El 8 de març de 2018 es va convocar la primera vaga general feminista. Allunyant-se de la imatge d’un 8 de març de celebració que clamava pels drets de les dones a través d’una manifestació usual, tot de dones van organitzar-se en comitès arreu per transformar un dia que per elles ja era de lluita, en un dia de vaga. L’any 2018, el manifest que convocava a la vaga explicava que el motiu principal d’una vaga general era reivindicar les desigualtats que les situen en llocs diferents davant la feina assalariada, però també davant del patriarcat, la formació, les cures, el consum i l’exercici dels seus drets.
Ara, quatre anys després, el 8 de març es torna a convocar vaga, però es fa des del dubte de moltes de les dones que l’acabaran secundant. Només convocada a Catalunya, els sindicats que l’han registrat han estat la CGT, la IAC, Sindillar, el Sindicat de Periodistes i la Intersindical-CSC. El debat ha existit en tots els espais de base del moviment feminista i algunes no acabaven d’estar d’acord amb la convocatòria d’aquesta vaga. L’Olga, per exemple, membre de Cau de Llunes, Assemblea Feminista revolucionària de Tarragona, opina que no hi ha forces per dur a terme una vaga general de veritat i per tant la idea no estava unificada. En haver-se confirmat, la faran però entenent que hi ha molta flexibilitat i que cadascú arriba fins on pot i decideixi. La base d’aquesta opinió és no voler “folkloritzar la vaga i que sigui una tradició perquè sí”.
El fet de teletreballar, de l’atur i els ERTO de moltes persones, la situació precària en general i d’incertesa que envolta el futur vinculant-ho a les mesures polítiques sanitàries també han fet que aquesta vaga generi dubtes.
Un altre dels motius és la convocatòria de vaga a la sanitat per dimecres dia 10 de març. Justament aquest 8M ha volgut situar al centre aquelles treballadores que sostenen la vida, sent les treballadores sanitàries una d’elles i més en aquest any de pandèmia. Diferents col·lectius de dones que després participen dels comitès locals de cara al 8 de març als seus pobles i ciutats participen també d’una coordinadora anomenada Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans. És des d’aquí que ha sortit el lema “Les dones som i serem a primera línia. Defensem les treballadores, defensem la vida”. I és en aquest mateix sentit que el tema central arreu d’aquest 8 de març ha estat la precarització de les dones treballadores, especialment les del sector de les cures, la feminització de la pobresa i les violències patriarcals del sistema. Violències travessades pel gènere però també per l’origen i la classe.
Passejades, cercaviles i concentracions estàtiques
Des d’aquesta idea, les convocatòries unitàries a Barcelona s’aglutinen sota el lema “Juntes, diverses i rebels. Juntes Imparables”. En parlar amb l’Ana, dona que forma part de la comissió de comunicació del comitè de vaga feminista a Barcelona, ens explica que el lema i el contingut del manifest es treballa en assemblees obertes on participen dones a títol individual, però sobretot dones de col·lectius i dels comitès de barri de la ciutat. Aquest any, a Barcelona, les jornades s’han organitzat a través d’assemblees obertes, com cada any, encara que aquest any han estat virtuals. Com a iniciativa unitària que és, s’ha volgut donar el missatge que dins el feminisme hi ha moltes veus, hi ha diferències, hi ha debats en profunditat… però que totes volen “un món lliure de misogínia, lliure d’explotació, lliure de privilegis…” I per això, segueix explicant-nos l’Ana, malgrat totes les diferències, poden treballar plegades.
Així, amb la idea de donar una fotografia general de la força del moviment tot i renunciar a ajuntar-se, barris i ciutats de Barcelona han volgut organitzar activitats descentralitzades. Com comenta l’Ana, “cada any el 8 de març hi ha una polèmica que eclipsa tot de temes que per nosaltres són més profunds… Enguany la polèmica és si és bo o és dolent que sortim al carrer”. Però davant d’aquesta disjuntiva i entenent que ningú els hi ha de dir a les dones si poden o no sortir al carrer l’activitat unitària de la tarda del 8, una concentració estàtica a passeig de Gràcia, funcionarà amb aforament. Per assegurar que “les concentracions seran tant o més segures que anar al supermercat, en metro o a un col·legi electoral”. Això possibilita, comenta l’Ana, que totes les dones que vulguin sortir al carrer puguin fer-ho de manera segura amb animació, camions i música. Així i tot, insisteix que hi ha infinites reivindicacions agreujades per la pandèmia en les que centrar-se més enllà d’aquest debat. De fet, amb la convocatòria de la vaga laboral, es faran activitats i cercaviles durant el matí als barris.
