Les entitats de finances ètiques són tres cops més rendibles que la banca ‘sistèmica’ europea

Un estudi de la banca alternativa destaca que al continent s’ha destinat 750.000 milions a rescatar bancs convencionals mentre que no s’ha hagut de dedicar ni un euro a salvar bancs ètics

Tomeu Ferrer
 
 
 
Marcos Eguiguren CEO Banking on Values - A.Baranes presidente Fondazione Finanza Etica - Ugo Biggeri presidente Banca Etica-1

Marcos Eguiguren CEO Banking on Values – A.Baranes presidente Fondazione Finanza Etica – Ugo Biggeri presidente Banca Etica-1

Les entitats de finances ètiques i sostenibles a Europa no només tenen una identitat moral distintiva sinó que són més rendibles que els bancs sistèmicsi, un grup format per tretze entitats ii.Però, a més els bancs èticsiii i alternatius van rendir més del triple que els bancs convencionals, segons l’Informe sobre els Finances Ètiques a Europa (2019) Elaborat per la Fondazione Finança Ètica (Itàlia) i la Fundació Finances Ètiques de l’Estat espanyol.

Un altre aspectes significatiu que mostra la solidesa professional de la banca cooperativa i ètica és que des de la caiguda, l’any 2008 del banc nord-americà d’inversions, Lehman Brothers, els estats europeus han gastat uns 750.000 milions d’euros en salvar de la fallida desenes de bancs, mentre que en aquests deu anys, però, no ha calgut rescatar a cap dels bancs ètics i sostenibles que operen a Europa.

Respecte de la rendibilitat, l’informe afirma que entre 2007 i 2017, els bancs ètics i alternatius han rendit a Europa més del triple que els bancs tradicionals, amb una rendibilitat mitjana anual del 3,98% front el 1,23% (en termes de ROE), és a dir, la relació entre el benefici net i el patrimoni net.

Curiosament, els bancs ètics i alternatius tenen una estructura de negoci totalment tradicional: reuneixen dipòsits dels seus clients i amb aquests diners concedeixen crèdits, cosa que els proporciona la rendibilitat. Per contra, les entitats sistèmiques es dediquen més a altres activitats (inversions en títols, serveis financers, etc). Això és demostra amb una dada comparable. El 2017, la concessió de crèdits representava una mitjana de gairebé el 77% de l’activitat total dels bancs ètics i sostenibles, però en els bancs tradicionals era de només el 40,52%.

Els convencionals, estancats

Un altre aspecte que mostra la diferent sanitat dels dos models bancaris és que durant els darrers anys de crisi econòmica, el creixement dels grans bancs sistèmics a Europa s’ha aturat o s’ha alentit de forma notable. Per contra, els actius, els dipòsits i el patrimoni net dels 23 bancs ètics i alternatius que hi ha al continent han crescut a una mitjana anual del 9,66%, mentre que en el cas de les entitats sistèmiques aquesta evolució anual és de mitjana de -1% en còmput anual, afirma l’estudi presentat dijous 26 de setembre a Palma.

En una segona part del treball s’analitza el rendiment de les inversions que fan els bancs ètics europeus. S’han analitzat les xifres dels fons socialment responsables: els que inverteixen en accions i obligacions d’empreses que cotitzen en borsa o en obligacions de l’Estat, seleccionats en base a criteris ambientals i socials, excloent, per exemple, les armes o els jocs d’atzar i promovent el disseny ambiental, la transparència fiscal, la reducció de les emissions de gas hivernacle o les bones relacions amb els sindicats.

A Europa, el patrimoni invertit en fons ètics «best in class» o «millors de cada indústria» (aquells que adopten els criteris més rigorosos) ha pujat una mitjana del 9% anual entre 2015 i 2017, fregant els 600.000 milions d’euros.

En una altra part de l’informe s’aprofundeix en un aspecte de les inversions responsables cada cop més crucial: la venda de títols d’empreses del sector dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), que acceleren el canvi climàtic amb les seves emissions de gasos hivernacle. Ja són més de mil els bancs, fundacions, ordres religioses, universitats, ajuntaments, asseguradores i fons de pensions que s’han desfet de diferents maneres d’aquest tipus d’inversió, cosa que suma total de gairebé 7,2 bilions de dòlars. Una xifra enorme, gairebé equivalent al 40% del producte interior brut europeu.

 

i Es tracta de trenta bancs internacionals (Tretze de la Unió Europea) que, per la seva dimensió, complexitat i presència internacional, podrien causar greus problemes a tot el sistema financer i econòmic en cas de crisi o fallida. Per aquest motiu, des del 2011 estan subjectes a criteris de capitalització més rígids, marcats pel Consell d’Estabilitat Financera, per poder reabsorbir les pèrdues eventuals.

ii BNP Paribas (França), Deutsche Bank (Alemania), HSBC (Gran Bretanya), Barclays (Gran Bretanya), Credit Suisse (Suïssa), Groupe BPCE (França), Groupe Crédit Agricole (França), ING Bank (Països Baixos), Nordea (Suècia), Royal Bank of Scotland (Gran Bretanya), Santander (Espanya), Société Générale (Francia), Standard Chartered (Gran Bretanya), UBS (Suïssa), Unicredit Group (Itàlia)

iii Alternative Bank Schweiz (Suïssa), APS Bank (Malta), Banca Popolare Etica (Itàlia y Espanya), Caisse Solidaire (França) Caixa de Pollença , Mallorca, (Espanya), Charity Bank (Gran Bretanya), Cooperative Bank of Karditsa (Grècia), Credal (Bèlgica), Cultura Bank (Noruega), Ecology Building Society (Gran Bretaña), Ekobanken (Suecia), Freie Gemeinschaftsbank (Suissa), GLS Bank (Alemania), Group Crédit Coopératif (Francia), Hefboom (Bèlgica), La Nef (França), Magnet Bank (Hongria), Merkur Cooperative Bank (Dinamarca), Oikocredit (Països Baixos), Opportunity Bank Serbia (Serbia), Tise (Polonia), Triodos Bank (Països Baixos), UmweltBank (Alemania)

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*