El Timbal celebra al mateix temps dos esdeveniments. El primer serà la inauguració del nou local del Centre de Formació i Creació Escènica, SCCL, una cooperativa doncs, que clava les seves arrels ben fondo, fins a 1969. Per tant, l’acte de presentació del nou local es vol aprofitar també com a celebració dels 46 anys de funcionament del centre.
El Timbal, molt conegut per la professió teatral, havia estat ubicat la major part de la seva existència al carrer de Portaferrissa. Però la llei d’arrendaments i l’èxit comercial de la zona van fer que els propietaris del pis anunciessin una pujada de lloguers que la cooperativa no podia assumir. I aquí va venir una part de l’odissea.
Marc Brualla, és un dels cinc socis de la cooperativa, formada per Mireia Font, la filla del fundador del centre, Ricard Boluda , Mònica Cordomí i Montse Bernad. El Marc n’és el portaveu. «S’havien d’afrontar dues necessitats, la primera trobar un nou local adient per realitzar la tasca formativa de l’entitat, i la segona, afrontar la posada en marxa d’un cicle formatiu de grau superior en arts escèniques per a alumnes de Formació Professional. Per fer això darrer, calia a més de demostrar suficient capacitat pedagògica, tenir instal·lacions adients», explica. I aquí entra, de nou la necessitat d’un local preparat.
Per tirar endavant el projecte es necessitava una quantitat respectable, inicialment uns 300.000 euros, però posteriorment la xifra ha pujat encara un xic. La forma per aconseguir aquests fons i posar en marxa l’arquitectura que ho permetés és un exemple pràctic de com funciona la intercooperació, és a dir, el treball conjunt entre cooperatives.
En primer lloc El Timbal va contactar amb la cooperativa Coopdemà, que va guiar en el procés per aconseguir el finançament. Després d’escoltar els requeriments, des de la cooperativa es va aportar la base sobre la qual aconseguir els fons necessaris. S’havia d’aprofitar la xarxa creada a partir de 45 anys de funcionament del centre.
El primer pas va ser comprometre els socis-treballadors, que van decidir aportar el 20% del que es necessitava: 60.000 euros. El segon element va ser involucrar en el futur del Timbal el gran col·lectiu d’amics, alumnes, antics alumnes i companys de professió teatral creat durat la vida del Timbal. Es van emetre títols participatius a un interès del 2% i un retorn a tres anys. Així s’han aconseguit 40.000 euros més. La xifra obtinguda ha passat des d’un primer càlcul de 15.000 euros fins a més que doblar-la.
La tercera pota del pla econòmic va ser aconseguir un crèdit de la cooperativa de serveis financers, Coop 57. La xifra obtinguda ha estat de 120.000 euros. Com és habitual als tractes de Coop 57 els préstecs es concedeixen d’acord amb dos elements: la solidesa del projecte i els avals mancomunats i solidaris subscrits per amics i col·laboradors del Timbal. Els esmentats avals són simplement el compromís que, en cas de no poder-se assumir els crèdits, s’assumiran unes quantitats que oscil·len entre els 300 i els 2.000 euros per persona.
Des de Coopdemà es van buscar altres 95.000 euros amb un crèdit participatiu negociat a partir de la intercessió de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) que, a través de la fundació Seira, va aconseguir que Gicoop, entitat especialitzada a finançar projectes cooperatius, atorgués un préstec participatiu. Això fa que les entitats concessionàries puguin participar en la marxa de l’entitat finançada, amb veu però sense vot en l’assemblea.
I ja finalment, per ajudar a la liquiditat de tot el projecte es va negociar una pòlissa de crèdit de 30.000 euros amb la Caixa d’Enginyers.
Tot i que la xifra final del cost ha pujat un xic respecte a la inicial, Brualla està satisfet de poder mostrar que el projecte ja és una realitat. En aquest pas l’ajut de la cooperativa d’arquitectes Lacol ha estat també clau: «Ens van buscar el local i després ha realitzat el projecte per adaptar el que havia estat un supermercat,
de 500 metres quadrats, a un centre de formació teatral».
La seu del Timbal està situada ara als baixos del carrer Roger de Flor, 85, un indret de l’Eixample que fa que sigui fàcil accedir-hi amb transport públic i que ha fet possible que els veïns de la zona s’hi involucrin, no debades a prop hi ha altres centres de formació teatral.
«En veure l’immoble, vam descobrir que a l’interior hi havia uns lluernaris que estaven tapats i que hem decidit mantenir-les i potenciat perquè donen llum natural a les aules», assegura Brualla. A banda d’això, el Timbal s’ha dotat d’una àrea social, on els alumnes i les persones que els acompanyen poden preparar les classes o fins i tot si cal, dinar o berenar, o preparar deures. També té cinc aules amb els esmentats lluernaris. Tot perfectament adaptat i amb els requisits tècnics i de seguretat al dia.
Perquè el Timbal ha aconseguit l’autorització per impartir el nou cicle de formació professional de grau superior en “Tècniques d’actuació teatral” recentment aprovat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat.
I és que el canvi de local i la possibilitat de donar estudis reglats han fet que el projecte del Timbal agafi nova volada. «Si originàriament en el pla d’empresa per assumir les despeses de tot plegat calia mantenir els 400 alumnes que teníem abans, aquest curs l’obrim amb 500 inscrits», explica el Marc Brualla amb una rialla confiada. La confiança en el futur és prou gran perquè la cooperativa és plantegi incrementar els seus socis treballadors passant de quatre a cinc. Amb aquesta ampliació al voltant del nou local treballarien els socis, més 9 col·laboradors i 30 treballadors. Tot al voltant del món del teatre i de la col·laboració entre cooperatives.