A nivell de Catalunya, ja dijous a les 19 h es van organitzar concentracions davant d’hospitals per denunciar que les autoritats sanitàries a hores d’ara encara no garanteixen la possibilitat de fer avortaments arreu. “A Lleida, a Manresa, a algunes comarques del Pirineu… les dones que volen avortar no ho poden fer allà i les deriven a clíniques privades a Barcelona”, denuncia l’Ana. Que afegeix que “sovint ens oblidem dels drets que tenim… Ja ens costa aconseguir-los i si no els defensem, a la pràctica els acabem perdent”, assenyala.
Un altre eix que es treballa a la ciutat però també a altres indrets és el de la llibertat i l’ecofeminisme. El dissabte 7 al matí s’han organitzat una vintena de passejades amb la intenció d’ocupar carrers, parcs, muntanyes i al mateix temps deixar clar que les dones volem caminar tranquil·les. Així ho repetiran també a la nit. A Barcelona però també al Vallès i a múltiples punts més es duran a terme manifestacions nocturnes no mixtes.
El 8, a banda de les activitats ja comentades, també s’ha convocat una acció a les 21 h als balcons per aquelles que no vulguin sortir. Amb aquesta acció volen agrair a totes les treballadores essencials que han suportat la vida durant aquesta pandèmia. “És per visibilitzar-les, perquè trobem que sovint se’ns oblida que darrere dels serveis bàsics, hi ha les dones”, diu l’Ana després d’analitzar també que “com més bàsics són els serveis, pitjor pagats estan”. Així per una banda visibilitzar, però també denunciar que estan “fins al monyo de sostenir la vida”, que “la vida no l’han de sostenir les dones, la vida és responsabilitat de tots els éssers humans”. “S’han de repartir les feines domèstiques, s’han de repartir les responsabilitats de cura i si es mercantilitza, t’han de pagar com cal”, assenyala mentre alhora denuncia les cadenes de cures globals que s’estan convertint en una nova forma d’explotació de la gent migrada.
Treballadores essencials, dones a primera línia
Des de la Confederació General del Treball (CGT), un dels sindicats convocant de la vaga, apunten que aquesta vaga general feminista situa en primer pla les reivindicacions contra l’explotació patriarcal que milions de dones pateixen pel simple fet de ser-ho. Entenent i assenyalen que la vaga arriba en un context complicat pels sectors més feminitzats que a la vegada són els més essencials com l’educació, la sanitat, el comerç i les cures.
En aquest sentit, sindicats com la Coordinadora Obrera Sindical (COS) diuen que “les dones de classe treballadora estem sostenint la vida als hospitals, a les residències, a les escoles, als mercats i a les llars. Hem estat -i estem- treballant en els sectors més essencials i imprescindibles (com la sanitat, les cures, l’educació, el comerç, els serveis socials municipals…). Però també hi ocupem els llocs de treball més invisibilitzats i precaritzats, que ens aboquen a la pobresa, al contagi i la malaltia”. Afegeixen que són conscients que la situació d’emergència sanitària que estem patint aboca a moltes dones a la cobertura de “serveis essencials”, que fan incompatible el seguiment de la vaga.
Feministes Anticapitalistes ha volgut destacar això mateix. Entre les seves demandes exigeixen la municipalització del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) per tal de garantir uns serveis socials de qualitat, públics i amb condicions de treball dignes. També posar fi a la precarització de les treballadores de la llar i en el cas de treballadores en situació irregular exigeixen la incorporació i la regulació dins l’economia formal per protegir els seus drets. Evidentment també una sanitat i una educació completament públiques, reforçades i amb condicions dignes pels seus treballadors. Segueixen exigint la regulació de totes les persones, el tancament dels CIE i l’aturada de les deportacions. També blindar l’accés a l’habitatge per tothom i especialment per les dones que pateixen violència masclista. Implementar una Renda Bàsica Universal, l’avortament lliure, gratuït i universal, la fi de la repressió i el reconeixement al dret de l’autodefensa feminista i abordar de manera integral la violència masclista lluitant per millorar l’atenció primària i els serveis especialitzats. Totes les seves propostes, diuen, són uns mínims per defensar la vida.
Defensar les treballadores és defensar la vida
I és des d’aquesta base que molts comitès locals s’han organitzat de cara aquest 8 de març. És el cas de Sant Cugat, on més d’una seixantena de dones estan organitzades. Elles ja van iniciar les jornades dimecres dia 3 i ho van fer amb una activitat en relació amb les dones grans “com a grans oblidades en tota lluita i com les grans oblidades actualment”. Com ens explica la Patrícia, les dones grans pateixen un índex de pobresa molt gran i a Sant Cugat, a més, només tenen una residència d’avis pública per una ciutat on fins a 11.000 persones són majors de 65 anys.
