“Jo vull treballar, vull tornar al meu lloc de treball. Això el senyor Ezequiel no ho hauria permès”

Pilar Escobar Amaya arriba puntualment al punt de concentració, a la plaça de la vila, a Badalona, que els treballadors han fixat per manifestar-se fins a la fàbrica: Giró GH, on la plantilla ha convocat, com cada divendres, vaga per demanar la seva readmissió. La treballadora ha estat acomiadada “per causes mèdiques”, cosa que fa possible la Reforma laboral.

A la plaça de la Vila hi ha unes 50 persones especialment sindicalistes de CGT, UGT i CCOO, i també durant uns minuts acudeix l’alcaldessa, Dolors Sabaté, amb altres regidors de Guanyem Badalona en comú i d’ICV. Sabaté abraça la treballadora i comença la desfilada cap a la planta situada al polígon de Can Canyadó..

Pilar: a la fàbrica quin era el vostre lloc de treball?

Jo faig paquets. És una feina que jo he fet tota la vida. És com per una altra persona fer les vores de la roba: jo faig paquets!

Des de quant treballeu a Giró?

Fa ara 42 anys. Vaig començar amb 14 anys i vaig haver de portar un permís dels pares per poder començar. En aquell temps ja recollia paquets i altres vegades posava els paquets a la premsa.

Sempre he estat treballant en aquesta feina. Tret de quan he hagut d’agafar la baixa, sempre he estat fent paquets, sempre igual.

Giró sempre ha fabricat malles de plàstic que s’empaqueten per vendre-les. Això és el que he fet sempre. La malla s’ha de premsar, cosa que vol dir moviments repetitius, el que comporta fer molta força.

El vostre lloc de treball sempre ha estat aquest?

Si, sempre, tot i que he tingut baixes per les lesions, quan he tornat, la meva feina ha estat aquesta dels paquets. Però fa un temps, aixecant un paquet em vaig trencar els dos tendons del braç dret. Em va operar la Mútua que abans tenia l’empresa. Vaig quedar molt contenta, però no m’esperava el què m’han fet aquests senyors de la fàbrica, els de riscos laborals. Quan em van fer la revisió em van donar una carta per havia de lliurar a l’oficina, era el 31 d’agost, i l’1 de setembre em van dir que agafés les coses i que marxés.

Què li van dir?

Doncs, que havia d’agafar les meves coses de la taquilla i marxar de la fàbrica immediatament. Vaig agafar una borsa d’escombraries, la vaig omplir amb les meves coses i ja no he pogut tornar a travessar la tanca de l’empresa.

Però, el que deia l’informe mèdic és només que vostè no era apta per fer la feina que feia, i la llei diu que se li ha de buscar una feina alternativa adient a la seva situació?

A l’empresa hi ha unes màquines adaptades per a persones amb problemes com el meu, però la major part d’aquestes màquines se les han endut cap a la nova fàbrica de Terol. Encara hi ha companys amb discapacitats que treballen en algunes d’aquestes màquines, però em temo que en un futur pròxim el que em passa a mi els hi passi a ells.

Quin és el vostre sentiment en relació amb l’empresa?

Giró és com la meva casa. L’empresa ha estat per a mi el més important a la meva vida. Jo vull treballar. Pot semblar estrany que una gitana digui això, altres pensarien, bé, jo em jubilo, em retiro, i no, jo vull tornar al meu lloc de treball. El senyor Ezequiel si fos viu, (parla del pare de l’actual propietari que també es diu Ezequiel) no ho hauria permès,( afirma, amb una llàgrima furtiva).

Candidat a emprenedor de l’any

Els treballadors de Giró comencen a desfilar cap a la fàbrica. Aquest divendres també faran quatre hores de vaga en cada torn. La setmana passada el seguiment va ser total. El comitè d’empresa, format per CGT i UGT està unit en defensa dels drets de la Pilar. Tenen clar que l’empresa, si vol, pot recol·locar aquesta treballadora en un lloc de feina adequat a la seva situació. Pensen seguir mobilitzant-se per la Pilar

Giró, GH és ara una multinacional catalana. El seu actual propietari, Ezequiel Giró Amigó, fill de qui va patentar les bosses per a fruita, va ser candidat al premi emprenedor de l’any el 2103, que atorgava la consultora Ernst & young.

Giró és coneguda arreu del món per haver patentat les bosses de malla plàstica amb les quals s’envasen fruites com les taronges o els melons. A més de la seu central de Badalona, el grup té fàbriques a Ripoll, Alzira i ara a Terol. Internacionalment té plantes de producció als Estats Units i França, i exporta a uns 50 països. L’empresa es considera d’èxit no només com a projecte industrial sinó pels seus resultats econòmics. A la seva pàgina web, si es clica en l’apartat de Valores, l’enllaç no funciona.

Autores: Tomeu Ferrer