Un cop aprovades les recomanacions en el si de la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo, la negociació sobre les pensions ha arribat a la Mesa del Diàleg Social. Però actualment el desenllaç encara no és clar. És en aquest marc i dins d’una campanya que el sindicat CCOO ha presentat l’informe Pensions públiques, vida digna amb propostes per consolidar el sistema públic de pensions.
Durant la roda de premsa on s’ha presentat l’informe, Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya ha apuntat que ara mateix tenim un mercat de treball molt tocat per la pandèmia que ha posat en evidència la vulnerabilitat de certs col·lectius. Culpa d’això el fet de tenir empreses amb un model intensiu amb mà d’obra de poca qualitat que a més no garanteixin ingressos suficients. “Si algú no rep el que li correspon, consegüentment tenim un problema amb les cotitzacions”, ha afirmat Bellera.
L’informe apunta que el sistema de pensions ha de fer front a un repte que no és exclusivament de caràcter demogràfic. Té a veure amb la quantitat i la qualitat del treball, que han minvat amb carreres de cotització més intermitents per culpa de l’atur, l’estacionalitat i la rotació, amb carreres de cotització més curtes, per conciliació, dificultat d’inserció dels joves i majors de 55 anys i amb rendes salarials més baixes per parcialitat, precarietat i pobresa laboral. Així, si les pensions depenen de les cotitzacions que paguem, per tant depenen en primer lloc que garantim que tothom que vulgui treballar ho pugui fer. La comparació amb la UE mostra com la nostra taxa d’atur supera en més de 5 punts la mitjana europea
(8,3%). Bellera ha denunciat que, segons dades de l’INESCat, al llarg dels darrers 40 anys hem estat 8 anys amb un atur per sobre del 20%, durant 21 anys hem tingut un atur per sobre del 15% i només durant 7 anys l’atur ha estat per sota del 10%. I actualment, hi ha a Catalunya 505.900 persones aturades i unes 166.000 persones en situació d’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO).
Dones, migrants i joves, els més perjudicats en el mercat de treball
Afegint més dades, l’informe aporta que donat que la bretxa salarial de gènere suposa prop d’un 23%, això és, que més d’un 10% de les cotitzacions es perden en clau de desigualtat. El problema rau en bona part en una taxa d’activitat i d’ocupació molt per sota de la masculina, la poca valoració dels sectors feminitzats i els baixos salaris, la temporalitat i parcialitat amb més incidència en les dones i la manca d’equitat en la promoció professional i la conciliació… “Tot plegat comporta que la bretxa salarial es traslladi i ampliï amb la bretxa de les pensions, sobretot en el cas de les dones vídues que gairebé no han cotitzat”, denuncien. I és que el fet que l’ocupació femenina sigui en tots els termes més precària, significa que la bretxa de gènere es trasllada a les pensions perquè les dones acumulen més discriminacions laborals, perquè tot i que els treballs de reproducció i de cura sostenen la societat els buits de cotització per maternitat i cura no estan degudament compensats i perquè les pensions de viduïtat comporten situacions d’extrema precarietat
amb rendes que estan molt per sota del llindar de la pobresa.
Un altre dels apartats que Bellera ha destacat de l’informe és el que apunta que sense un treball de qualitat, no podrà haver-hi pensions dignes. Més enllà de l’ocupació femenina de poca qualitat, això també es trasllada en les persones immigrants i de manera generalitzada de les persones joves. Aquestes el darrer trimestre de 2020 s’enfrontaven a una taxa d’atur situada en el 38,1% que triplicava la general en el cas dels joves de 16 a 24 anys, i la doblava àmpliament en el cas els joves de 16 a 29 anys (26,7%). També els joves de 16 a 29 anys tenen una taxa de temporalitat del 46%, quan la taxa general de temporalitat és del 19,8%. La taxa de parcialitat en els joves és del 27,2%, xifra que gairebé doblava la dels 16 i més anys que està en un 14,2%. CCOO apunta que la forta precarietat de l’ocupació juvenil amb contractes curts, beques, i pràctiques no remunerades, es fa palesa en el nombre de contractes signats el 2020. I és que tot i suposar el 15% de la població ocupada, les persones joves de 16 a 29 anys van signar a Catalunya el 40,9% del total de contractes.
