Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un llibre de text vincula d’existència del Salari Mínim Interprofessional a una de les causes de l’atur. La publicació es distribueix al quart curs de l’ESO de centres públics catalans. El llibre du el títol Economia i s’usa en les assignatures d’Economia i Emprenedoria. L’ha publicat l’editorial Mc Graw Hill.
A les pàgines 156 i 157, corresponents a la unitat didàctica 9, que tracta de la desocupació i en l’apartat periscop, s’inclou un exercici sota el títol: “pot esdevenir un problema l’SMI?”. En aquest treball, amb el que es pretén que els i les alumnes de 15 anys reflexionin sobre el salari mínim, que es defineix sintèticament a la mateixa pàgina, es posa un exemple: “La Beatriu és una titulada recent d’Arquitectura que intenta incorporar-se al mercat de treball en plena crisi immobiliària -s’afirma-. Però fa diversos mesos que intenta obtenir la seva primera ocupació. El relat continua: “Per adquirir experiència, la Beatriu estaria disposada a treballar per poc que li paguessin, fins i tot per sota del que marca el conveni o l’SMI, però sap que no és una opció legal”.
A partir d’aquesta primera explicació es fan tres preguntes als alumnes. La primera és “identifica les causes de la desocupació de la Beatriu”. La segona reclama: “En quin tipus de desocupació classificaries la Beatriu?”i la tercera “a qui perjudica i a qui beneficia l’existència d’un salari mínim per llei?”.
Causes de la desocupació
Un xic abans, en l’apartat 1.2 titulat “causes de la desocupació”, amb un preàmbul que afirma que no hi ha unanimitat a l’hora de determinar-les, s’indica com a una de les causes “l’existència de salaris mínims”. El text afirma que “per als defensors del lliure mercat, la desocupació desapareixeria si funcionés lliurement la llei de l’oferta i la demanda”. En aquest sentit s’indica que “davant d’un excés d’oferta de mà d’obra, els salaris baixarien i les empreses contractarien els treballadors sobrants”. Continua el relat que vincula l’SMI amb les causes de la desocupació explicant, “però el mercat laboral no és lliure, sinó que està intervingut per raons d’interès públic. D’una banda els governs estableixen un Salari Mínim Interprofessional (SMI) per evitar els abusos dels empresaris i, de l’altra, els sindicats fixen salaris mínims, segons el tipus de professió mitjançant els convenis col·lectius”.
Diari del Treball ha consultat sobre el cas amb Miquel Puig Raposo, doctor en Economia per a UB, autor de diversos llibres, entre els quals: “un bon país no és un país low cost” on defensa la tesi que, entre altres raons, la reducció de les cotitzacions socials adoptada pel govern del Partit Popular fa inviable el finançament de l’Estat de Benestar. Puig va ser del febrer del 2000 al març del 2002, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Puig afirma que en les dues pàgines del llibre Economia hi ha una contradicció. “A la pàgina de l’esquerra hi ha una bona definició dels tipus de desocupació, i en el gràfic, que es mostra queda clar com es dispara l’atur a partir de l’any 2008, just quan va començar la crisi”.
Però Puig nota que allò el que inclou la pàgina 157, situada a la dreta, és incoherent amb el que es diu a la pàgina anterior. “Es defineixen correctament, des del meu punt de vista, els motius de l’atur: característiques dels treballadors i també la demanda insuficient. El primer és quantitatiu. Si es mira, a la primera causa s’hi dediquen quatre línies d’explicació, a la segona dues i a la tercera, la que parla de l’existència de salaris mínims s’hi destinen vuit línies”.
“Si no es fa una lectura crítica i es mira només el que posa el text es treu la lamentable conclusió que una de les causes més importants de l’atur és el Salari Mínim Interprofessional”, diu Puig, i esgrimeix el gràfic de la pàgina esquerra del llibre esmentat on es veu que l’atur a Espanya es va disparar a partir del 2008 mentre que a l’Eurozona i a la UE es va mantenir estable. “Si el que diu el llibre fos correcte una de les causes d’aquesta desmesurada pujada de la desocupació hauria de ser que a Espanya en aquell temps s’havia apujat el salari mínim, però tots sabem que des d’abans de la crisi l’SMI a Espanya és un dels més baixos d’Europa i malgrat tot, la desocupació aquí està desbocada”, explica.
Sense entrar en altres consideracions Puig creu que “sembla haver-se buscat una analogia amb el que s’explica a primer de carrera d’econòmiques, on es traça una línia que indica quant estan disposats a pagar els empresaris i en una altra es dibuixa que demanen els treballadors, i si no es creuen, s’ha d’abaixar la de l’oferta fins que casi amb la demanda”.
Miquel Puig, que col·labora amb el col·lectiu “anem a mil”, que reclama que el salari hauria de ser almenys de mil euros al mes, fa altres reflexions, expressades a diversos fòrums i fins ara incontestades. “No està demostrat empíricament enlloc que el salari mínim faci augmentar l’atur” ha dit. A més ha recalcat que precisament en la majoria dels països les persones que cobren el salari mínim estan incloses en unes franges laborals que no són susceptibles de deslocalitzacions (neteja, llocs de menjar ràpid, etc) i per tant, apujar les seves remuneracions no tindria efectes negatius, si no és per als beneficis empresarials.
Aquest diari s’ha posat en contacte amb l’editorial que ha publicat el llibre fent-li saber el motiu de la consulta, sense obtenir cap resposta a la petició.
D’altra banda el Departament d’Ensenyament ha explicat que l’administració catalana no intervé en la tria dels llibres. Són els professors dels instituts els que els encarreguen.
