Els criteris ètics i socials, junt amb les condicions laborals dels treballadors primaran sobre els estrictament econòmics alhora de decidir per part de les autoritats públiques les adjudicacions de contractes de serveis socials, segons el codi de bones pràctiques firmat per la consellera de Benestar Social, Neus Munté i les principals entitats del sector i els sindicats de treballadors.
En declaracions als mitjans de comunicació, la directora de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat , Teresa Pitarch , ha assegurat que “millorarà la qualitat de la contractació perquè no es prima en l’adjudicació el preu del servei”. Precisament aquest apartat no superarà el 40% dels criteris per a la concessió. Per tant, el 60% dels requisits es basaran en aspectes socials.
El pacte és un catàleg d’orientacions i pautes a segur en la tramitació dels expedients de contractació. El document es dirigeix tant als òrgans contractants com als agents socials i entitats que participen en les licitacions.
Les entitats que agrupen tant les entitats socials que fan contractes amb l’administració pública com els sindicats han fet una valoració positiva de l’acord, que consideren clau per garantir la qualitat i sostenibilitat. Entre els punts més destacats es destaca que:
Es garanteix el respecte a les condicions laborals dels professionals implicats i es fa una referència explícita, en aquest sentit, a les condicions pactades en els convenis sectorials corresponents en cada cas.
Es limiten les millores contractuals, especialment les consistents, directament o indirectament a hores de servei sense cost.
Es recomana també que el preu no tingui un pes específic superior al 40% i se suggereix una fórmula per la valoració de les ofertes econòmiques que evita que per diferència poc significatives en el preu es produeixin puntuacions notòriament desproporcionades.
A més, s’apunta la possibilitat de fer la valoració de les propostes en dues fases de forma eliminatòria. Així, en una primera fase s’eliminarien les propostes que no arribin a un llindar de qualitat tècnica suficient. Així s’evita que una mala proposta d’intervenció pugui aconseguir una adjudicació a causa del seu preu baix.
Un altre aspecte clau és la consideració com a paràmetre objectiu per valorar ofertes anormalment baixes o desproporcionades la indicació d’un preu inferior als costos salarials mínims per categories o grups professionals segons el conveni laboral vigent, que haurà de ser degudament identificat en els documents reguladors de la contractació.
La presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), Cinta Pascual, ha valorat positivament que a partir d’ara es faci “contractació social”, ja que en les licitacions de concursos el preu pesa molt –en alguns casos, fins al 80% -, i que es marquin línies vermelles d’actuació.
El líder de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha destacat que es tracta d’un sector “precari”, en el qual hi ha molts contractes a temps parcial i sous baixos, i ha ressaltat que cal millorar les condicions dels treballadors perquè no es ressenti la qualitat del servei.
El secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, ha qualificat el codi com “decisiu” perquè es recuperi la decència, i ha afirmat que segueixen treballant en una llei que abasti totes les administracions catalanes, i no només la Generalitat, cosa en la qual ha coincidit Gallego, que ha recalcat la necessitat de portar l’acord a l’àmbit local.
