La vaga convocada al servei de correus ha tingut a Catalunya una alta incidència en el primer dia en què l’aturada dura tota la jornada. Fonts de CCOO i UGT de Catalunya coincideixen en què al Principat han seguit la crida a parar un 85% dels treballadors convocats, mentre incrementen fins al 90% la incidència a la ciutat de Barcelona.
En concret, Durant la nit, el seguiment ha superat el 85%. En el torn de matí, el 90% de la plantilla de Barcelona. Destaca l’ampli seguiment en diversos districtes de Barcelona i poblacions com Vic i Granollers amb un seguiment proper al 100%. Girona i Tarragona han secundat la vaga. A Lleida el seguiment ha estat del 70%, segons UGT de Catalunya.
La vaga estava precedida per una aturada parcial que es va fer el 30 d’abril passat. Llavors van ser tres hores. Ara és tot el dia. El comitè d’empresa de Correus ha dissenyat les protestes en un crescendo que pot afectar per exemple les tasques vinculades amb les eleccions municipals a Catalunya i autonòmiques en altres indrets de l’Estat espanyol.
Incidència a Barcelona
A Barcelona l’aturada ha afectat des dels professionals que reparteixen cartes i paquets postals fins als tres grans centres de distribució que classifiquen els objectes postals i la logística, cosa que pot ser l’inici d’una acumulació de cartes i paquets no repartits.
Els sindicats que han convocat la vaga, CCOO, UGT, el Sindicat Lliure, i la CSIF, ho fan en una doble perspectiva. Per una banda per l’estancament de la negociació del conveni, on es reclamen increments salarials per trencar amb la tònica de congelació que havia regit darrerament. En segon lloc, reclamen un canvi dràstic en la política respecte al correu públic. Juana Cerezo, de CCOO explica que des de 2010 s’han perdut a Espanya 15.500 llocs de treball en aquest àmbit estratègic. D’aquesta quantitat un miler corresponen a Barcelona. Per contra, la contractació per suplir les baixes per malaltia o vacances o per qualsevol substitució han caigut un 40%. La dràstica reducció s’ha fet a partir de no reposar els llocs de les persones que es jubilen o moren.
