Aquesta setmana en farà tretze que els alumnes de 1r del cicle superior d’Administració de sistemes informàtics i xarxes de l’Institut Joaquim Mir de Vilanova i la Geltrú no tindran classe del mòdul 1. Això vol dir que porten perdudes més del 35% de les 72 hores de formació de que consta el mòdul, i que difícilment les podran recuperar abans que acabi el curs. Des què el docent titular va causar baixa el 13 d’octubre, només entre el 15 de novembre i 10 de desembre hi ha hagut un docent substitut, que va acabar renunciant. Des d’aleshores se n’ha estat buscant un altre per terra, mar i aire sense èxit. Fins i tot s’ha publicitat a través d’altres serveis territorials (Vilanova pertany a Barcelona comarques) com a places de difícil cobertura i també s’ha buscat a través de les xarxes socials.
Aquesta és la situació més dramàtica que viu aquest institut, però no la única. El 15 de gener un segon docent va agafar la baixa per paternitat i encara no se li ha trobat substitut. En aquest cas, el grup més afectat és el de primer del cicle mitjà de Sistemes microinformàtics i xarxes, ja que el docent de baixa és també el seu tutor i imparteix 5 hores setmanals d’un dels mòduls del cicle. Però aquest professor també imparteix altres matèries a 2n dels dos cicles superior (Desenvolupament d’aplicacions web i Administració de sistemes i xarxes). I, per acabar-ho d’adobar, el 7 de febrer un tercer docent també va causar baixa i tampoc té substitut. Entre els tres docents de baixa, ara mateix sumen 56 hores de docència setmanal que no s’estan impartint.
“La situació fa molt de temps que ha superat un punt crític. Els alumnes estan angoixats, les famílies estan neguitoses i els docents ens sentim impotents, i per això no ens ha quedat més remei que fer-ho públic, no podem mantenir aquest problema invisibilitzat”, explica Xavier Elizondo, cap d’estudis de cicles formatius de l’Institut Joaquim Mir. Per Elizondo, no es tracta d’un problema conjuntural ni aïllat o derivat de la crisi de la covid, sinó d’un “problema sistèmic” que estan patint altres instituts d’FP que ofereixen cicles de la família d’informàtica i comunicacions.
En aquests moments hi ha una desena de vacants sense cobrir de les especialitats docents 507 (informàtica) i 627 (sistemes i aplicacions informàtiques). A més del Joaquim Mir, també estan afectats els instituts d’FP Daniel Blanxart (Olesa de Montserrat), Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), Lacetània (Manresa) i Eugeni d’Ors (Vilafranca del Penedès).
Educació està “buscant la millor solució”
Des del Departament d’Educació confirmen que són coneixedors de la problemàtica i que “s’està buscant la millor solució des dels Serveis Territorials”. Pel Departament, “s’ha de tenir en compte que hi ha determinades especialitats que són més difícils de trobar” i “també en moments determinats costa més”.
I per què sembla impossible trobar especialistes informàtics que vulguin dedicar-se a la docència? Segons Elizondo, això es pot deure tant a l’elevada demanda que hi ha d’aquests professionals al mercat laboral, com a les dificultats de reunir els requisits per accedir a la borsa de treball, ja que cal acreditar un títol de l’especialitat i tenir el màster de formació del professorat.
En els diferents casos, els professors que es troben aquests alumnes que estan perdent hores de formació intenten incorporar alguns continguts d’aquestes matèries a les seves pròpies classes, però això no soluciona el problema de base. “Ens trobem davant d’una situació que està derivant en una gran desmotivació de bona part de l’alumnat, i està provocant que alguns alumnes abandonin els estudis. També està suposant un desprestigi del nostre centre i dels cicles formatius de la família d’informàtica que s’hi imparteixen i que creiem que no mereixem”, afegeix Elizondo.
2 comentaris
Haurien de permetre donar classes de manera parcial, sense haver de deixar la feina o pagar més a aquests professors.
Jo crec que el problema són els requisits per poder fer de professor, pots ser el millor professional del món, però no pots ensenyar si no compleixes una pila de requisits. Els informàtics poden obtenir bons llocs de treball fàcilment, no tenen per què sotmetre’s a tants requisits per fer de professor i cobrar menys. És un absurd, hi ha professionals que poden aportar molt coneixement als alumnes i no cal que tinguin el màster en psiquiatria, no li veig el sentit.