Les entitats de finances ètiques són tres cops més rendibles que la banca ‘sistèmica’ europea

Les entitats de finances ètiques i sostenibles a Europa no només tenen una identitat moral distintiva sinó que són més rendibles que els bancs sistèmicsⁱ, un grup format per tretze entitats ⁱⁱ.Però, a més els bancs èticsⁱⁱⁱ i alternatius van rendir més del triple que els bancs convencionals, segons l’Informe sobre els Finances Ètiques a Europa (2019) Elaborat per la Fondazione Finança Ètica (Itàlia) i la Fundació Finances Ètiques de l’Estat espanyol.

Un altre aspectes significatiu que mostra la solidesa professional de la banca cooperativa i ètica és que des de la caiguda, l’any 2008 del banc nord-americà d’inversions, Lehman Brothers, els estats europeus han gastat uns 750.000 milions d’euros en salvar de la fallida desenes de bancs, mentre que en aquests deu anys, però, no ha calgut rescatar a cap dels bancs ètics i sostenibles que operen a Europa.

Respecte de la rendibilitat, l’informe afirma que entre 2007 i 2017, els bancs ètics i alternatius han rendit a Europa més del triple que els bancs tradicionals, amb una rendibilitat mitjana anual del 3,98% front el 1,23% (en termes de ROE), és a dir, la relació entre el benefici net i el patrimoni net.

Curiosament, els bancs ètics i alternatius tenen una estructura de negoci totalment tradicional: reuneixen dipòsits dels seus clients i amb aquests diners concedeixen crèdits, cosa que els proporciona la rendibilitat. Per contra, les entitats sistèmiques es dediquen més a altres activitats (inversions en títols, serveis financers, etc). Això és demostra amb una dada comparable. El 2017, la concessió de crèdits representava una mitjana de gairebé el 77% de l’activitat total dels bancs ètics i sostenibles, però en els bancs tradicionals era de només el 40,52%.

Els convencionals, estancats

Un altre aspecte que mostra la diferent sanitat dels dos models bancaris és que durant els darrers anys de crisi econòmica, el creixement dels grans bancs sistèmics a Europa s’ha aturat o s’ha alentit de forma notable. Per contra, els actius, els dipòsits i el patrimoni net dels 23 bancs ètics i alternatius que hi ha al continent han crescut a una mitjana anual del 9,66%, mentre que en el cas de les entitats sistèmiques aquesta evolució anual és de mitjana de -1% en còmput anual, afirma l’estudi presentat dijous 26 de setembre a Palma.

En una segona part del treball s’analitza el rendiment de les inversions que fan els bancs ètics europeus. S’han analitzat les xifres dels fons socialment responsables: els que inverteixen en accions i obligacions d’empreses que cotitzen en borsa o en obligacions de l’Estat, seleccionats en base a criteris ambientals i socials, excloent, per exemple, les armes o els jocs d’atzar i promovent el disseny ambiental, la transparència fiscal, la reducció de les emissions de gas hivernacle o les bones relacions amb els sindicats.

A Europa, el patrimoni invertit en fons ètics «best in class» o «millors de cada indústria» (aquells que adopten els criteris més rigorosos) ha pujat una mitjana del 9% anual entre 2015 i 2017, fregant els 600.000 milions d’euros.

En una altra part de l’informe s’aprofundeix en un aspecte de les inversions responsables cada cop més crucial: la venda de títols d’empreses del sector dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), que acceleren el canvi climàtic amb les seves emissions de gasos hivernacle. Ja són més de mil els bancs, fundacions, ordres religioses, universitats, ajuntaments, asseguradores i fons de pensions que s’han desfet de diferents maneres d’aquest tipus d’inversió, cosa que suma total de gairebé 7,2 bilions de dòlars. Una xifra enorme, gairebé equivalent al 40% del producte interior brut europeu.