informe_web_brecha guia_negociacion_bretxa
Una dona ha de treballar 80 dies, més que un home per equiparar els seus ingressos mateixa feina. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu d’un estudi presentat a la jornada “un futur sense bretxa”, en què s’estudia desigualtat salarial entre dones i homes. El treball, denominat Igualtat retributiva i negociació col·lectiva ha estat realitzat per la fundació Maria Aurèlia Capmany i la UGT de Catalunya.
L’informe ha estat presentat per Aida Ruiz, directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, i Nuria Pumar, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la UB. Fundació Bosch i Gimpera, davant d’una assemblea on la majoria eren delegades sindicals.
Per realitzar el treball monogràfic s’han analitzat 130 convenis estatals de sector que es troben actualment vigents, que afecten més de 5,6 milions de persones treballadores, de les quals un 35,5% són dones. En clau de gènere, s’ha estudiat el llenguatge emprat en la redacció dels convenis, les estructures de classificació professional o les estructures retributives, entre altres qüestions que poden tenir incidència en la formació de la desigualtat salarial entre dones i homes.
El treball assegura que com més gran és el grau de feminització d’un sector productiu, més gran és la diferència d’ingressos entre homes i dones en aquest mateix sector. Al mateix temps l’estudi mostra la feminització d’un sector laboral que reflecteix la segregació horitzontal que pateixen les dones en el mercat de treball. Les dones estan ocupades preferent-ment en sectors com els serveis, l’atenció i cura de les persones.
Com a exemple que documenta l’anterior afirmació, l’estudi afirma que en l’àmbit de les activitats sanitàries i serveis socials hi treballen un 77% de dones i tanmateix, la bretxa, la diferència salarial és d’un 29,5%. Una situació semblant es dóna en l’àmbit del treballs administratius, serveis auxiliars, i les activitats professionals, científiques i tècniques, entre altres.
El treball posa èmfasi en el cas de les dones d’edats laborals més avançades. Aquest col·lectiu pateix més discriminacions salarials i professionals a causa del denominat efecte “sostre de vidre” i també per les dificultats de conciliació familiar que tenen. Aquestes circumstàncies fan que les seves carreres laborals siguin pitjors que les dels homes. Tot plegat a l’hora de jubilar-se les dones obtenen uns ingressos de fins a un 41,2% menors als que reben els homes.
De la totalitat dels convenis col·lectius estudiats, només en el 32,6% d’ells hi ha alguna referència a la igualtat retributiva entre homes i dones. També en 6 convenis s’esmenten en femení, categories típicament ocupades per dones.
En la trobada es va presentar un segon informe que suposa la translació pràctica de les conclusions del treball anterior. Es tracta de “la guia de negociació col·lectiva per a la igualtat retributiva”.
