Des que caigué en recessió el febrer de 2020, als Estats Units s’han perdut 22 milions de llocs de treball. Però la revifada del mercat laboral ha suposat la recuperació de 9,9 milions de feines. Cal atribuir en part aquesta evolució al tradicional dinamisme emprenedor del sector privat, però també als programes d’estímul pactats entre el Congrés (amb majoria Demòcrata a la Cambra de Representants, Republicana al Senat) i la Casa Blanca la primavera de 2020 i novament el desembre. Aquests programes tenien molts components positius.
El paquet d’estímul d’1,8 bilions de dòlars aprovat el març, anomenat Cares Act, atorgà préstecs, especialment per a les PIMES, a molt baix interès i a fons perdut, sempre que l’empresa mantingués en nòmina els seus treballadors. Aquests préstecs per a les PIMES i retenció de plantilla s’anomenen el Paycheck Protection Program, que va distribuir 659.000 milions de dòlars. El Cares Act també atorgà ajudes a sectors econòmics especialment colpejats per Covid-19, com el turisme/lleure i les línies aèries.
Una part substancial del finançament es distribuí a les famílies, amb pagaments en funció del nombre de fills i directes de 1200 dòlars el març i 600 el desembre a tot ciutadà dels EUA amb ingressos anuals de renda inferiors als 75.000 dòlars. El Cares Act també ha proporcionat una prestació per atur a escala federal que se suma a la que els aturats reben habitualment per part de l’estat on treballen.
Contra tots els pronòstics, l’atur ha disminuït d’un 14,7% a l’abril de manera ininterrompuda fins a situar-se al 6,3% el gener de 2021
Cal fer una radiografia de l’atur (vegeu els més i menys damnificats) per entendre millor el mercat laboral i la situació social als Estats Units. Dinou milions de blancs van perdre la feina de febrer a abril. S’han recuperat 13 milions. Dels 3,64 milions d’afroamericans que es quedaren a l’atur, 1,64 milions romanen sense feina. Dels 5,9 milions d’hispans que perderen la feina, 2 milions segueixen a l’atur.
Per sectors, l’hostaleria ha perdut 3,8 milions de llocs de treball, seguida de l’ensenyament (1,33 milions), el sector públic (1,33 milions) i el transport (0,82 milions). En canvi, la mineria, el sector financer i les TIC pràcticament no han perdut ocupació.
El paquet d’estímul Covid-19 de Biden inclou ajudes directes a individus (xecs de 1.400 dòlars) que no tinguin ingressos de renda anuals superiors a 75.000 dòlars, i la continuació de les subvencions d’atur federals que se sumen a les dels estats. El procés per a aprovar el paquet d’estímul al Congrés és molt complex. Els Demòcrates han aprovat a la Cambra de Representants (on tenen una majoria de deu vots) i al Senat (on tenen una majoria d’un vot) unes línies mestres per al paquet d’estímul.
La reforma fiscal fomentà més despesa privada i inversió per part de les empreses
Biden repeteix que vol suport de congressistes i senadors republicans, però que no retardarà el procés per acomodar les seves peticions no raonables. El president ja ha acceptat que el salari mínim federal no s’elevarà de 7,25 dòlars per hora a 15. Durant les setmanes vinents les majories del partit Demòcrata a la Cambra de Representants i al Senat elaboraran el paquet d’estímul en funció de les directrius esmentades. Després cal conciliar el paquet de la Cambra de Representants amb el del Senat.
Els Republicans no poden impedir l’aprovació, però poden retardar-la utilitzant procediments parlamentaris. Tanmateix, el paquet d’estímul serà més proper a un bilió que els 1,9 que demana Biden. Àdhuc senadors Demòcrates creuen excessiu afegir quasi dos bilions al deute nacional, que ja supera el 110% del PIB. Les partides per a l’ocupació potser s’hauran de rebaixar. Els Republicans s’oposen a la magnitud de la prestació per atur, argumentant que essent massa alta desincentiva la recerca de treball. Tenint en compte que el 8 de febrer s’ha reprès el segon procés de destitució de Donald Trump, la previsió és que el paquet d’estímul s’aprovi amb vots només Demòcrates el mes de març.
Abans de la pandèmia
El febrer de 2020, abans de la pandèmia, la taxa d’atur per a tots els grups demogràfics (hispans, afroamericans, blancs, dones, homes) era la més baixa en mig segle. Per al conjunt de la població l’atur era del 3,5%, que equival a plena ocupació. És cert que, a diferència de quasi tots els països desenvolupats, EUA no compta amb un programa de cobertura mèdica gratuïta (o amb algun copagament) universal. A més, especialment si governen els Republicans, altres prestacions de l’estat del benestar (atur, ajudes per a fills a càrrec) són més baixes que a molts països desenvolupats. Això significa que molta gent treballa perquè si no cauria en una pobresa relativa.
Hi ha persones per a les quals una pèrdua de la feina comporta quedar-se sense l’assegurança mèdica proporcionada per l’empresa on treballaven. Les persones per sota del llindar de pobresa total, que varia segons l’estat, poden acollir-se al programa federal Medicaid. Aquest llindar oscil·la també segons l’estat civil de la persona, fills a càrrec, problemes mèdics i altres variables, situant-se entre uns 500 i 2500 dòlars mensuals.
