Reportatge

La menopausa existeix (també) a la feina

De vegades se solucionaria amb un simple canvi a l’oficina: un ventilador per alleujar les sufocacions. Però el tabú que encara existeix al voltant de la menopausa impedeix que s’abordi i, per tant, s’adoptin les mesures necessàries sobre un procés vital que també existeix i que afecta sobretot les dones per sobre dels 50 anys. Aquest és, a més, el grup d’edat de més creixement en el mercat laboral i, moltes vegades, també la franja en què algunes dones que han tingut fills, que han retallat la seva jornada per cures i que ja han patit una bretxa de gènere a la seva feina recuperen la seva carrera professional.

No obstant això, paradoxalment, les dades que diagnostiquen el problema –encara molt escasses i una altra mostra de la invisibilitat de l’assumpte– indiquen un altre sostre en aquesta etapa: el 59% de les dones entre 45 i 55 anys amb símptomes de menopausa assegura que té problemes a la feina, segons una investigació del CIPD, l’organisme professional per al desenvolupament de recursos humans i persones, al Regne Unit.

D’aquelles que es van veure afectades negativament, gairebé dos terços (el 65%) van dir que tenien menys capacitat de concentració; més de la meitat (el 58%) va assegurar que experimentava més estrès; i també més de la meitat (el 52%) va afirmar que tenia menys paciència amb els clients i els companys. I no és un dia, ni dos. La transició a la menopausa pot incloure una varietat de símptomes que, de mitjana, duren quatre anys: sufocacions, calfreds, insomni, sequedat vaginal, canvis a l’estat d’ànim, augment de pes, suors nocturns, períodes menstruals irregulars…

Debat a Europa

“Les dones d’aquesta edat són el grup de creixement més gran de la mà d’obra, que representa l’11% de la força laboral del G7. Com que la població europea i mundial està envellint, s’espera que aquesta tendència continuï i augmenti”, explica la catedràtica d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Pablo de Olavide i eurodiputada pel PSOE, Lina Gálvez, que acaba de fer una pregunta per escrit a la Comissió Europea sobre la necessitat de visibilitzar la menopausa.

Des del seu punt de vista, mentre l’acció política relacionada amb l’envelliment de la població ha guanyat importància i es debat intensament a la UE, la menopausa en general i els seus efectes al lloc de treball segueixen estant absents en els discursos públics i polítics, el que obre la porta a la desigualtat de tracte ia la discriminació de les dones que passen per aquest procés, ho han passat o s’ho passaran. “Des del Parlament Europeu estem preguntant a la Comissió sobre la disponibilitat de dades sobre la qüestió de la menopausa al lloc de treball a Europa i també volem promoure el debat sobre possibles mesures per prevenir i combatre millor la discriminació de les treballadores. Si alguna cosa és invisible és com si no existís i no es pot legislar ni fer política sobre això. I això és el que passa amb la menopausa”, insisteix l’eurodiputada.

Fa uns anys, va haver de sotmetre’s a una histerectomia total, inclosa l’extirpació dels ovaris. El desenllaç va ser una menopausa quirúrgica immediata. Segons el relat, no va rebre informació ni consells sobre els possibles efectes de la cirurgia. “A causa de la manca dinformació i suport adequats, no vaig rebre el tractament que necessitava en el moment adequat. Uns mesos més tard vaig caure en una depressió, vaig estar molt a prop d’acabar amb la meva vida. Vaig tenir sort. Vaig tenir un marit i una família que em van recolzar i em van brindar l’ajuda que necessitava quan no era capaç de fer-ho per mi mateixa”, descriu Danzebrin.

La seva experiència i la d’altres dones la va portar a engegar la campanya #MakeMenopauseMatter al Regne Unit el 2018, que continua sumant suports al llarg dels anys. Entre les reivindicacions, la formació obligatòria dels professionals mèdics és una prioritat, però també la conscienciació al lloc de treball. “Algunes es veuen obligades a deixar la seva carrera completament com a resultat dels seus símptomes. Recolzar-les perquè romanguin a la feina adoptant alguns ajustaments simples és de sentit comú. El govern i les empreses han de reconèixer que l’orientació sobre la menopausa a tots els llocs de treball és una cosa amb què tots guanyen”, afegeix Danzebrin. I conclou amb una dada: “La taxa de suïcidis més alta al Regne Unit entre les dones es dóna a la franja dels 45 als 54 anys. L’edat mitjana de la menopausa és de 51 anys”.

Segons l’esmentat estudi, gairebé un terç de les dones enquestades (el 30%) va dir que s’havia absentat per malaltia a causa dels seus símptomes, però només una quarta part es va sentir capaç d’explicar la veritable raó al gerent –cosa que porta també a la reflexió sobre qui ocupa majoritàriament els llocs directius–. Per què? En primer lloc, per privadesa; en segon lloc, per vergonya; i, en tercer lloc, perquè consideraven que el seu gerent no les donaria suport.

L’eurodiputada Gálvez cita una qüestió important que incideix en la invisibilitat: a l’adolescència, tothom és conscient del canvi hormonal de les i els adolescents excepte ells mateixos; i durant la menopausa, ningú no és conscient d’aquests canvis excepte la dona que els pateix, que a més els calla perquè la maduresa de les dones es vincula a decadència. “Històricament –prossegueix–, les dones no hem estat fins en nosaltres mateixes sinó mitjans per als fins d’altres, i els fins sexuals i reproductius han estat i encara són centrals a les nostres cultures patriarcals”.

