Quasi és impossible accedir a una oferta laboral sense eines i coneixement digital de cara a la postulació. Tampoc, evidentment, sense gairebé cap formació, encara que per a tot això primer calgui haver-se desenvolupat en un entorn que pugui anar més enllà de la supervivència del dia a dia. En poques paraules: que la teva família no necessiti que deixis d’estudiar aviat perquè fa falta un salari més a casa.
La cronificació de la pobresa i abandó escolar primerenc, igual que la discriminació per no posseir els recursos econòmics suficients per a l’obtenció d’una formació adequada i un treball posterior, són alguns factors destacats per Creu Roja en el seu últim informe focalitzat en la joventut. Sobretot, alerta que gairebé la meitat de les persones que han format part de l’estudi tenen por al futur: es tracta d’una roda en què es retroalimenta l’entorn empobrit.
La directora estatal de Creu Roja Joventut, Paula Rivarés, recalca que, després de la pandèmia, van atendre un 97% més de joves. “Es dona una transmissió intergeneracional de la pobresa. Si el teu entorn és pobre, tindràs dificultats i sofriràs una certa discriminació. De fet, molts d’ells no poden comprar un telèfon mòbil, quelcom essencial en la manera de relacionar-se entre joves, així que perden l’oportunitat de desenvolupar-se entre els seus iguals”, explica. En resum: la pobresa s’hereta i, al costat d’ella, l’augment de l’abandó i fracàs escolar: “Perquè si la teva família es troba en una situació vulnerable, el més normal és que amb 16 anys deixis d’estudiar i et posis a treballar”, afegeix Rivarés.
El 41% de la joventut enquestada afirma tenir por al futur per la incertesa que li provoca el no saber de què treballarà o què ocorrerà en el curt termini. Aquesta dada tan impactant, indiquen des de Creu Roja, es conjuga amb el patiment per part d’aquest grup social durant la pandèmia. La COVID 19 va provocar grans estralls en la joventut: “Va ser un dels col·lectius que més sol es va sentir i que més dificultats va tenir per adaptar-se. Amb el confinament, molts d’ells no tenien les eines digitals adequades per seguir amb les formacions en les quals estaven immersos”, afirma la directora estatal de Joventut. Molts dels quals sí que posseïen dispositius digitals ni tan sols van poder accedir a Internet per no tenir Wi-Fi en els seus domicilis.
En 2019, Creu Roja va atendre 99.591 usuaris i usuàries d’entre 16 i 30 anys, una xifra que va augmentar considerablement fins als 196.897 registres de l’any següent, amb l’eclosió de la pandèmia.
De ciutadà a supervivent
Toni Bruel, coordinador general de Creu Roja a Espanya, emfatitza la frase «deixar de ser ciutadà per ser supervivent». Des del seu punt de vista, “arriba un moment en el qual les coses es torcen tant que no pots participar de la vida social perquè només estàs preocupat per menjar, accedir a la universitat o a un treball, encara que sigui precari”.
En aquestes condicions, sembla impossible no caure en una certa desacceleració en l’àmbit mental, pensar que no hi ha res que t’interessi. Prop del 42% dels joves no té interès per la política, es desconnecta de la participació social perquè, simplement, estan ocupats a intentar sobreviure un dia més, apunten en l’informe. “Hi ha un altre aspecte molt gràfic, que anomenem pidolar Wi-Fi, i és que la meitat de les persones que atenem han de buscar una connexió a la xarxa, de la qual manquen, per a realitzar qualsevol tipus de gestió”, afegeix el mateix Bruel.
L’informe deixa altres percentatges a tenir en compte: el 36% no se sent representat per cap partit polític; un 24% sent que no gaudeix plenament de l’exercici dels seus drets; el 21% no se sent identificat amb el seu entorn habitual i un 12% té falta d’interès per les activitats socials a les quals té accés.