Seguint amb la base de posar la vida al centre, dijous van realitzar una xerrada en format virtual que està relacionada amb els drets laborals de les treballadores i amb la qüestió del racisme. Van comptar amb cuidadores tant del servei municipal de Sabadell i de Sant Feliu com amb el SAD o el sindicat de cuidadoras sin papeles. La Patrícia ens explica que així van poder parlar sobre com “travessa el racisme, ja que la majoria de dones que treballa en l’àmbit de les cures són dones migrades, que molts cops ho fan sense contracte perquè sovint si a més estan en situació irregular, se n’aprofiten d’això”. La idea era parlar de quines problemàtiques té el sector i com a través del sindicalisme s’hi pot donar resposta.
Per parlar de la violència masclista inclouran un taller d’autodefensa feminista i faran un mural contra els feminicidis. Al mateix temps un col·lectiu de dones bolivianes de la ciutat farà un taller de dansa per treballar l’antiracisme.
Agafant també l’habitatge com a eix, denuncien la manca d’habitatge i que moltes de les persones que pateixen desnonaments són dones. Relacionen aquest fet amb què els majors índex de pobresa els tenen les dones i amb tota la càrrega familiar que s’atribueix a la dona i el que suposa perdre la casa en aquestes condicions.
El mateix dia 8 celebraran una cercavila contra l’explotació laboral per assenyalar diferents llocs de la ciutat on hi ha feines especialment feminitzades o llocs que són “espais d’explotació més greu com Empreses de Treball Temporal (ETT) o ETT específiques de serveis de la llar”.
D’aquesta manera, treballen la violència masclista, l’habitatge, l’eix laboral, l’antiracisme, la situació de les dones grans i l’educació. Tot allò en definitiva que “travessa la vida de les dones” o que les afecta de manera diferent. En aquest 8 de març, des dels comitès volien “posar sobre la taula demandes concretes de mínims que són per millorar la vida de les dones”.
Aquestes demandes, com ens explica l’Olga de Tarragona, neixen de trobades virtuals que han posat sobre la taula diferents necessitats. Ja a principis de gener van fer una taula rodona amb diverses treballadores del món de les cures: “des del SAD, treballadores de la llar, ensenyament, sector sanitari òbviament i d’aquí vam treure les demandes per aquest 8 de març”. Aquestes trobades són molt productives doncs, també per ajudar-se entre col·lectius i que els més petits puguin rebre un cop de mà.
Més enllà de la vaga, lluita pel 8 de març i cada dia
El País Valencià no ha convocat vaga, però així i tot se li donarà al 8 una perspectiva de lluita. Així ens ho ha explicat la Laura, membre del col·lectiu Subversives i de l’assemblea 8 M Castelló. Les seves assemblees s’han vist afectades per la situació i s’han hagut d’adaptar a la via online. Per molt que totes les trobades fossin obertes, a la pràctica les més presents són les que també hi són durant tot l’any. A més, han hagut d’idear una forma de manifestació que impedís les aglomeracions. “Creiem que s’estan fent moltes concentracions arreu de l’estat i l’havíem de fer per aquesta data també…”, apunta la Laura.
Així, davant les preocupacions per no aglomerar, durant els dies previs es faran activitats virtuals i el dia 8 de març es celebrarà una bicicletada amb tres punts de sortida diferents. Acabarà al parc Ribalta, un parc de Castelló gran i molt emblemàtic on es penjaran reivindicacions, el manifest… Per donar un punt de dinamisme i que tot sigui participatiu.
El seu 8 de març però l’han volgut centrar en una campanya de denúncia anomenada ‘Violències masclistes a les aules’. Va dirigida a quatre professors de la Universitat Jaume I (UJI) per abusos i també contra la inacció de la universitat. Donat que dilluns a banda de no estar convocada la vaga és festiu per ser festes de la Magdalena, van celebrar aquesta concentració el dijous dia 5 juntament amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Posaven com a base “exigir la cessió i la investigació d’eixos 4 noms de mestres” que s’han presentat a la unitat d’igualtat de la universitat juntament amb el testimoni de fins a 100 alumnes que han patit assetjament per part d’aquests.
Fa unes setmanes denunciaven que tot i recollir denúncies i testimonis de nombroses alumnes relatant actituds i assenyalant els agressors, des de la universitat l’única resposta que havien rebut era recordant que havien de seguir els protocols i advertint-les que la seva acció de donar veu a les testimonis podia ser il·legal. Davant d’això, van presentar mitjançant els fulls de reclamació o denúncia davant una situació d’assetjament que facilita el centre més d’un centenar de denúncies. La UJI aleshores els hi va respondre que “no es pot denunciar a ningú des de l’anonimat” i que a més això “atempta contra el bon nom i la carrera dels docents”. Des de Castelló seguiran treballant perquè la universitat assumeixi responsabilitats.
