7 claus per entendre què és el TTIP i com ens afecta

Set claus que expliquen què hi ha darrere de l'acord Transatlàntic sobre el Comerç i la Inversió (TTIP) i com poden afectaraquests tractats a la vida dels ciutadans, d'Europa i Nord-amèrica i als drets col·lectius dels pobles

Redacció
 
 
 
Concentració de crítics amb el TTPI al Parlament de Catalonya. Foto : Cup Parlament

Concentració de crítics amb el TTPI al Parlament de Catalonya. Foto : Cup Parlament

Inclou informacions d’Agenda Pública, Espai fàbrica   i Resolució de CCOO

Col·lectius socials, cívics, sindicals i polítics, han convocat aquest dissabte, 18 d’abril, una mobilització internacional contra l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (més conegut com a TTIP). A Barcelona la marxa sortirà a les 17 hores de la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i Provença, lloc on hi ha la seu de la Comissió Europea a Barcelona. La manifestació es fa sota el lema: “Les persones i el planeta abans que el capital”.

Per entendre els motius de l’alarma que afecta sectors progressistes, cal potser examinar els set aspectes claus del que hi ha darrere del tractat i com pot aquest acord afectar a la vida quotidiana dels ciutadans.

1 . Què és el Tractat Transatlàntic?
El TTIP, és un tractat que es negocia entre els Estats Units i la Unió Europea per “augmentar el comerç i la inversió entre la UE i els EUA fent realitat el potencial sense explotar d’un autèntic mercat transatlàntic que generi noves oportunitats econòmiques de creació d’ocupació i creixement mitjançant un millor accés al mercat i una major compatibilitat reglamentària i marcant una pauta en matèria de normes mundials”.

Per aconseguir aquest objectiu, “l’Acord estarà format per tres components clau: a) accés al mercat, b) qüestions reglamentàries i barreres no aranzelàries (BNA) i c) normes. Aquests tres components es negociaran de forma paral·lela i formaran part d’un acte únic que garanteixi un resultat equilibrat entre l’eliminació de drets, l’eliminació d’obstacles reglamentaris al comerç innecessaris i la millora de les normes que donin lloc a resultats importants en cadascun aquests components i una obertura efectiva i recíproca dels respectius mercats”, tal com assenyala el mandat negociador que va rebre la Comissió Europea.

2. Quin és el seu origen?

El seu origen remot es troba a la Declaració Transatlàntica, firmada el novembre de 1990 pel president George Bush, d’una banda, i el primer ministre italià, Giulio Andreotti, que encapçalava aquell semestre el Consell Europeu, i el president de la Comissió Europea, Jacques Delors. La següent fita rellevant es troba a la Declaració comuna de la Unió Europea i els EUA (1998) sobre l’acord econòmic transatlàntic. El 2007 Barroso i Merkel -pel costat europeu- i Bush pel nord-americà creen el Consell Econòmic Transatlàntic per a l’harmonització legislativa. El 2011 es crea un Grup de Treball d’Alt Nivell encarregat d’estudiar la reducció dels obstacles per al comerç entre ambdues parts. El 13 de febrer de 2013, els presidents dels EUA, el Consell europeu i la Comissió Europea, Obama, van Rompuy i Barroso anuncien que s’inicien les negociacions per arribar a l’acord.

3. Com, qui està negociant i com s’aprovarà el TTIP?

La negociació es produeix amb gran opacitat entre la Unió Europea -a través de la Comissió europea- i els EUA. La Comissió Europea té un mandat negociador, que conté informació reservada que malgrat estar avui publicat, no deixa de plantejar dubtes i problemes.

Els tràmits per a la seva entrada en vigor serien els següents: Un cop acabades les negociacions per les delegacions d’ambdues parts; en l’àmbit europeu la Comissió Europea el presentarà al Consell de la Unió, que haurà d’aprovar per majoria qualificada (55% dels estats que representin el 65% de la població). Després d’aquest vistiplau, se sotmetrà a aprovació al Parlament europeu i, posteriorment es ratificarà pels Parlaments estatals. Hem de tenir present que les votacions són sobre la totalitat del projecte, i que, per tant, no hi cabrien esmenes dels Estats.

Malgrat la seva importància, que pot suposar de facto una mutació constitucional des d’un punt de vista de la “Constitució econòmica”, no hi ha previsions que se sotmeti a referèndum ciutadà ni a Espanya ni a la Unió Europea.

4. Perdria l’Estat altres aspectes del seu poder públic?

Per a l’Estat hi ha dos riscos essencials: d’una banda la difuminació absoluta en el marc del TTIP i l’eventual impossibilitat d’aplicar polítiques diferents dels enunciats neoliberals que bateguen al TTIP. Les característiques d’un tractat com aquest, depenent més de la Unió Europea, farien materialment impossible la seva modificació en el cas que noves majories demanessin la seva modificació.

En segon lloc, la privatització de la justícia, en sotmetre totes les discrepàncies sobre les inversions exteriors a procediments arbitrals privats. Convé recordar aquí la demanda que en el seu dia va presentar Veolia contra Egipte davant el CIADI, organisme dependent del Banc Mundial, per l’elevació de 31 € el salari mínim, cosa que afectà l’equilibri econòmic del contracte d’escombraries d’Alexandria.

5. Quins riscos planteja per a la ciutadania europea?

Els cinc riscos majors per a la ciutadania europea serien els següents:

1. Pèrdua de drets laborals, ja que els EUA només ha subscrit 2 dels 8 convenis fonamentals de l’OIT.

2. Limitació dels drets de representació col·lectiva dels treballadors.

3. Oblit del principi de precaució en matèria d’estàndards tècnics i de normalització industrial.

4. Privatització de serveis públics, per l’establiment d’una llista reduïda d’aquells que no es poden privatitzar.

5. Risc de rebaixa salarial, tenint en compte l’efecte que pogués tenir el NAFTA -i els sous més baixos de Mèxic- i l’eventual acord Transasiàtic.

6. Quins riscos suposa per a la ciutadania nord-americana?

Les cinc amenaces més grans serien les següents:

1. Major dependència del petroli si es consuma la restricció a la utilització dels carburants menys contaminants.

2. No etiquetatge de productes genèticament modificats (OGM).

3. Eliminació de regles sobre els mercats financers, més estrictes en l’actualitat als EUA

4. Eliminació de les avaluacions independents dels medicaments no produïts als EUA.

5. Eliminació de les regles de preferència nacional en els contractes públics.

7. S’està negociant algun altre tractat semblant que pogués ampliar els seus efectes?

Efectivament, hi ha altres dos tractats que s’estan negociant en paral·lel. D’una banda l’Acord per a la liberalització de serveis en el marc de l’Organització Mundial de Comerç, els aspectes del qual estan sent encara més opacs que els de TTIP. Amb això, s’estendran tots els problemes que s’estan plantejant amb la Directiva Bolkestein que tant rebuig va tenir a la Unió Europea abans de la seva aprovació el 2006. El segon seria un tractat equivalent a aquest que està negociant EUA amb els seus socis asiàtics.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*