Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Formació Professional s’ha convertit en una de les principals apostes educatives de la joventut espanyola, però la seva expansió s’està produint, segons la Federació d’Ensenyament de CCOO (FECCOO), sota una lògica cada vegada més privatitzadora que amenaça el dret a una educació pública en condicions d’igualtat.
Aquesta és la principal conclusió de l’informe La FP en venda: com la privatització està robant el futur de la joventut, elaborat per la Federació d’Ensenyament del sindicat i presentat amb motiu del Dia Internacional de l’Educació.
El document adverteix d’una “bretxa creixent” entre la forta demanda social de FP i la insuficient resposta de la xarxa pública, cosa que està empentant milers de joves cap a centres privats, especialment en la modalitat a distància, amb importants costos econòmics i desigualtats territorials.
«Accedir avui a una plaça pública de FP s’ha convertit en una gran dificultat: la demanda creix de manera sostinguda des del 2018, però la xarxa pública no està dimensionada per absorbir-la, i això està derivant forçosament molts joves cap a la privada», comentava Lourdes Muñiz, secretària de FP i seguretat laboral de FECCOO, en la roda de premsa de presentació de l’informe.
La FP, primera opció per a la joventut i via directa cap a l’ocupació
El diagnòstic parteix d’un fet clau: sis de cada deu joves escullen avui la FP com a via principal d’accés a l’ocupació, valorant-ne el caràcter pràctic i la major ocupabilitat respecte a la universitat.
Tanmateix, aquest gir no ha anat acompanyat d’una planificació pública suficient. Les llistes d’espera, la manca de places en cicles d’alta demanda i la desigual implantació territorial estan provocant que el creixement de la matrícula sigui absorbit en gran mesura per l’oferta privada, que ja concentra al voltant d’un terç de l’alumnat en algunes comunitats autònomes i supera àmpliament aquest percentatge en determinades famílies professionals.
“El creixement de la FP no ha anat acompanyat d’una expansió equivalent de la xarxa pública i està sent absorbit en gran mesura per la privada, sobretot a distància, cosa que introdueix una lògica de mercat: qui pot pagar continua, qui no, queda fora”, explicava María del Barrio, secretària de Joventut de la Federació d’Ensenyament.
Privatització selectiva i desigualtat territorial, també en la FP a distància
L’informe subratlla que la privatització no és homogènia, sinó selectiva. Es concentra en els cicles amb major retorn laboral —sanitat, informàtica, serveis socioculturals— i en la FP a distància, que s’ha convertit en el principal vector d’expansió del sector privat.
En territoris com Madrid, Catalunya o Euskadi, la insuficiència de places públiques en aquests àmbits deriva de manera sistemàtica l’alumnat cap a centres de pagament, cosa que introdueix un factor de selecció per renda i consolida un model educatiu cada vegada més segmentat. A les zones rurals, en canvi, l’escassetat d’oferta presencial pública afavoreix que la FP en línia, majoritàriament privada, sigui l’única alternativa, debilitant la funció cohesionadora del sistema.
Des del punt de vista social, les conseqüències són clares per al sindicat. La despesa dels llars en FP s’ha incrementat de manera notable en els darrers anys i, en el cas del Grau Superior o els cursos d’especialització, pot assolir diversos milers d’euros per curs.
Per a FECCOO, aquesta dinàmica amenaça el paper històric de la FP com a ascensor social i la transforma en un mercat educatiu on l’accés a les titulacions més valorades depèn cada vegada més de la capacitat econòmica de les famílies i del territori de residència.
El document alerta d’altres desequilibris estructurals: dèficit d’orientació a l’ESO, amb un impacte especialment negatiu en les noies; mancances d’equipaments i plantilles en molts centres públics; i riscos de precarització en la FP Dual si no es garanteix una tutoria real i s’evita la substitució de treball per alumnat en pràctiques.
Tot això es produeix en un context en què Espanya manté taxes d’atur juvenil i d’abandonament educatiu superiors a la mitjana europea, la qual cosa reforça el caràcter estratègic de la FP com a política d’ocupació i d’igualtat.
Més places públiques, qualitat i drets en la transició cap a l’ocupació
Davant aquest escenari, FECCOO planteja una bateria de propostes que situen el reforç del públic al centre de la resposta. La principal és un pla estatal i autonòmic d’expansió de la xarxa pública de FP, amb finançament plurianual i criteris d’equitat territorial, que prioritzi els cicles de més demanda i els territoris amb més privatització o llistes d’espera.
El sindicat reclama un marc estatal mínim per a la FP a distància que fixi estàndards comuns de qualitat, tutoria, avaluació i presencialitat en els mòduls pràctics, acompanyat d’una inspecció reforçada.
Una altra de les propostes clau és la creació d’un sistema públic i integrat de dades que permeti conèixer, per cicle i comunitat, l’oferta real de places, les llistes d’espera, l’abandonament, la titulació i la inserció laboral. Per a CCOO, sense transparència ni indicadors comparables és impossible planificar de manera justa ni avaluar si l’expansió de la FP redueix desigualtats o, al contrari, les reprodueix.
En l’àmbit de la qualitat, l’informe insisteix en la necessitat d’invertir de manera sostinguda en tallers, laboratoris i actualització tecnològica, així com d’estabilitzar les plantilles docents i reconèixer el temps i les funcions de tutoria en pràctiques i en FP Dual.
A això s’hi suma el reforç de l’orientació professional amb perspectiva de gènere i l’augment de beques i ajuts al transport i a la residència, per garantir que el lloc de naixement o el nivell de renda no condicionin les trajectòries formatives.
Finalment, en relació amb la transició cap a l’ocupació, CCOO proposa establir clàusules clares contra la substitució de llocs de treball per alumnat en formació, millorar la supervisió de les empreses col·laboradores i vincular la FP a polítiques actives d’ocupació i negociació col·lectiva que assegurin contractes estables i salaris dignes.
“Si la FP no és pública, gratuïta i de qualitat, deixa de ser un dret i es converteix en un filtre social que condiciona les oportunitats per renda, per territori i per gènere, especialment en l’accés a les pràctiques i en la transició cap a l’ocupació digna”, explicava Del Barrio.
La conclusió de l’informe és rotunda: la FP pot ser una eina decisiva per a l’emancipació juvenil i la transformació del model productiu, però només si el seu creixement es recolza en una xarxa pública forta, planificada i regulada.
En cas contrari, adverteix el sindicat, el risc és consolidar un sistema dual en què el futur dels joves depengui cada vegada més del seu codi postal i del seu compte corrent.