Dues dades més sobre els joves escandalitzen. Una és que en 12 anys s’han perdut prop de 2,6 milions de persones joves cotitzants. L’altra que l’any 2018 el salari brut anual mitjà dels joves era gairebé la meitat del mitjà total (13.021 respecte 25.552€). En termes acumulats i nominals, això és, sense comptar l’efecte de la inflació, les persones de fins a 24 anys, han patit els darrers 10 anys una pèrdua salarial del 2,6%, mentre la mitjana ha tingut un increment d’un 9,3%. Si en termes reals les persones treballadores van perdre un 5% del seu poder adquisitiu, les persones joves en van perdre més d’un 15%. Això influeix negativament en moltes coses com ara la seva autonomia, però també en la qualitat de les cotitzacions que pot vessar al sistema, en el desaprofitament d’una major productivitat de les empreses a causa de no posar en valor les competències i coneixements que aporten, i també en la confiança que tenen en un sistema de pensions, dels que molts i moltes joves es veuen marginades. Comissions Obreres afirma que en un sistema de repartiment, si la gent jove és precària, la gent gran és pobra. Així, entenen que “la qualitat de l’ocupació i dels salaris de les persones joves són una qüestió d’intel·ligència col·lectiva”.
Model públic de pensions en els paràmetres d’adequació, suficiència i sostenibilitat
A la roda de premsa també han volgut destacar que en l’anterior crisi, durant la gran recessió, les pensions van ser les que van salvar moltes llars, ja que aquesta era l’única contribució que entrava i van funcionar com xarxa de protecció. Així, les pensions contributives continuen essent l’instrument amb més impacte redistributiu sobre la població. A l’informe parlen d’això i també diuen que en la crisi de la Covid-19 les pensions han jugat un paper important, “tot i que a nivell sanitari i social els i les pensionistes, en aquesta ocasió, han hagut de pagar un preu molt alt, especialment els i les internes en residències sociosanitàries”. Destaquen que dins el col·lectiu de pensionistes hi ha un col·lectiu nombrós, de més del 60% del total, que tenen pensions de menys de 700 €. Indiquen que les retallades en els serveis públics, la poca dotació de les polítiques socials, la dificultat en l’accés a cures de qualitat en l’àmbit sociosanitari o el preu dels lloguers són altres elements que empobreixen i precaritzen la situació de les persones pensionistes i jubilades. Així, veient la situació, entenen que pel que fa el Sistema de Pensions la clau de volta que pot garantir la seva suficiència i sostenibilitat és en primer lloc el mercat del treball. I és per això que afirmen que no hi ha prou amb derogar una reforma de les pensions imposada de manera unilateral per part del Partit Popular l’any 2013, sinó que al mateix moment s’ha d’avançar en dos aspectes estretament lligats a la qualitat i sostenibilitat de les nostres pensions.
També defensen que un altre aspecte clau per la qualitat de les pensions és un model productiu d’alt valor afegit que es basi en les competències de les persones. “Els fons europeus Next Generation comporten una oportunitat que s’ha d’aprofitar per avançar en productivitat, per crear ocupació per les persones joves, superar la bretxa de gènere i invertir en els serveis i els recursos públics. La reactivació del teixit productiu no serà possible si aquests fons no activen l’economia i facilitin que hi participi la immensa majoria de la població”, sentencien. I és que amb dades evidencien que hi ha “una desigualtat creixent, concentració de la riquesa i un sistema fiscal que ha anat increment la pressió sobre el treball mentre reduïa la que hauria d’exercir sobre el capital”. Defensen que “davant els estralls de la crisi és necessari augmentar la progressivitat fiscal, gravant més qui més té” perquè el Sistema de Protecció Social se’n beneficiï en el seu conjunt mitjançant una despesa social que complementi el Sistema de Pensions, inversions estructurals que millorin la productivitat del treball i una ocupació de qualitat amb salaris i cotitzacions suficients.
Així, també en veu de Miquel Lluch, secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, creuen que el consens assolit en el marc de la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo, després de deu anys, aporta un important impuls en aquest sentit que ara ha passat a la Mesa del Diàleg Social. Una mesa que Lluch diu que cal que abordi tant la suficiència del sistema com l’increment de les pensions. Cal urgentment derogar la reforma del 2013 i negociar en base a la del 2011. També eliminar el Factor de Sostenibilitat per comportar un greuge entre generacions i no respectar els fonaments d’un sistema de repartiment. Un altre element és la necessitat de diferenciar entre jubilació anticipada voluntària i involuntària, on s’han d’incloure totes les situacions d’acomiadament i els beneficiaris del subsidi a majors de 52. Un altre punt que ha tractat Lluch és el de recuperar l’instrument de la jubilació parcial amb contracte de relleu pel conjunt de sectors amb 100% de cotització del rellevat i 65% del rellevista. Durant la roda també hi ha hagut paraules pels autònoms, de qui es creu que s’ha d’avançar en la cotització per ingressos reals en el Règim Especial de Treballadors Autònoms equiparant base mínima de cotització amb la del Règim General.