Entre altres mesures, el CIPD recomana donar a les dones una hora d’inici més tard si se n’altera el patró de son, proporcionar un ventilador d’escriptori per ajudar amb les sufocacions, assegurar-se que les dones puguin prendre descansos regulars per sentir-se còmodes i permetre’ls adaptar el seu uniforme per millorar els nivells de comoditat. Accions senzilles i barates que només requereixen el coneixement del problema i l’eliminació, per tant, del tabú. “Els ocupadors han d’educar i capacitar els gerents perquè estiguin informats i tinguin confiança per tenir converses sensibles amb el personal sobre els seus símptomes i qualsevol ajustament que pugui ser necessari”, sosté l’organisme.

Pla d’estudis escolar

Regne Unit és un dels primers països que està fent passos endavant en la matèria. El setembre del 2020, després del llançament de la iniciativa de Danzebrin, el Govern va incloure la menopausa al pla d’estudis escolar a Anglaterra. “Continuem fent campanya perquè això s’adopti a la resta del Regne Unit (Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord). Hem treballat amb diversos grups parlamentaris de tots els partits a Westminster i els resultats del nostre estudi sobre totes les facultats de Medicina del Regne Unit, que va mostrar que el 41% no ensenyen sobre la menopausa, es van utilitzar en un debat important que finalment va conduir a la creació d’un grup de treball que se centrarà a la menopausa”, expliquen des del gabinet de la diputada laborista Dawn Butler.

A l’equip de Butler, que va ser expulsada l’estiu passat de la Cambra dels Comuns per acusar Boris Johnson de mentir durant la pandèmia, insisteixen que actualment es continua treballant al Parlament per adoptar mesures que ajudin les dones en aquesta etapa a nivell laboral. “La iniciativa ha arrencat als països d’òrbita anglosaxona, tant al Regne Unit com a Austràlia. El que estem intentant ara és portar-ho també a l’òrbita de la UE i dels estats membres”, afirma Gálvez. A Espanya encara hi ha molt poca informació.

L’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM), per exemple, no disposa actualment de dades sobre l’impacte de la menopausa a la feina, encara que assegura que l’actual junta directiva ja ha començat a treballar-hi. “Durant dècades, la menopausa s’ha entès com un signe de decrepitud per a les dones, una pèrdua de fortalesa en acabar la seva innata capacitat reproductiva. Es pensava que tenir la menopausa era signe de vellesa. Tot i això, avui la dona que ha passat la menopausa pot trobar-se en la millor època de la seva vida”, afirmen des de l’AEEM.

En els darrers 50 anys, a més, hi ha hagut una progressiva incorporació de les dones al mercat laboral: “Llavors no treballava fora de casa, tenia una tasca centrada exclusivament en la vida familiar i vivia aquest procés d’una altra manera. Avui el paper de la dona és totalment diferent, a aquesta edat moltes estan en el seu millor moment vital i cal esperar que passin un llarg període de temps en l’etapa postmenopàusica”.

El setembre passat, el PSOE va registrar al Congrés dels Diputats una Proposició no de Llei per promoure polítiques públiques centrades en l’atenció sanitària. “És un àmbit on encara hi ha molt a fer i que ha d’anar en paral·lel a l’avenç en l’àmbit laboral”, afegeix Gálvez.

Iniciatives pioneres

L’eurodiputada sosté que limitar la menopausa a una esfera mèdica i privada i no abordar-la com una qüestió laboral es tradueix en una protecció insuficient de les treballadores i en la sortida anticipada de les dones dels mercats laborals. I es remet a dades del 2020 de l’Institut Nacional d’Estdístiques: “Mentre la bretxa d’ocupació entre homes i dones a Espanya és de 11 punts, a la població de 55 a 64, aquesta augmenta a gairebé 14 punts, la més alta dels grups per edat”.

Aquesta bretxa, a més, comporta altres discriminacions: “Un abandonament primerenc del mercat laboral augmenta el risc de dependència econòmica, la pobresa i l’exclusió social. Contribueix a la pèrdua de coneixements, capacitats i experiència de les dones, i generen importants pèrdues econòmiques per a tota la societat ja que, des del 2001, a Espanya les dones són majoria davant dels homes entre la població en edat de treballar amb educació secundària i terciària”, conclou Gálvez.

A l’Administració pública, l’Ajuntament de Sabadell ha aprovat per unanimitat una mesura pionera consistent en un permís de menstruació i menopausa de fins a 12 dies a l’any per al personal que treballa al consistori ia les empreses municipals. “Patir dolor durant la regla i la menopausa és un fet que s’ha normalitzat socialment, però que no ho és i menys quan impedeix el desenvolupament normal de la teva vida quotidiana”, diu la moció, proposada per ERC.

En ella s’insta el Govern de Sabadell a treballar per vehicular l’acord i portar-lo a la propera taula de negociació col·lectiva per tal que sigui efectiu en el termini de sis mesos. També es demana incorporar una clàusula social als concursos que faci l’Ajuntament. Segons informen des del consistori, el nou permís encara no està en funcionament.

“No és només una qüestió de les empreses, és un problema de tota la societat i com a tal ha de tenir una solució comuna i política. El primer és que la menopausa no sigui un tabú, una mica vergonyant per a les dones, del que no poden, en podem parlar”, insisteix Gálvez.

La catedràtica i eurodiputada considera que abordar els efectes físics i psíquics des de diverses disciplines és el que permetrà el disseny de bones lleis i polítiques, guies d’assessorament per a les empreses i un compromís de no discriminació: “Hi ha alguns antecedents que sobre el paper van a la bona direcció i que parteixen precisament del coneixement sobre el problema i demanar informació de les pròpies dones”. Es refereix, per exemple, a Vodafone, que l’any passat va anunciar el llançament d’un programa de capacitació i conscienciació. L’operadora va calcular que la menopausa afecta al voltant del 15% de la plantilla.

Aquest és un article original de La Marea.