Montse Sánchez va estar set anys de la seva vida treballant per a empreses de treball temporal (ETT). Durant aquest temps, va viure com a ella i als seus companys se’ls intentava diferenciar de la resta de la plantilla de l’empresa usuària, que en contractava els serveis. Si a uns els compren la força de treball, als temporals els la lloguen. I en el seu cas, com altres persones abans, no acceptar unes condicions de treball indignes o voler saber el salari que percebria van ser motiu suficient per no tornar a treballar per a determinades ETT. De manera que, així, no només se li tancava una una porta, sinó la de totes les empreses contractants que treballen amb aquella ETT.
La patronal d’aquest tipus d’empreses, per la seva banda, defensa la funció que fan per aportar mà d’obra sempre que l’empresa usuària experimenta un pic de producció, així com el fort compromís que tenen amb la formació dels treballadors. I consideren que l’aprovació de la darrera reforma laboral els reforça com a especialistes en la gestió de la flexibilitat empresarial.
Ara, a la vida laboral de Sánchez hi apareixen fins a 15 empreses diferents que, en algun moment o altre, van comptar amb les seves capacitats mitjançant una ETT. Aquesta operària de producció a la planta de Seat, a Martorell, recorda els seus inicis: “Quan vaig arribar, feia servir el mateix uniforme que els altres treballadors, però també et donaven un pegat amb el nom de l’ETT que et contractava perquè te’l cosissis a la samarreta. Jo mai ho vaig fer, com a forma de reivindicació”.
En aquesta empresa automobilística va estar-s’hi gairebé dos anys concatenant contractes diferents que, en realitat, servien per suplir un lloc estructural. Als inicis, abans de la seva llarga experiència, com que partia d’una situació precària i vulnerable no reivindicava els seus drets. Rememora com va arribar a la planta per cobrir la baixa d’una persona que va acabar amb incapacitat. “Penso que aquest lloc hauria d’haver estat meu, però no ho vaig denunciar perquè l’ETT em va fer un altre contracte per a l’endemà mateix. Vaig preferir no reclamar més perquè et posen la creu molt fàcilment”.
Sánchez va ser l’única persona de la tanda a qui tocava renovar amb Seat que no ho va fer. També va ser l’única persona que va comunicar a l’empresa que estava embarassada. Era el 2011. “Vaig denunciar-los per discriminació de gènere. La sentència va concloure que l’acomiadament era nul i que s’havia donat una cessió il·legal de treballadores, per la qual cosa la meva experiència dins de Seat va començar a comptar des del contracte inicial de la baixa”, emfatitza.
Semiesclavitud moderna?
La seva experiència, que al final va acabar sent reeixida per la seva tranquil·litat i estabilitat laborals, no és la tònica general al sector de les ETT. “Aquestes empreses mercadegen amb la mà d’obra com si fos semiesclavitud. En principi, els treballadors de l’ETT tenen les mateixes condicions de treball que els de l’empresa usuària, però no és així”, addueix Azucena Sánchez, secretària general d’Acció Sindical de CGT a Catalunya.
Per exemple, els treballadors temporals no poden participar a les eleccions sindicals perquè s’entén que no formen part de la plantilla. “A més, les empreses emmascaren llocs estructurals de temporalitat contractant per ETT quan, en moltes ocasions, et recontracten contínuament per al mateix lloc”, denuncia aquesta sindicalista.
Azucena Sánchez també destaca que la majoria de serveis que presten les ETT no són qualificats. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a finals de març de 2023, les darreres dades disponibles, a Espanya hi havia 243 empreses de treball temporal que el primer trimestre de l’any havien dut a terme 783.322 contractes, un 13,1% menys que el mateix període de 2022. “Aquest és el resum perfecte de com hi ha moltíssim treball precari a Espanya”, enuncia la cegetista.
Despersonalitzar la classe treballadora
“La pregunta és per què, si l’empresa usuària no rep cap benefici, acudeix a les ETT. Evidentment, li surt a compte: és una manera de desvincular el treballador de l’empresa a la qual presta el servei i de generar treballadors de segona”, continua la representant de CGT. Amb treballadors de segona fa referència al pla més psicològic i moral, de pressió laboral i incapacitat organitzativa obligada, ja que tant els treballadors de les ETT com els de les plantilles de les empreses usuàries han de cobrar el mateix. I continua: “No em serveix que una empresa acudeixi a un tercer per despersonalitzar la classe treballadora”.
