Les Kellys obren el diàleg amb una directiva de Barcelona després que les critiqués que haguessin aplaudit una destrossa al seu establiment
«Estic desitjant que desaparegueu». Amb aquesta frase començava Anna Castan, directora de l’Hotel Barcelona Catedral, la seva conversa, oberta a la premsa, sobre les dones que netegen hotels per compte d’una empresa multiservei. L’exclamació era rebuda amb cara de satisfacció per la delegació del col·lectiu Les Kellys que l’entrevistaven, fruit d’una estranya successió d’esdeveniments.
La directora general d’Izaka, la gestora de l’Hotel Barcelona Catedral, ha acceptat sotmetre’s en públic a preguntes de les Kellys, treballadores que netegen a preu fet i per compte de societats multiservei habitacions d’hotel de gran luxe, per uns preus molt per sota del què marca el conveni.
«Perquè has acceptat aquest diàleg amb nosaltres?» planteja d’entrada una de les Kellys.
Castan, amb un somriure amable que no perdrà durant tota la trobada, explica que, com a gestora d’hotels «tenim a més de l’objectiu d’empresa, una filosofia de responsabilitat social, però l’1 de maig, en aquest establiment ens van destrossar l’entrada. Vaig mirar les reivindicacions d’aquell dia i vaig veure que tot allò ho estava complint», assegura. «Si hagués estat una protesta genèrica contra el turisme, hauria pensat que, com en una loteria, t’ha tocat. Però en aspectes laborals crec que no ho estem fent malament», puntualitza.
El fet és que es va penjar un vídeo que mostrava la destrossa i «vosaltres -Les Kellys– havíeu posat un m’agrada a les imatges, i això em va arribar a l’ànima», afirma.
La directora de l’hotel explica per sorpresa: «sempre he estat anti Kellys, en el sentit que si no existiu és perquè les condicions laborals de les cambreres de pis són les correctes». Sap de l’existència de les netejadores de pis externalitzades, que tenen unes condicions laborals per sota de les quals marca el conveni del sector, d’hoteleria, i entén que si no fos així, no existirien.
L’hotel Barcelona Catedral no ha externalitzat el servei de neteja d’habitacions. «La propietat ens han preguntat que perquè no externalitzem els pisos. I nosaltres hem contestat que no ho farem, perquè darrere de la nostra gestió hi ha una filosofia», es respon ella mateixa.
Sobre les externalitzacions, Castan considera que «això no s’arreglarà d’un dia per altre, perquè és un assumpte de legislació». Malgrat tot, diu: «volia que ens coneguéssiu i tinguéssiu clar que totes les empreses no són iguals».
La segona pregunta feta per una netejadora de pis inquireix la gestora en relació amb el creixent qüestionament del turisme a Barcelona. «El turisme és una de les principals economies de Barcelona, sóc contrària a la ‘turismefòbia’”, explica l’hotelera. “El turisme s’ha de gestionar bé. Ara bé, anar contra el turisme ho trobo absurd». La directiva empresarial recorda que París, que ha tingut un descens de visitants, ara s’exclama intentant rectificar i recuperar el turisme perdut.
«El problema no és el turisme, el problema és gestionar-lo correctament», insisteix Castan. La directiva troba que enfrontar la ciutadania a les empreses turístiques és un error molt greu. Recorda que hi ha molta gent que viu del turisme. La clau és, en la seva opinió, que la proliferació d’apartaments turístics, tan legals com, sobretot il·legals, ha enervat la població que ha reaccionat contra el turisme com a un tot, quan, a parer seu, la responsabilitat de controlar els apartaments il·legals és de l’administració.
«Jo participo en una empresa normal, però amb responsabilitat social, amb molta participació local», explica l’empresària. I posa exemples, com que s’han seleccionat treballadores pel servei de neteja de pisos, procedents del Casal de la dona Raval i que el Casal de l’Infant «ens porta gent de pràctiques i alguns ens els hem pogut quedar». I respecte als veïns, esmenta una campanya que els permet per nadal dormir a l’hotel –un quatre estrelles, a 50 metres de la Catedral– per 10 euros.
Una altra Kelly planteja ara a la directora d’hotel el paper que en la seva organització tenen les cambreres d’hotel
«El nostre és un equip petit, 30 persones de les quals el 90% són fixes, ens coneixem tots», assegura. I passa a explicar la utilitat del seu equip de pisos. «Dóna moltes alarmes sobre necessitats dels clients, les seves pautes. El manteniment principal de l’hotel són les habitacions. Són les cambreres, puntualitza, una de les parts principals del core bussines».
Una tercera netejadora de pis demana a l’executiva en relació amb el seu coneixement de les externalitzacions.
Castan discrimina entre externalitzacions i les condicions laborals. Sobre el primer assumpte és clara: “l’externalització el que ha fet és degradar o destruir condicions laborals”. «La meva lluita és respecte de les condicions», diu, i enumera les feines que fan les seves empleades. «La càrrega de feina té a veure amb el nivell de qualitat que exigeixo, i el vull alt». En aquest sentit, sense esmentar-ho, afirma «quan sento que en altres centres els plantegen que una sola persona faci 30 habitacions, penso que no és possible», i ho vincula amb la qualitat que cal exigir.
«Hi ha qui diu que l’hoteleria paguem molt malament, però segons el conveni, el salari més baix són 19.000 euros l’any, hi ha molts sectors que no tenen aquestes condicions». Tanmateix, Castan es queixa que no troben professionals per cobrir algunes places com cambrers i treballadors de cuina.
En relació amb la neteja de pisos, la directiva té clar que el sector pot usar tres tipus de contractes, els de l’empresa, siguin fixos o temporals, els d’empreses de treball temporal (ETT), que servirien per fer algunes feines concretes i que impliquen pagar el salari del sector. I finalment hi ha els casos d’empreses externalitzades que, en opinió de Castan només serveixen per cobrir unes feines puntuals i molt concretes. En aquest sentit el seu grup té una empresa contractada per fer la neteja d’un edifici d’apartaments a la costa. Ho justifica perquè difícilment seria correcte contractar una persona per fer dues hores per netejar una casa. En aquest cas, les contractades fan diversos pisos per sumar una jornada de treball.
Una netejadora de pis, dispara amb bala: «Com s’explica que a l’hostaleria, que produeix tants beneficis, origini treballs tan precaris»?
«Jo crec que tot plegat s’ha distorsionat, i inclús arribo a pensar que alguns empresaris no són conscients d’allò que passa al final», diu la gestora. «Jo crec que no saben, ni les hores, ni les habitacions que es fan a final del dia ni els diners que arriben a les treballadores».
La kelly insisteix: «pensa que les condicions de treball que denunciem degraden la imatge de l’hostaleria?»
«Sí, a mi m’ho tiren en cara. Em diuen: pagueu una porqueria. Reconec que els salaris a l’hostaleria mai han estat per fer-se rics, però els nostres sous estan ara fins i tot per sobre de la mitjana» explica Castan, tot i això, reconeix: «em critiquen dient que pago 600 euros, i jo no pago aquesta quantitat. I a mi, aquesta imatge negativa m’afecta». Tanmateix la directiva hotelera valora positivament el paper de les Kellys per haver fet aflorar una realitat que estava amagada, «i us dono el meu suport» rebla.
