Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
De l’explotació de les dades dels convenis negociats durant el 2014 a Catalunya es desprèn un increment salarial mitjà del 0,66%. Com finalment l’índex de preus al consum va registrar un descens de 0,75 punts, es podria deduir, diu Casanovas, que s’ha produït un augment del poder adquisitiu, cosa que considera improbable perquè molts convenis han reduït les aportacions en altres aspectes que no són directament els salarials que resten capacitat de compra als treballadors.
L’any passat a Catalunya 2.156.000 treballadors van estar afectats per la negociació col·lectiva en el sector privat. En total es van negociar 272 convenis, dels quals 125 eren d’àmbit estatal.
Respecte a 2013, l’any passat es van negociar 12 convenis col·lectius més. Però, el nombre de treballadors afectats ha descendit en 121.069 en relació amb els que van estar coberts per un acord del tipus esmentat el 2013. al mateix temps s’ha notat un increment significatiu, passant de 138 a 159 del nombre de convenis d’empresa, tendència afavorida per la reforma laboral que intenta reduir els convenis sectorials i substituir-los per acords d’empresa, cosa que canvia la correlació de forces entre empresari i treballadors.
Casanovas esmenta també com un efecte de la reforma laboral que molts convenis col·lectius es renoven automàticament, quan de mutu acord es considera que no val la pena, per no entrar en un període de conflictivitat, denunciar l’acord. Si s’accepta la renovació, es mantenen els salaris congelats. Això a Catalunya es va fer en 19 convenis que afectaven 242.005 treballadors. Dit en altres paraules, aquest col·lectiu, gairebé el 10% de la població assalariada catalana, que suma 2,533 milions de persones, van mantenir els sous sense cap increment l’any passat.
L’expert de CCOO puntualitza, en vista de les dades que «no es poden agafar al peu de la lletra afirmacions que igualen els salaris pactats en convenis amb l’increment salarial global, perquè hi ha molta gent que no pacta salaris i no són comptats a les estadístiques, cosa que fa baixar realment la mitjana salarial».
Una de les eines que la reforma laboral va posar a l’abast de les empreses ésla inaplicació dels convenis col·lectius. Permeten que una sèrie de matèries incloses en els acords: jornada de treball; horari i distribució del temps de treball; sistema de remuneració; quantia salarial; sistema de treball i rendiment; superació dels límits de mobilitat funcional i millores voluntàries de l’acció protectora de la Seguretat social.
La llei permet no aplicar els convenis en els apartats esmentats. Les empreses, amb un mecanisme senzill i ràpid poden reclamar que el conveni o part d’ell no sigui vigent. A norma indica que aquesta iniciativa es pot tirar endavant amb acord dels interlocutors socials. Una segona possibilitat és que el despenjament del contingut del conveni després de sotmetre la decisió a un mecanisme d’arbitratge, que a Catalunya realitza la Comissió Executiva de Convenis Col·lectius del consell de Relacions laborals. I encara quan no hi ha acord es poden denunciar davant la inspecció de treball.
L’informe de CCOO sobre inaplicacions de convenis i sobre l’estat de la negociació col·lectiva de l’any passat constata que en total les inaplicacions van afectar el Principat a 257 expedients que incloïen a 9.922 treballadors. Respecte a la xifra del conjunt d’Espanya els expedients són el 12,40% i si es mira per la xifra de persones afectades, van ser del 14,99% respecte del total espanyol. En els dos casos per sota del pes econòmic que té Catalunya respecte a Espanya.
Joan Carles Casanovas, responsable de negociació col·lectiva de CCOO de Catalunya, explica que vistes les dades el 93% dels expedients d’inaplicació van correspondre a la quantia salarial i van afectar 8.387 treballadors inclosos en 240 expedients, dels que en més de 50 casos la solució adoptada no va salvar les empreses que finalment van tancar.