Una altra de les característiques de les ETT, segons les dades, és que la majoria estan formades per treballadors de 20 a 24 anys. Representen el 18,6% de la massa laboral, seguida de la forquilla de 25 a 29 anys (16,5%) i de 30 a 34 anys (13,8%). En observar les estadístiques amb més detall, s’hi aprecia que un 1,6% de les persones adscrites a una ETT tenen 60 anys o més, fet al qual Azucena Sánchez també dedica unes paraules: “Això és molt important, perquè parlem de persones a qui difícilment els contractarà una empresa, però en canvi sí que ho fan mitjançant una ETT”.
Pel que fa al gènere, el primer trimestre del 2023 el 39,4% de les persones contractades per ETT per ser cedides van ser dones, i el 60,6%, homes. Si el factor és la nacionalitat, el 29,3% de les feines van anar a parar a estrangers i el 70,7% a treballadors espanyols.
La patronal es defensa
Andreu Cruañas és el president d’Asempleo, la patronal de les ETT a Espanya. Defineix la seva activitat de la manera següent: “Les ETT, de moment, perquè estem en converses amb les organitzacions sindicals, només actuen per atendre necessitats temporals. És a dir, fem contractes que l’empresa usuària podria fer sota la modalitat temporal i les mateixes limitacions, com ara no treballar 18 mesos dins dels 24 primers”. I incideix en què les ETT són les úniques a Espanya que poden fer cessió legal de treballadors.
Com explicita, les ETT mouen uns 6.000 milions d’euros a l’any, “tot i que això és enganyós perquè la majoria d’aquests diners se’n van a pagar salaris i cotitzacions”. Així mateix, Cruañas també reivindica la tasca de formació que les ETT duen a terme amb els seus empleats: “Tenim l’obligació de destinar l’1,25% de tota la nostra massa salarial a fer una formació addicional a la que ja està prevista a la llei perquè, des del primer dia, puguin respondre a les expectatives de les empreses a les quals s’incorporen”.
El president d’Asempleo assegura que el 32% dels treballadors que posen a disposició de les empreses s’hi acaba incorporant al cap d’un any.
Massa ETT
María Cruz Vicente, secretària d’Acció Sindical i Ocupació de CC.OO. a nivell estatal, diu que està segura que a les empreses usuàries els surt més car contractar persones d’una ETT que directament. Coincideix amb Azucena Sánchez (CGT), quan defensava que la diferència entre treballadors colonitza el que és simbòlic i no tant el que és material, com el salari. “Ara mateix hi ha moltes ETT a Espanya. Cal exigir més a l’hora de crear-les, perquè passa com en tots els àmbits, que no tothom funciona igual”, afegeix.
Adecco i Randstad són les firmes que més terreny ocupen al sector i que millor expedient obtenen, “però n’hi ha d’altres amb unes condicions de treball qüestionables”. “A vegades, aquestes empreses són un Mercedes i un telèfon, i això ofereix molt poques garanties que després respectin els teus drets”, puntualitza Vicente.
Les ETT gestionen aproximadament el 32% de l’ocupació a Espanya i tenen moltes persones que hi treballen de forma contínua, encara que no per a la mateixa empresa usuària. “Hem de començar a exigir a les ETT que aquestes persones tinguin un contracte indefinit a la pròpia empresa de treball temporal”, reclama.
“Si abans l’ETT era l’última opció, ara hi ha molts casos en què la gent s’apunta al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) i a una ETT alhora, pel que pugui passar. Hi ha una funció que el SEPE no et farà, que és el procés de selecció que sí que duen a terme de forma interna les ETT”, explica Vicente. Si un servei públic com el SEPE canviés la manera de funcionar, des de CGT consideren que sí que podria ser una forma de controlar la legalitat dels contractes que fan les empreses a persones en recerca de feina.
