El món del treball s’ha vist afectat adversament el 2020 “d’una forma que no té precedent històric”, assegura l’Organització Internacional del Treball, que ha publicat la setena edició de l’informe ‘La Covid-19 i el món del treball‘. Segons les estimacions de l’organisme, l’any passat van disminuir un 8,8% les hores de treball a escala mundial, el que equival a 255 milions de llocs de treball a temps complet.
L’impacte de la pandèmia sobre l’àmbit laboral ha estat tal que supera amb escreix, a escala global, el que va tenir la crisi financera de la primera dècada del segle. De fet, l’OIT assegura que la pèrdua d’hores laborals el 2020 va ser quatre cops més grans que la registrada durant la crisi financera mundial del 2009.
La reducció d’hores de treball, i la consegüent davallada en l’ocupació i jornades laborals, no ha estat igualitària. Les regions d’Amèrica Llatina, el Carib, Europa Meridional i l’Àsia meridional han estat les més afectades, reporta l’OIT. L’organisme afegeix que l’impacte s’ha atenuat en zones com Europa o l’Àsia central, on “la reducció de quantitat d’hores de treball es va compensar amb plans per fomentar la conservació dels llocs de treball”.
A l’Estat espanyol la disminució d’hores laborals va ser del 13,2%, cinc punts més que la mitjana mundial
El motiu de les reduccions de les jornades són les restriccions aplicades per contenir el creixement de la pandèmia. D’acord amb les dades de l’OIT, a principis de gener el 77% dels treballadors del món viuen en zones on s’han aplicat mesures específiques de caràcter geogràfic i sectorial que limiten el funcionament normal d’una empresa, comerç o servei.
La disminució en les jornades i la destrucció de llocs de treball té un impacte directe en les economies familiars. Els càlculs de l’Organització Internacional del Treball estimen que els ingressos provinents del treball van disminuir un 8,3% a escala mundial, sense tenir en compte possibles mesures de suport com ara els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) aplicats a l’Estat espanyol i prorrogats fins al 31 de maig.
L’OIT aporta algunes dades concretes que demostren l’empremta causada per la pandèmia de la Covid-19: la davallada d’ingressos del 8,3% a tot el món és el mateix que 3,7 bilions de dòlars estatunidencs o el 4,4% del producte interior brut mundial.
En paral·lel a l’afectació de la disminució d’hores, la pèrdua d’ingressos més grans dels treballadors es va donar al continent americà (10,3%) i la menor a Àsia i el Pacífic, amb una mitjana del 6,6%. A l’Estat espanyol la disminució d’hores laborals va ser del 13,2%, cinc punts més que la mitjana mundial.
Recuperació sòlida però incerta
L’organisme internacional confia que l’arribada de la vacuna i el desplegament de la campanya de vacunació tingui un efecte directe i important en la millora del mercat laboral. “Cal esperar una sòlida recuperació econòmica al segon semestre del 2021”, diu. Al mateix temps, però, en rebaixa les expectatives: “L’economia mundial afronta encara un elevat grau d’incertesa i hi ha el risc que la recuperació es produeixi de forma dispar”.
A partir de les previsions econòmiques del Fons Monetari Internacional (FMI), l’OIT estima que el 2021 encara es perdin 90 milions d’hores més, el que seria un descens del 3%. En cas de complir-se, el descens seria menys important que tots els que hi va haver el 2020, on el més baix va ser el quart trimestre de l’any amb un 4.6%.
Ara bé, la incertesa és un estat constant des que la Covid-19 va començar a expandir-se pel món. Per això, l’OIT presenta dos escenaris més. En el més positiu, suposant que la campanya de vacunació és àgil i efectiva i equitativa arreu del món, la pèrdua d’hores laborals seria només de l’1,3%. En el cas més desfavorable, preveu l’OIT, seria del 4,6 durant el 2021, la mateixa xifra reportada al darrer trimestre del 2020.
Les desigualtats que es donen al mercat laboral, per edat i gènere, s’han amplificat amb la pandèmia de la Covid-19
L’OIT espera que la pèrdua sigui més destacada als continents d’Amèrica, Europa i Àsia Central a causa de les restriccions més fortes que s’estan imposant per tal de contenir l’expansió de la tercera onada en el context de les noves soques del virus. Per aquest motiu, l’organisme internacional creu que la pèrdua d’hores de treball a aquestes regions serà fins al doble de la reportada a les altres.
A més, l’experiència de gairebé un any en el context de pandèmia, fa predir l’OIT que el creixement no serà el mateix a tots els sectors econòmics. Fins al moment destaca el “marcat contrast entre la pèrdua generalitzada de treball als sectors més afectats”, com ara l’hostaleria i la restauració, l’art o la cultura, i “l’augment del treball en sectors de prestació de serveis d’alta qualificació”, com la informació i la comunicació, les finances i les assegurances, diu l’organisme.
En aquest sentit, l’OIT destaca Espanya, juntament amb Brasil, Costa Rica o Estats Units, com els estats on “la disparitat sectorial és superior”, cosa que provoca que en alguns àmbits laborals menys afectats per les restriccions la rutina laboral s’hagi pogut conservar millor que en d’altres, com el sector de serveis i hostaleria.
Es mantenen les desigualtats
Les clàssiques desigualtats que es donen al mercat laboral, per edat i gènere, s’han amplificat amb la pandèmia de la Covid-19. D’aquesta manera, la reducció d’hores laborals va ser un 5% superior entre les dones que entre els homes i un 8.7% entre els treballadors més joves respecte als d’edat més avançada.
L’OIT estima que el 2021 encara es perdin 90 milions d’hores més, el que seria un descens del 3%
L’OIT destaca que “fins i tot als països amb plans per fomentar la conservació del treball” que han permès reduir l’impacte en els ingressos, “la disminució va ser molt més gran en el cas dels joves“. Per això, conclou que “els plans per fomentar la conservació dels llocs de treball han estat menys eficaços per protegir els joves”.
L’organisme posa de manifest l’alt impacte de la pandèmia sobre els treballadors autònoms, als quals la pandèmia “ha incidit de forma desproporcionada”. A més, diu l’OIT, les mesures de suport no han resultat tan eficaces per protegir els treballadors per compte propi com en el cas dels treballadors empleats.
