Homenatge de la UGT a les dones i les brigadistes internacionals que van defensar la República i la democràcia

L’acte organitzat per UGT de Catalunya glossant l’epopeia de les Brigades Internacionals ha esdevingut una reivindicació del paper de la dona en la lluita antifeixista i en la construcció d’una societat millor. L’homenatge no s’ha limitat als voluntaris i voluntàries que van venir de tot el món a afrontar la insurrecció feixista, sinó també les que estan aquí van defensar la República, i la democràcia durant els anys de repressió del franquisme.

Isabel Olesti, periodista i escriptora, recordava la memòria de les dones del 36. També ha participat en l’acte, Eugènia Broggi, la néta del cirurgià que es va integrar en l’equip sanitari de les brigades i que va desenvolupar la tècnica dels quiròfans de campanya.

Olesti ha recordat la impressió que li va causar conèixer les dones a les quals va entrevistar per un diari. Posteriorment el recull d’entrevistes es va publicar com a llibre. De les nou entrevistes ha esmentat la de Conxa Pérez, llibertària i lluitadora tota la seva vida. «Va ser de les que va anar al front com a miliciana, allà va veure la desorganització que hi havia, tothom amb espardenyes i enmig d’un caos important i es va convèncer que el seu paper no estava en aquell lloc. Per això va tornar a la ciutat a treballar en una fàbrica de bales», ha dit. Ha recordat que mentre Barcelona estava buida d’homes les dones ho feien funcionar tot, des dels transports públics fins als proveïments. Citant a una altra republicana, l’escriptora deia: «a les dones se’ns va necessitar durant la guerra, els companys ens han ignorat després i vam ser nosaltres, en desenvolupar el moviment feminista, les que vam construir un dels puntals de la llibertat».

El paper de la dóna en la lluita contra el feixisme explica en part la repressió patida durant el franquisme. Les dones durant la dictadura van tornar a ser menors. No podien ni comprar una cadira sense el permís dels marits. «Estem en democràcia, però les cunetes estan encara plenes de dones i homes», explicà l’escriptora.

El metge ‘jove i valerós’ de Hemingway

La néta de Moisès Broggi, va llegir fragments del llibre del seu avi: «Memòries d’un cirurgià». El metge explicava com quan va ser mobilitzat durant la guerra civil per formar part dels serveis mèdics de les Brigades Internacionals va desenvolupar els quiròfans mòbils, que van donar com a resultat un alt grau de supervivència a moltes ferides que abans en el trasllat a segona línia causaven la mort dels soldats. El famós metge afirmava en el seu llibre: «A Espanya es lliurava la primera gran batalla de la lluita mundial per la llibertat». Eulàlia Broggi ha recordat la participació del seu avi en l’atenció als ferits a la batalla de Navacerrada, on l’escriptor americà, Ernest Hemingway el descriu com «el metge jove baix i valerós» al seu llibre: Per qui toquen les campanes.

Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya ha explicat que «Les brigades Internacionals van venir a defensar un model de societat, la República , que era referent de nous drets». Al respecte va assegurar que va ser durant la República que la classe treballadora va ser quan va conquerir més drets, més llibertat i més fraternitat.

Per la seva banda, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha fet un reconeixement a les dones que van defensar la República. Ha afirmat que la Guerra Civil no només va ser una guerra de classe sinó que va ser també una guerra contra l’emancipació de la dona. Al respecte ha afirmat que «allò que es va perdre, encara no ho hem recuperat». Ha fet una crida al sindicat a donar suport al feminisme; a aprofitar la finestra d’oportunitat que suposa aquest moviment per treballar-hi conjuntament, ha dit.

Els documents ‘no confiscats’ a Foment

Álvarez ha posat com a exemple del paper capdavanter jugat per les dones durant la República, les mestres que van anar fins a l’últim poble a dur-hi l’educació i la fraternitat. Això va implicar en acabar la guerra, una dura repressió: «Si als homes els afusellaven, a les dones, a més, les rapaven, les escarnien i les insultaven en els seus pobles».

Álvarez ha recordat que la repressió va ser selectiva contra els treballadors i les seves organitzacions. «Entre els papers de Salamanca, que jo he reivindicat a la capital castellana que han de ser a les biblioteques dels llocs on van sortir, gairebé no hi ha documents de la patronal Foment del Treball. Jo he preguntat i em diuen que les tropes franquistes van arribar a carregar 3 camions amb documentació de la patronal, però quan els dirigents empresarials se’n van assabentar, els van descarregar i només es van endur poca documentació. Ni en això la repressió va ser equilibrada», ha dit.