Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El nostre sistema econòmic actual no només modela el món que ens envolta, també selecciona la nostra manera de ser i de comportar-nos. Per exemple, les habilitats que avui es valoren i premien socialment són la competència, l’eficiència i el consum indiscriminat. En canvi, no es valoren les habilitats que són més necessàries per a la supervivència col·lectiva: compartir, evitar el malbaratament i de manera molt especial crear sistemes industrials circulars basats en la reutilització. ¿Què passarà quan les habilitats (que ens han fet creure que són essencials per a l’èxit al món modern) ens impedeixin crear una vida humana veritablement sostenible?
Davant les múltiples crisis planetàries, som molts (cada vegada més) els que comencem a entendre que el sistema econòmic dominant és fonamentalment incompatible amb la vida futura al nostre planeta finit. Tot i que molts reconeixem la necessitat d’un canvi sistèmic, hi ha una pregunta crucial que pocs s’atreveixen a plantejar: ¿quines habilitats necessitem per prosperar en un món humà que visqui i funcioni dins de límits planetaris?
En els nostres sistemes educatius i llocs de treball es prioritzen les anomenades “habilitats mestres”. Són capacitats que permeten dominar la natura i extreure i consumir els recursos quasi sense límits. Mentrestant, subestimem sistemàticament les competències que tenen a veure amb el cuidar, compartir, ajuda mútua i fomentar la regeneració dels recursos que consumim. És a dir, l’imperatiu del capitalisme que ens exigeixen créixer i créixer sense parar, fa que ens mantinguem desconnectats de les conseqüències de les nostres accions i que prioritzem l’eficiència sobre la reciprocitat i l’extracció de recursos sobre el reciclatge o la regeneració. Avui dia, tenir èxit vol dir que hem de prioritzar el creixement sobre la sostenibilitat i l’ecologia. Si no som capaços d’entendre i de practicar que l’èxit i el progrés individual i social és inseparable de la salut comunitària i del planeta, no tindrem futur. És urgent fomentar un canvi radical respecte a les competències valorades per les economies obsessionades amb el creixement. Alguns dels canvis són els següents.
Més enllà dels èxits i mètriques capitalistes, dues habilitats són fonamentals: claredat i responsabilitat són els puntals per establir metes alineades amb la sostenibilitat en lloc de l’hiperconsumisme i el desafiament permanent de buscar el “tenir més” i acumular riquesa. Aquestes virtuts ens portaran a la bioempatia o dit altrament: a reconnectar amb els límits ecològics i tornar a la nostra connexió innata amb la Natura. És el que ens permetrà desenvolupar una ètica que ens faci sostenibles i reconèixer que els límits ecològics són els que limiten i defineixen una bona vida en el futur.
És necessari desmitificar la “Ideologia del Creixement” i fomentar habilitats com l’autonomia que ens permeti alliberar-nos de la dependència actual per exemple dels combustibles fòssils. Hem de superar i donar un nou sentit al concepte de “productivitat” en el sentit que siguem capaços de reconèixer les nostres veritables necessitats com a humans, que precisament no requereixen un consum infinit per satisfer-se. L’abundància s’ha de compatibilitzar amb la frugalitat i no amb el malbaratament. Cal trobar alegria i satisfacció en la frugalitat en lloc de l’excés, doncs es el que ens permetrà veure les possibilitats de ser sostenibles. Finalment, voldria fer un al·legat a favor del “descans” com una via cap a l’alliberament de la idea del creixement permanent. Descansar és potser l’acte més radical (i senzill alhora) per retirar-nos col·lectivament de la rutina de la producció.
Aquestes habilitats ens capaciten per afrontar les crisis junts, no sols. A diferència de les habilitats capitalistes, que requereixen una àmplia formació, les habilitats que ens fan sostenibles són democràtiques: estan disponibles per a tothom mitjançant pràctiques senzilles i quotidianes que reorienten gradualment la nostra relació amb la vida. A mesura que s’intensifiquen els desafiaments ecològics i socials, aquestes habilitats esdevenen ingredients essencials per al progrés moral i el material de la societat. Ens ajuden a reconnectar-nos entre nosaltres i amb la Terra, transformant les nostres relacions amb el medi ambient i la natura. Conrear aquestes habilitats ens permetrà la construcció d’un món post creixement i serà el que ens ajudarà a trobar significat a través de les relacions humanes en lloc de l’acumulació incessant de riquesa.
