El Camp de Tarragona és una de les tres regions sanitàries catalanes que avança més ràpidament en la desescalada per la pandèmia del coronavirus. La previsió és que la vegueria comenci dilluns la ‘nova normalitat’, alhora que l’estat espanyol obre les seves fronteres al turisme europeu. Aquest nou panorama, però, presenta moltes diferències en termes laborals per la zona costanera de la regió.
Segons la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), la patronal del turisme, aquesta branca del sector servei dóna treball directe a unes 28000 persones de la demarcació en un estiu normal i suposa un 22% del PIB. La dependència augmenta als municipis de costa i, encara més, a la zona central de la Costa Daurada, que inclou els municipis de Vila-seca i Salou (Tarragonès) i Cambrils (Baix Camp). En aquesta vila, segons fonts patronals, el turisme representa un 47% del PIB.
La supeditació del sector serveis als municipis costaners del Camp és extrema. Segons les darreres dades de l’Idescat (2017), el sector terciari representa el 93% del valor afegit brut a Salou o el 80% a Cambrils.
Una temporada tardana i dolenta
Un breu passeig pels carrers de Salou, una de les icones del turisme de sol i platja a Catalunya, deixa ben clar que aquest no serà un estiu normal. En les condicions habituals, a mitjan juny el municipi ja acumula dos mesos amb el turisme carburant i preparant-se pel pic dels mesos estivals.
La temporada a la Costa Daurada comença amb la setmana santa, amb l’arribada de paquets turístics de l’Imserso, així com excursions de centres educatius, gairebé sempre francesos o anglesos. Amb tot, la realitat actual és ben diferent: bona part dels locals turístics dels principals carrers salouencs encara no han obert. Les botigues de souvenirs i els pubs ambientats a l’estil anglès i irlandès segueixen amb les persianes abaixades com si el temps s’hagués quedat aturat a l’hivern.
Tampoc han arrencat les agències immobiliàries que tenen com a principal client els turistes. És el cas de Lyda A., que treballava en una agència situada a La Pineda, el barri marítim de Vila-seca, a qui l’ERTO en què va entrar el març ha acabat suposant una pèrdua de treball, ja que el contracte acabava al maig. Parla cinc idiomes, però sempre s’ha dedicat al sector turístic i ara no troba feina.
Pel que fa a les guinguetes, la situació varia molt depenent de cada municipi. A Salou ja fa dies que s’han iniciat les tasques d’instal·lació i adequació dels establiments. Basel Junaidi, president de l’Associació de Xiringuitos de Catalunya, recorda la importància d’aquests locals: “A Catalunya hi ha 228 guinguetes, que donen treball a unes 4000 persones a l’estiu”. Amb tot, la previsió per l’estiu de la ‘nova normalitat’ és negativa: “Si contractem al 50%, ja serà un èxit”, assumeix Junaidi.
A l’expectativa del turista estranger
La por a contraure el virus i a les aglomeracions, tant del turista nacional com de l’estranger, fan que la reobertura dels establiments turístics sigui a mig gas. És per això que el fi del tancament de les fronteres espanyoles -anunciada per l’executiu de Sánchez pel dilluns 22 de juny-, no garanteix, ni de bon tros, una normalitat pel sector turístic.
De fet, un estudi encomanat per Loving Tourism conclou que un 41’5% dels espanyols manté la intenció de marxar de vacances, front un 25’1% que no ho farà i un 33’3% que en té dubtes. Xavier Guardià, president de la FEHT de Tarragona, resumeix: “Serà un any molt dolent”.
Les pors que tenen els turistes nacionals a visitar altres zones d’Espanya hauria de ser, com a mínim, igual de grans pel turista estranger. Això té i tindrà una gran afectació a la Costa Daurada, on la meitat dels visitants són de fora de l’estat.
Amb tot, Guardià veu amb bons ulls les dades d’origen dels turistes que visiten la Costa Daurada. En valora la diversificació del turista nacional -que “està repartint entre Catalunya, l’Aragó, el País Basc, Navarra i Logronyo”- i també de l’internacional, prou dividit entre diferents estats: “L’equilibri de la Costa Daurada és molt bo. No depenem d’un sol mercat i això és bo”, defensa Guardià.
El president de la patronal turística tarragonina reconeix que la Costa Daurada patirà un descens d’arribades des de Rússia i el Regne Unit, perquè acostumen a venir amb avions de turoperadors. “La resta de mercats es mouran de forma molt similar, perquè aquí tenim molta fidelització. Hi ha persones que fa 10 anys que van al mateix hotel o càmping”, apunta.
Tanmateix, el fet que l’empresariat sàpiga que aquesta serà una campanya inusual i menys profitosa impacta directament en la creació o manteniment de llocs de treball. Un dels pols d’atracció turístics de la Costa Daurada és el ressort de PortAventura World. El complex ha anunciat que obrirà dos dels seus tres parcs a partir del 8 de juliol -quatre mesos més tard del que és habitual- i al 30% de la capacitat.
PortAventura té dos milers de treballadors fixos discontinus, però durant l’època estival dóna lloc a centenars de persones que hi fan reforços. És un dels focus d’ocupació del jovent camptarragoní, que hi treballa mentre és de vacances al seu institut o universitat.
És el cas de B.B., per les seves sigles, un estudiant de 21 anys que volia treballar-hi per tercer estiu consecutiu: “L’any passat al juny ja m’havien trucat. Com que obriran a un 30%, no crec que em truquin”. Com alerta l’OIT, el jovent és el sector que més pot patir la crisi laboral associada a la pandèmia: “Si no tens els estudis acabats, gairebé estàs obligat a treballar en el turisme”, explica el jove.
Els dubtes del model turístic
La crisi del coronavirus ha posat sobre la taula, un cop més, el debat sobre el model turístic de les grans ciutats o regions que en depenen en gran part. Antonio Russo és professor, investigador i expert en turisme de la Universitat Rovira i Virgili: “Teníem un problema amb el turisme. No amb la mateixa intensitat a tots els territoris, però cada cop es parla més d’overturisme (‘sobreturisme’). Amb l’aturada s’ha vist els problemes que generava”.
L’acadèmic és partidari d’un model de transició que no sigui de “no-turisme”, però que “mitigui i pacifiqui l’espai perquè el turisme torni a ser un agent de benefici per la societat”, va explicar a la videoconferència oferta per la URV.
Russo associa la dependència d’alguns territoris al turisme, com és el cas dels municipis costaners de la Costa Daurada, amb una “vulnerabilitat de l’economia”. El professor apunta: “El turisme és un sector molt inestable. Si no hi ha la Covid, hi ha un atemptat o una altra cosa. A més, el turisme remunera molt malament el treball i genera molts costos per la societat”.
En aquest sentit, l’expert de la URV creu que cal un model menys dependent del turisme per tenir un treball més estable i desestacionat. “S’ha demostrat que no n’hi ha prou amb renunciar al turisme, sinó que cal potenciar altres sectors econòmics, alguns dels quals poden ser sinergètics amb el turisme, com les indústries culturals, de la rehabilitació del patrimoni o l’economia verda”, explica Russo.
