La pandèmia del coronavirus i el tancament o suspensió de milers de lloc de treball a conseqüència de l’estat de l’alarma ha remarcat les desigualtats en matèria socioeconòmica i laboral entre els barris de la capital catalana. De mitjana l’atur ha crescut un 20% en els diferents barris, cosa que n’incrementa les diferències socials. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’informe sobre les repercussions de la Covid-19 que ha presentat el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB).
El cas que millor ho exemplifica és la diferència entre la proporció d’aturats registrats al barri de Ciutat Meridiana (Nou Barris) i al de Pedralbes (Sarrià-Sant Gervasi). L’informe del CESB alerta que la desigualtat arriba al nivell de multiplicar per 4’5 la proporció d’aturats entre el primer barri i el segon.
El coronavirus recorda una problemàtica arrelada
A Pedralbes la taxa d’atur registrada al febrer, segons les dades del consistori barceloní, era del 2’9%. Al maig ha estat del 3’5%, el que suposa un increment net del 0’6% i proporcional del 20’7%. A Ciutat Meridiana, en els mateixos mesos, la xifra ha passat del 13% al 15’8%. Si bé el creixement és més gran que en l’anterior exemple (2’8%), la proporció és similar (21’5%).
Les dades d’atur previ i posterior al pic de la pandèmia demostren que la incidència del coronavirus, com a mínim en la comparació entre el barri amb més i menys taxa d’atur de la ciutat, ha estat prou similar. La lectura és, doncs, que la desigualtat només s’ha remarcat amb la Covid-19, ja que la incidència ha quedat repartida entre els barris.
El desequilibri entre les diferents parts de la capital catalana és una problemàtica amb arrels profundes i marcades per la crisi econòmica que va començar el 2008. De fet, el CESB ja va alertar fa un parell d’anys que la diferència de la renda familiar entre els barris més pobres i més rics de Barcelona s’havia doblat. Avui dia, amb les dades d’atur d’abril que analitza l’informe del CESB, només dos barris se situen a la mitjana de la ciutat: amb un 8%, Provençals del Poblenou (Sant Martí) i Baró de Viver (Sant Andreu). La resta de zones queden dividides de forma gairebé perfecta, amb 35 barris per sota de la mitjana i 36 per sobre, segons l’informe del consell barceloní.
Un dels aspectes on es visibilitza aquesta dualitat a la ciutat és la incidència de l’atur de llarga durada, amb poca incidència als “barris que conformen el centre geogràfic de la ciutat, mentre que els que registren les majors taxes es troben a la perifèria”, avisa l’informe. La zona est de la ciutat -amb els districtes de Sant Martí (33’3%), Nou Barris (33’1%) i Sant Andreu (32’9%)- marca els pics, per sobre de la mitjana de la ciutat amb 30’4%. Els districtes amb menys atur de llarga durada són Ciutat Vella (26’8) i l’Eixample (28’2%).
En aquest sentit, el CESB recorda que aquest tipus d’atur “limita les expectatives d’accedir a un lloc de treball, rebaixa l’autoestima i dificulta les possibilitats d’accedir a una integració social normalitzada” i el qualifica de “problema social i individual de gran magnitud”. Per aquesta raó, demanen “polítiques específiques” per tal que aquest segment social “pateixi situacions de pobresa severa i exclusió social”.
Relació entre el coronavirus i el nivell socioeconòmic
Més enllà de la diferent afectació que pot tenir la pandèmia i les mesures consegüents sobre el mercat de treball i els nivells econòmics d’uns o altres districtes, l’informe que presenta el CESB conclou que “en termes generals, a menor nivell socioeconòmic major taxa d’incidència de la Covid-19”.
El treball del CESB compara la taxa d’incidència de la malaltia i el percentatge de població amb formació educativa per districtes. Les tres zones on menys d’un 25% de la ciutadania té formació superior, és aquella on hi ha hagut més proporció d’infectats per la Covid-19. Coincideix, a més, amb els districtes amb més aturats de llarga durada i, en bona part, amb aquells barris amb més taxa d’atur.
Nou Barris (15% amb formació superior i incidència de la malaltia del 9’8 casos per cada 1000 habitants), Sant Andreu (23’7% i 9’16 casos) i Horta-Guinardó (25’6% i 9’16 positius per miler). El districte amb la població més formada acadèmicament és Sarrià-Sant Gervasi (51’6%), el tercer districte amb menys afectació de la Covid-19 amb 5’64 casos per cada 1000.
Amb tot, l’informe també presenta la taxa d’incidència de la malaltia repartida per barris i comparant-la amb la població d’edat avançada que hi viu. Queda demostrat com els dos barris més envellits de la capital catalana, Montbau i la Vall d’Hebron (Horta-Guinardó), són els que tenen més incidència de la Covid-19. Amb tot, també exposa que alguns dels barris més pobres, tot i estar per sota de la mitjana d’edat, tenen una afectació de la malaltia superior. És el cas de Vallbona (Nou Barris) o de Trinitat Vella (Sant Andreu).
