Informació publicada a Eldiario.es
Una precarietat que es dóna per fet, que es normalitza com el típic inici de la vida laboral d’un treballador en la seva joventut. Una “mili laboral”, en paraules del secretari general de Comissions Obreres d’Espanya, Unai Sordo, contra la qual el sindicat demana combatre des de les institucions, però també a través de l’organització dels més joves, perquè no es cronifiqui.
Els principals indicadors de la precarietat en l’ocupació s’acarnissen amb els menors de 30 anys: major pèrdua de salari des de la crisi, més treball temporal, jornades parcials i rotació en llocs de treball.
La Secretaria de Joventut i Noves Realitats de Treball de CCOO ha plasmat en un informe, # GeneraciónMóvil: Una radiografia de la joventut i 10 eixos de treball, el retrat d’un dels col·lectiu d’edat més afectats per la crisi econòmica. El temor del sindicat és que, a poc a poc, “la precarietat ja no és un peatge que s’hagi de passar, sinó que es cronifica, més enllà de la nostra etapa de joventut”, ha afirmat Carlos Gutiérrez, secretari de Joventut i Noves realitats del treball de l’organització.
Pel que fa a la pèrdua de salari, en termes de salari mig, la imatge és clara: els menors de 20 anys són els que més van veure minvar la seva retribució, un 28%, entre 2008 i 2016, últim any del qual hi ha dades anuals de l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE. A aquest grup el segueixen els treballadors entre 20 i 24 anys, el salari mitjà va caure un 15% i el col·lectiu entre els 25 i 29 anys, amb un 9% de descens. En conjunt, el salari mitjà dels treballadors va augmentar un 6% en aquest període, gràcies al fet que altres col·lectius d’edat van veure millorar les seves retribucions mitjanes.
Unai Sordo ha recordat que, segons un estudi del sindicat, un 30,4% dels treballadors joves percep salaris per sota dels mil euros al mes (14.000 anuals) amb jornada completa. Per al líder de CCOO aquesta situació reflecteix una “paradoxa cruel”, ja que “el concepte de ‘mileurista’ que fa no tants anys es veia gairebé com un sinònim de la pobresa laboral ara mateix és una aspiració ni més ni menys que per al 30% dels treballadors joves “.
Sis de cada deu treballadors són temporals
La temporalitat, el percentatge d’assalariats amb un contracte temporal, és un dels principals indicadors de precarietat en el mercat laboral espanyol, amb dades molt elevats respecte a la resta de països de la UE. Els contractes temporals constitueixen gairebé la norma entre els menors de 30 anys. L’informe il·lustra que la taxa de temporalitat es va situar l’any passat en el 58% de la població jove (16 a 29 anys), sis de cada deu treballadors tenien contractes temporals. Aquest percentatge gairebé triplica el dels treballadors majors de 30 anys (21%).
A més, el sindicat subratlla que la taxa de temporalitat del conjunt de treballadors i la dels majors de 30 anys es troba situada per sota dels nivells precrisi. La temporalitat no és un problema nou del mercat laboral i durant la recessió va disminuir per la gran destrucció d’ocupació temporal, per sobre del treball indefinit. El 2006 la taxa de temporalitat era del 34%, mentre que el 2017 estava al voltant del 27%.
En canvi, els treballadors menors de 30 anys registren en l’actualitat una taxa de temporalitat superior a la que hi havia abans de l’inici de la crisi. El 2006 era del 55%, mentre que va arribar al 58% l’any passat.
Molta més ocupació a temps parcial
Un altre dels elements que serveixen per mesurar la qualitat de l’ocupació a Espanya, la parcialitat, també mostra resultats més preocupants entre la població jove. Els contractes amb jornades reduïdes s’han elevat molt en l’última dècada, amb nivells molt superiors als registrats abans de la crisi, gràcies sobretot a l’augment de treballadors que signen aquest tipus de contracte per no poder accedir a una jornada completa. El seu percentatge va passar del 32,9% el tercer trimestre del 2007 al 54,3% en el mateix període d’aquest any. És a dir, són treballadors amb contractes amb jornada parcial no desitjada.
Si s’atén al conjunt de treballadors, l’augment en la taxa de parcialitat també té una bretxa d’edat, subratlla CCOO. La taxa de temporalitat dels treballadors majors de 30 anys s’ha elevat del 10,6 (2006) al 13,1% (2017), mentre que per al col·lectiu de joves s’ha disparat del 15,4% al 27,3% en aquest mateix període temporal.
Un altre termòmetre de la inestabilitat del treball és la rotació, que de nou ha augmentat més per als joves: el 2007, els treballadors amb menys de 30 anys signaven 3,4 contractes per estar empleats durant tot l’any. Aquest nombre s’ha elevat fins al 5,2 el 2017. CCOO destaca que dins d’aquesta mitjana, els més afectats per la rotació són els més joves entre els joves: els treballadors amb menys de 20 anys han de signar 7,8 contractes per estar empleats tot l’any, mentre que els que tenen entre 25 i 29 subscriuen 4,5.
El resultat de sumar unes i altres variables impacta socialment en tres eixos, ha explicat Paula Guisande, secretària de Política Social i Moviments Socials de l’organització: l’increment de la pobresa entre la població jove, el retard en la seva edat d’emancipació i la constitució de menys llars joves, el que impacta en la reducció de la natalitat.
Sordo ha animat a la població a no normalitzar aquesta “mili laboral” i ha animat els joves a mobilitzar al carrer i en les empreses per combatre aquesta precarietat. Com a exemple, el líder de CCOO ha assenyalat al col·lectiu de pensionistes, que ha aconseguit situar les seves reclamacions a l’agenda política i també s’ha posicionat a gran part de la població al seu favor.
Per als poders públics, el sindicat proposa deu mesures en l’informe (descarregable en pdf) per a les condicions dels treballadors joves. Entre elles, figuren una educació infantil universal i gratuïta, l’ampliació de l’educació obligatòria fins als 18 anys, la creació de beques-salari per garantir la igualtat d’accés a la universitat, l’elaboració d’un Estatut del Becari per impedir abusos de les pràctiques i el foment de la Formació Professional.