El Cares Act ha proporcionat una prestació per atur a escala federal que se suma a la que els aturats reben habitualment
Els que tenen més de seixanta-cinc anys estan molt ben coberts pel programa mèdic per a jubilats Medicare. La resta ha d’obtenir assegurança mèdica via l’empresa on treballa o programes subvencionats que s’aprovaren sota Obamacare. També és, malauradament, cert que el consum privat genera el 66% del PIB dels EUA. L’expressió “viuràs endeutat, moriràs endeutat” resumeix l’esperit que si vols aconseguir el “somni americà” de tenir habitatge propi passaràs molts anys pagant una hipoteca. Però mentre continuïs treballant podràs seguir comprant i endeutant-te amb targetes de crèdit fins a nivells insostenibles.
Hi ha un sector d’empreses dedicades a reestructurar el deute (naturalment cobrant) de particulars que han de declarar fallida. Quan l’atur estava al 3,5%, entre un 50 i un 70% dels estatunidencs no tenia més de 1000 dòlars al compte corrent. Podien evidentment tenir fons d’inversió o de pensions. Per això es produeixen les insòlites i tristes imatges de gent amb cotxes nous comprats a crèdit fent cua per a rebre aliments.
Tenint en compte aquest context, el 3,5% d’atur d’abans de la pandèmia no era mèrit exclusiu de Donald Trump. Però tampoc el descens de l’atur de més del 10% a principis de 2010 al 4,7% que deixà Obama el gener de 2017 era tot resultat de les polítiques del primer president afroamericà de la història dels EUA.
Tot i que fou regressiva (reduí els impostos als més rics i augmentà el deute nacional) la reforma fiscal aprovada a finals de 2017 per Trump i el Congrés també abaixà els impostos a les classes mitjanes. Retallà l’impost de societats del 35% (dels més alts del món) al 21%. La reforma fiscal, anomenada Tax Cuts and Jobs Act, fomentà més despesa privada i inversió per part de les empreses. Propicià la repatriació amb una taxa d’impost més baixa (una semiamnistia) de bilions de dòlars en beneficis que grans empreses dels EUA tenien aparcats en països de menor fiscalitat.
Entre 2009 i febrer de 2020, els Estats Units van encadenar el seu període de creixement del PIB més llarg de la seva història
Els mesos abans de la pandèmia hi havia tal falta de treballadors disponibles que s’aprovaren mesures perquè persones que estaven acabant penes de presó poguessin sortir i treballar. Les variables macroeconòmiques com l’atur són resultat de molts factors. Però no es pot negar que el mercat laboral als EUA a principis de 2020 era extraordinari.
Entre 2009 i febrer de 2020, els Estats Units van encadenar el seu període de creixement del PIB (sense recessió) més llarg de la seva història. I els salaris dels empleats de menys qualificació creixien més que els dels més qualificats, tot i que els Demòcrates ho atribueixen a què als estats governats pel seu partit el salari mínim estatal és més alt.
Això no obstant, amb aquesta excel·lent realitat macroeconòmica convivia una situació en què moltes persones o famílies havien de tenir dues feines per a poder pagar factures, hipoteques i altres deutes de targetes de crèdits o préstecs per a la universitat.
El referent històric del 1933
Els mitjans de comunicació poc rigorosos tendeixen a exagerar. És comprensible perquè competeixen amb les xarxes socials. Però descriuen un panorama fals. EUA durant el 2020 mai assolí de llarg les taxes d’atur, de pobresa total, de fam real i de disminució del PIB de la Gran Depressió.
L’atur el 1933 va arribar al 25%, any en el qual el PIB s’esfondrà un 13%. Milions de nord-americans sense feina, estalvis i incapacitat de pagar lloguers i serveis bàsics feien cua per a rebre ajuda alimentària o acampaven al Central Park de Nova York passant fred. El New Deal de Roosevelt els proporcionà feines generades per l’estat a l’agricultura, construcció d’infraestructures (carreteres, pantans) i desenvolupament dels parcs nacionals.
El 2020 el PIB dels EUA va decréixer un 3,5%, molt per sota de qualsevol país de la UE, i la taxa més alta d’atur s’enregistrà l’abril (14,7%). Els mitjans poc rigorosos, Trump, el seu govern i els Republicans i Demòcrates utilitzen xifres absolutes quan els convé.
Lògicament, amb una població de més de 300 milions de persones, alguns dels augments de l’atur de febrer-marc-abril en termes absoluts foren dels més alts des de la Gran Depressió, però el 1933 els Estats Units tenien 125 milions d’habitants. S’han de mesurar les xifres en termes relatius, en proporció a la població total. Les polítiques de Trump de no voler imposar massa restriccions a l’economia eren lògiques des del seu punt de vista: veia que una reelecció que tenia bastant segura es perdia amb l’increment massiu de l’atur.
El 2020 el PIB dels EUA va decréixer un 3,5%, molt per sota de qualsevol país de la UE
Però contra tots els pronòstics del mateix govern, l’atur ha disminuït d’un 14,7% a l’abril de manera ininterrompuda fins a situar-se al 6,3% el gener de 2021. La segona ona de contagis forta a la tardor va frenar la creació d’ocupació, però tanmateix l’atur seguí disminuint. Aquest fet és atribuïble en part al fet que moltes persones deixaren de buscar feina i per tant no són comptabilitzades com estant a l’atur.
Tanmateix, la taxa de participació laboral només ha disminuït del 63,3% el febrer al 61,4% aquest gener. Aquesta taxa mostra el percentatge de la població de més de setze anys que treballa o busca feina. Les xifres publicades la darrera setmana mostren que la dinàmica de creació d’ocupació (49.000 llocs de treball) continuà i l’atur va decréixer del 6,7% al 6,3%. En aquests moments als EUA hi ha 4,3 milions més d’aturats que fa un any.
