El Col·legi de Periodistes i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), en commemoració dels trenta anys del Codi Deontològic i els vint-i-cinc del CIC han organitzat sis jornades per reflexionar sobre “Els Reptes Ètics del Periodisme” i el passat dilluns a l’auditori del campus de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra es posava el focus en la precarietat de l’ofici com a amenaça per a l’exercici ètic.
Fa anys que el periodisme és sinònim de precarietat. A la crisi del 2008, que encara no s’ha vist revertida, se li suma una falta de model del periodisme digital on no acaben de funcionar ni les subscripcions ni la publicitat. Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació afirmava que el sector cada cop està més “oligopolitzat” i s’enfronta a una “polarització de l’esfera pública”. A més, la immediatesa i la globalització a la qual està exposada l’ofici, amb l’arribada de la digitalització, suposa una pèrdua de qualitat. “Estem en un moment de més oportunitats, però menys recursos”, afegia Josep Carles Rius, president del CIC, per animar a un auditori ple d’estudiants de periodisme que es veuen desanimats davant d’un panorama desmotivador. Rius afirmava que “els periodistes tenim el repte de trobar un nou model”, ja que “el binomi virtuós de negoci i servei públic, que havia estat el periodisme fins ara, ja no funciona”. A més, afegia que s’ha de fer amb “formes sense ànim de lucre com fundacions o cooperatives, com passa als Estats Units; amb esperit de servei i una actitud crítica, ja que molts mitjans no fan periodisme sinó un servei a interessos concrets”. Per exemplificar el que ha de ser el nou periodisme va parlar de La Marea, que el passat cap de setmana aconseguia més de 250.000 euros gràcies a un crowfunding amb donacions de la gent que li permetrà oferir més periodisme a la ciutadania, perquè “el periodisme s’ha de comprometre amb les democràcies des de l’ètica”, va concloure. Magda Gregori, responsable del Grup de Treball de Precarietat del Col·legi de Periodistes de Catalunya va afirmar que “la precarietat dificulta exercir l’ofici des de l’ètica” i que cal “tenir l’objectiu de servir a la societat i no ser esclaus de la competitivitat”.
Els perfils més precaris: els joves, que el 80% cobren menys de 15.000 euros; les dones i els periodistes digitals
La precarietat contempla des de salaris baixos, inestabilitat, treballar amb col·laboracions, com a estudiants en pràctiques o com autònoms, sobrecàrrega de treball o horaris que impedeixen la conciliació. La doctora en comunicació, Laura Fanals, va fer la seva tesi sobre precarietat laboral i ètica periodística, on va comprovar que el 36% dels quatre-cents enquestats cobraven menys de 15.000 euros anuals, només un 50% tenia un contracte a temps complet i un terç havia de tenir més d’una feina. Els perfils més precaris: els joves, que el 80% cobren menys de 15.000 euros; les dones i els periodistes digitals. “És una professió precària, que només es poden permetre els qui viuen en famílies amb recursos que els poden ajudar”, va lamentar.
La precarietat en l’ofici fa més de deu anys que s’arrossega. La doctora en periodisme, Ruth Rodriguez afirmava que en enquestes de 2012 i 2018 s’ha identificat com el principal problema de l’ofici a Espanya, la precarietat. A més, des de la ciutadania existeix una manca de credibilitat en els mitjans, confirmada per Reuters Institute.
“Sóc jove, dona, treballo en un mitjà digital i escric sobre cultura, imagineu-vos la precarització”, afirmava la Clàudia Pérez, que va afegir la variant de classe social, com a definitòria de les condicions en què es pot desenvolupar la tasca de periodista. “Els joves hem viscut en una crisi constant. Quan no ens havíem recuperat de la crisi del 2008, va esclatar la pandèmia. Estem acostumats a assumir feines que no ens agraden només per un sou i genera un gran malestar on l’ètica queda en un segon pla”, explicava.
Pere Rusiñol, va ser periodista a El País i Público i és soci fundador de Alternativas Económicas i Magnòlia. Ell va posar el focus en l’organització sindical amb comitès d’empresa i sobretot, en la propietat dels mitjans: “és clau per saber a quins interessos treballa un mitjà”, assegurava. “Quan El País va passar de pertànyer a la família Polanco, als bancs pel gran deute que tenien, el diari ja no podia tractar molts temes, perquè anaven en contra dels propietaris”, va afirmar. Com a exemple del nou periodisme va parlar de La Marea, Catalunya Plural o Alternativas Económicas “diaris que saps que no han d’obeir a interessos empresarials”.
Com dignificar la professió?
Els ponents van destacar la importància de mantenir l’ètica personal i professional, a més de no estar disposats a treballar gratis. Procurar fer col·lectiva la lluita per sortir de la precarietat i recuperar el prestigi amb qualitat i educar a la societat perquè la valori. Per últim, construir mitjans de comunicació amb implicacions dels treballadors en la propietat per garantir diaris lliures d’interessos concrets.
A la fila zero hi havia representats sindicals. Des del Sindicat de Periodistes, CCOO i la UGT es va denunciar el recent bloqueig del nou conveni i va haver-hi una unanimitat en destacar la importància de l’organització per garantir els drets dels professionals del sector.