A la mínima, sense feina
La violència quotidiana a què s’enfronten els treballadors de les ETT al seu dia a dia no cessa. Una operària de l’automoció de 43 anys i un fill a càrrec que prefereix guardar l’anonimat per por de represàlies laborals explica la inestabilitat que viu: “A mitjans de març vaig començar a treballar per a una empresa a través de l’ETT Synergie, amb un contracte de sis mesos, però abans em vaig haver de barallar amb l’enllaç”.
Quan va superar les proves, va preguntar quin tipus de contracte signaria i va comprovar que no s’ajustava a allò establert legalment. L’enllaç de Synergie li va respondre que a l’empresa usuària ja no li interessava la seva feina. “Al cap d’uns dies, aquesta empresa em va citar a una formació, i se’m va oblidar anul·lar-la, però em van dir després que hi hauria d’haver anat, que la feina era meva”, relata. Al final, després de diversos canvis de torn o lloc, li va arribar un acomiadament improcedent.
A la següent empresa on aquesta persona va aterrar hi va arribar a través d’Adecco. Va signar un contracte fix discontinu que acabava el 28 de juliol. “Però, com pot ser? El vaig signar en contra dels meus principis, perquè necessitava ingressar diners a casa. Al cap d’una setmana em van acomiadar”, incideix. “I ara he trobat un altre contracte fix discontinu amb Randstad que em diuen que és renovable cada 15 dies. Em mossegaré la llengua i signaré el contracte perquè necessito menjar”, conclou aquesta treballadora que en tres mesos ja acumula tres contractes diferents.
El fix discontinu, la joia de la reforma laboral
L’aprovació de la darrera reforma laboral i la promoció del contracte fix discontinu ha fet que el nombre de treballadors a les ETT disminueixi, ja que una de les finalitats és rebaixar la temporalitat en la contractació. “La reforma habilita les ETT per poder tancar, també, contractes fixos discontinus, però no per posar-los a disposició de posicions fixes discontínues. És a dir, podem fer aquests contractes amb els nostres empleats, però sempre que siguin per suplir places temporals”, explica Cruañas.
El responsable de la patronal de les ETT reconeix que és innegable que a Espanya hi havia un abús de la contractació temporal i la reforma laboral ha corregit aquest defecte, però remarca que el treball temporal també existeix, i més en un país que depèn tant de l’estacionalitat i la rotació pròpia de determinades activitats.
En realitat, segons les dades de l’INE del primer trimestre de 2023, la indústria manufacturera va aconseguir el 30,77% dels contractes tancats mitjançant ETT, seguit de l’agricultura i ramaderia amb un 17,97% i del transport i emmagatzematge, amb un 14,97%. A Catalunya es van signar més de 155.300 contractes; a Madrid, més de 117.000; a Múrcia, gairebé 96.500, i a Andalusia més de 92.000.
Quan la feina és una missió
L’empresa mitjançant la qual Sánchez, l’operària de producció a Martorell, va entrar a treballar per a Seat és Manpower. Aquesta companyia anomena “col·laboradors” els seus treballadors i els encàrrecs laborals els anomena “missions” i “oportunitats”. Segons María José Martín, directora general de Manpower Espanya, el 2022 van gestionar 260.000 contractes temporals.
La companyia, que ofereix servei a indústries com la logística, manufacturera, energètica i del comerç, explica que “el treball temporal ofereix oportunitats a una gran varietat de perfils, per a totes les fases d’una carrera laboral i amb tots els nivells de qualificació”. “Apostem per la formació perquè els candidats es puguin moure entre llocs que requereixin perfils similars i entre activitats afins. Busquem la millora constant de l’ocupabilitat dels nostres col·laboradors per, així, oferir un servei millor als nostres clients”, afegeix Martín.
Ella mateixa considera que després de l’aprovació de la reforma laboral liderada per Yolanda Díaz, la ministra de Treball, empreses com Manpower, que l’any passat va facturar 19.827 milions d’euros a nivell global com a grup, en surten reforçades “com a especialistes en la gestió de la flexibilitat empresarial, d’una banda i, de l’altra, com a assessors al llarg de la carrera professional de les persones”, conclou.
