Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els treballadors que operen la càrrega i descàrrega dels ports han decidit obviar la patronal Anesco i negocien amb els principals operadors del sector. Tal com va passar dilluns a Barcelona, amb aquelles empreses en què es tanquin acord els estibadors mantindran l’activitat, mentre que les aturades se centraran en les empreses amb les quals no facin pactes, segons indiquen fonts laborals.
Els acords suposen d’entrada obrir negociacions en l’àmbit de cada companyia en dues matèries que els estibadors consideren claus. Una és el manteniment dels llocs de treball i l’altra un compromís de treballar plegats per incrementar la productivitat en els ports.
La tàctica de negociar de manera individual amb cada empresa es va assajar dilluns a Barcelona. Allà, segons va avançar Diari del Treball, els estibadors van treballar amb normalitat en cinc de les 30 terminals de càrrega i descàrrega que hi ha al port. De manera més genèrica, els estibadors asseguren ara haver tancat principis d’acord amb diverses companyies, com són Maersk, Best-Huchitson, Setram, MSC i Trasmediterranea.
Al mateix temps, els estibadors aplicaran les aturades parcials a les terminals que no s’han avingut a negociar. Demà hi ha una nova jornada de vagues parcials, que es fan en hores alternes. Divendres hi ha una tercera diada d’aturades, si abans no s’arriba a un acord global.
El front patronal sembla definitivament trencat. Per una banda hi ha empreses que s’avenen a obrir una negociació amb les organitzacions representatives dels estibadors de manera que, d’entrada reconeixen la principal reivindicació d’aquests treballadors: el manteniment dels llocs de treball mitjançant la subrogació de les plantilles actuals. En segon lloc accepten negociar mecanismes que permetin una gestió de la mecànica als ports, que els treballadors volen que integri d’una manera o altra la participació d’aquest col·lectiu. Un altre element amb el qual negocien els sindicats representatius dels treballadors de l’estiba és l’oferta feta a la patronal de reduir-se el salari un 10% en un termini de tres anys.
Una altra part de la patronal s’empara en la força teòrica que li dóna el dit decret de l’estiba per intentar una liberalització profunda de la gestió dels ports. Entre les mesures que inclouria el seu programa hi ha la substitució en un període de 3 anys de les actuals plantilles per altres persones de fora del sector de l’estiba. Tampoc acceptarien aquestes empreses la pretensió de què els sindicats participin en els processos de selecció del personal que hauria de formar part de les ETT en què es convertirien les Societats Anònimes de Gestió Portuària, que ara posen a disposició dels seus accionistes, els treballadors necessaris per assumir la càrrega i descàrrega als ports.
Si les empreses individuals accepten la via oferta pels treballadors, la patronal quedaria fora de joc i s’hauria imposat una via negociadora, tot evitant el xoc frontal amb el col·lectiu dels estibadors. Fins ara aquests operaris han evitat mesures radicals, potser per facilitar la comunicació amb les empreses afins a un compromís.