Cultura de la immediatesa
No és difícil saber quines conseqüències comporta aquesta realitat, com una gran limitació en la cerca d’ocupació. A tot això se sumen unes certes dificultats que no per repetides són menys importants. Segons el coordinador general, moltes persones no poden menjar proteïnes tres vegades a la setmana i més del 36% sofreix pobresa energètica, és a dir, no tenen assegurat el pagament de la factura de la llum. Així ho recalca Bruel: “Són supervivents, només es busquen la vida, i és molt difícil que així i al mateix temps et puguis formar o buscar un treball”.
La joventut, a més, s’enfronta a algunes pors que les seves generacions predecessores no van sofrir. Així ho testifica el programa de solitud de Creu Roja, al qual molts i moltes joves acudeixen. “Potser se senten angoixats perquè algú no li ha donat un like a una foto seva, i potser si parlessin d’això amb els seus tutors legals no ho veurien important, però per als xavals sí que ho és”, contínua Rivarés. Segons recull l’informe, “els nois i noies en situació de vulnerabilitat social es veuen encara més exposats a la cultura de la immediatesa”.
Il·lustra la realitat com un laberint del qual no saben sortir sense reforç i acompanyament. Per a això, resulta primordial una fase d’escolta en la qual la persona afectada pugui mostrar la seva realitat sense temor per, després, esbossar un pla integral i individualitzat. Creu Roja posseeix convenis amb empreses en les quals aquell estudiantat format en l’organització pot anar a fer pràctiques i així quedar oberta la porta a una possible contractació.
“És imprescindible donar una segona oportunitat a tota aquella gent que, per un motiu o un altre, va haver de posar-se a treballar gairebé sense haver acabat els seus estudis, perquè moltes vegades ho van fer per la senzilla raó que el seu entorn familiar necessitava els diners per a tirar endavant”, prossegueix Rivarés. En aquest punt, les competències digitals és un dels aspectes que més cal tenir en compte. Segons la directora de Creu Roja Joventut, la joventut és nadiua digital però ningú els ha explicat les múltiples funcions que hi ha en un Word.
D’aquesta forma, intenten tallar el peix que es mossega la cua una vegada i una altra tal com les dades confirmen: “El 31% dels menors de 19 anys no troba feina per falta d’experiència laboral, però no té experiència perquè no els contracten”, reflexiona la responsable de Creu Roja. D’altra banda, el perfil majoritari de persones que es troben en aquesta roda que és difícil frenar són dones de 19 a 30 anys.
“Per acabar amb aquesta dinàmica, entenem que primer tothom hauria de tenir coberts els serveis bàsics perquè deixin de ser supervivents i així puguin aprendre competències. Mentre aprenen a pescar, donar-los menjar”, determina Bruel.
Desequilibri mundial de la riquesa
Així doncs, ell objectiva tres àmbits en els quals treballar: primer, activar les persones a través de la formació; després, facilitar-los l’acostament a un entorn laboral segur i no precari o de subsistència; i finalment, incentivar la seva participació social. “Ens enfrontem a un fenomen mundial de desequilibri de la riquesa i que haurà de tenir elements correctors. No és a les nostres mans canviar això, però sí el fet de tenir consciència que aquest desequilibri sempre afectarà més les persones més febles”, conclou el coordinador general de Creu Roja a Espanya.
La mostra de l’estudi va estar conformada per 45 persones, 26 dones i 19 homes, repartits en grups focals entre personal laboral i voluntari de l’organització i joves atesos per aquesta. Entre les conclusions que destaca l’entitat es troba el malestar emocional i psíquic que pot provenir del fracàs en la cerca d’ocupació que els porta a pensar que la responsabilitat és totalment dels joves, i reafirmen que “la precarietat laboral està directament relacionada amb la precarietat de la vida, amb les dificultats dels i les joves per emancipar-se de les seves famílies, la desmotivació i la frustració, la desigualtat social i, en alguns casos, l’abús de substàncies legals o il·legals o les addiccions comportamentals”.
Article original de La Fàbrica Digital.
