laboral als estudiants. Avui dia, tenim matrícules universitàries que costen al voltant de 3.000€ l’any, xifres que per a molts joves són inassolibles. Precarietat laboral, conseqüència de la gran recessió econòmica que arrosseguem des de fa anys, i els més joves són els que més ho hem pagat.
Sancions per a les empreses amb males pràctiques
No podem treballar, perquè hem d’anar a la universitat i alhora fer pràctiques. No obstant això, els sous miserables de becari no arriben ni per cobrir el més mínim. I, sabent que hi ha una llei aprovada i al mateix temps vulnerada, és hora que es demani que es castiguin de forma severa, amb sancions econòmiques, totes les empreses que segueixin duent a terme aquestes pràctiques.
Estem dins d’un cercle que mai acaba, no es pot treballar, perquè hem d’estudiar, s’han de pagar matrícules extremadament elevades. Si fem pràctiques i tenim alguna feina, hem de deixar-la per poder fer les pràctiques, que no ens donen ni per viure. És que per ventura estudiar ha de ser un luxe de pocs? O una oportunitat de tots?
Aquest problema està portant conseqüències desastroses pel que fa a l’anàlisi demogràfica. Cada cop els joves triguen més a emancipar-se, a crear una família, a tenir una certa estabilitat. Ja que decideixen realitzar les seves pràctiques fora dels anys acadèmics i això fa que tot s’alenteixi i alhora que el sistema educatiu perdi la seva eficàcia i eficiència de forma decadent per les seves condicions tan precàries.
És hora que tots els joves ens plantem i diguem no a la precarietat, no pot ser que un es planti i digui que NO i després vinguin cinc darrere i acceptin. Aquesta és una lluita de tots i totes, units hem de posar fi a l’abús capitalista de les empreses sobre nosaltres mateixos.
