Informació publicada a CatalunyaPlural
El 4 d’agost passat el Boletín Oficial del Estado (BOE) contenia una bomba que va fer trontollar el Ministeri de Treball -conformat pocs dos mesos abans, amb l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència. Aquesta bomba va fer tremolar els fonaments del ministeri, ocasionant la dimissió de la seva directora general, Concepción Pascual, i fent que la Ministra Magdalena Valerio admetés que li van “colar un gol per l’esquadra”.
Les artilleres responsables d’aquesta situació van ser les dones darrere de les sigles del Sindicat OTRAS. Treballadores sexuals que presentaven en roda de premsa a finals d’agost la creació d’un sindicat que, pocs dies després, contra tot pronòstic, va ser inscrit oficialment pel Ministeri de Treball. Aquest departament forma part d’un govern que s’ha declarat feminista i que prioritza “la igualtat”, per tant, va afirmar no poder permetre que “sota el subterfugi d’un sindicat es doni cabuda a la prostitució”.
A Conxa Borrell, portaveu del Sindicat OTRAS, “se’m fa molt difícil parlar de feminisme i abolicionisme junts. Les dones que lluiten de manera tan violenta per a confrontar-se a un grup de treballadores que només pretenem aconseguir drets laborals estan cometent masclisme”.
Tot i que el Sindicat no conté en els seus estatuts cap menció a la prostitució, sí que esmena que les seves activitats seran “relacionades amb el treball sexual en totes les seves variables”. Aquesta declaració d’organització del treball sexual, que és una de les grans fissures dels moviments feministes, va provocar un gran revolt entre els col·lectius abolicionistes. Dos dels quals van procedir a iniciar accions legals: l’associació 8 de Marzo ha demanat la impugnació dels estatuts i l’organització Escola AC demandat el Ministeri de Treball per impugnar la inscripció.
El Ministeri, que ha traslladat a la Fiscalía General del Estado una impugnació contra els estatuts d’OTRAS, compareixerà avui davant l’Audiència Nacional en actes de conciliació i un judici per a tractar l’assumpte. “Sabem i saben perfectament que OTRAS està legalment constituït i funcionant en plena capacitat jurídica. Esperem que l’Audiència faci bé la seva feina: estem molt tranquil·les”, ha declarat Borrell.
Suports i rebuigs públics
Però les discussions a les xarxes, l’encreuament d’actes i inclús, -com s’està veient la presa d’accions legals- no mostren un panorama de debat tranquil. Tot i això, des del Sindicat apunten que, encara que sorollós, el recolzament a l’abolicionisme és “minoritari”. Aquesta postura és recolzada per una enquesta que la Revista Contexto va presentar a les I Jornades Internacionals Feministes, en la que el recolzament a l’abolicionisme tan sols era del 11,5% (un 60,4% es definia regulacionista i un 28,1% no es posicionava. “Que el govern del PSOE s’ompli la boca dient que són feministes quan la seva postura abolicionista només representa un 11,5% de la població em sembla irresponsable. No governen per totes les ciutadanes i ciutadans del país”, opina Borrell.-
Així com la postura el govern central és la d’abolir el treball sexual, hi ha altres administracions, com l’Ajuntament de Barcelona, amb Barcelona en Comú al poder, que s’han mostrat més favorables a la regulació. BeC va reformar l’Ordenança de Civisme el 2017 i, entre d’altres mesures, va retirar les sancions a l’exercici de la prostitució al carrer, que van ser introduïdes per CiU -a instàncies del PP- el 2012.
“T’agradi o no el treball sexual, com a polític no pots negar els drets a un col·lectiu, de per si, estigmatitzat. Sense mesures com les de BeC serem estigmatitzades, perseguides i multades”, apunta Borrell. Afirma que les multes a les prostitutes no acabaran amb l’exercici del treball sexual però sí que “empitjoraran substancialment la vida de les treballadores: moltes no poden pagar les multes”. Tenir un deute amb l’administració suposa no poder demanar préstecs ni accedir a lloguers. “Els veritables proxenetes, els que juguen amb les condicions laborals i menystenen les prostitutes, són les administracions”, sentencia.
De fet l’eix de Feminismes i LGTBI+ de Barcelona en Comú ha estat una de les 1.300 adhesions que ha tingut el manifest Nunca Sin Nosotras, fet per retirar la demanda judicial a OTRAS. Activistes com Yayo Herrero o càrrecs públics com la regidora de Feminismes de Barcelona, Laura Pérez, es troben entre les signants. Entre les firmats hi ha posicions i enfocaments diversos respecte del treball sexual, però comparteixen “la defensa del dret a la lliure sindicació” i demanen “no usar una pretesa unanimitat del feminisme com a aval d’una mesura legal que afectarà les condicions de vida de moltes treballadores”.
“No ens sembla una eina política justificada recórrer a una justícia que des del feminisme lluitem amb esforç per canviar perquè ha demostrat no protegir els drets de les dones”, resa el manifest, que conclou afirmant “no deixem que decideixin per totes”. El text, que vol visibilitzar les diferents postures dels feminismes respecte de la prostitució, no és aliè als riscos dels precedents que pot suposar legalitzar un sindicat de treballadores sexuals i a les crítiques que reben els negocis de treball sexual, acusats sovint de proxenetisme i trata de dones.
“OTRAS no té intenció de beneficiar a la patronal del sexe”, afirma el manifest. En la mateixa línia, Borrell assegura que aquesta patronal “ja existeix, independentment de l’estat del Sindicat OTRAS”. De la mateixa manera, insisteix en desvincular els amos dels locals on s’exerceix el treball sexual del proxenetisme: “són empresaris. No obliguen a ningú a prostituir-se. Si jo anés a demanar feina i m’imposessin unes condicions que no vull complir, només en aquest cas, podríem parlar d’explotació. Però el treball per a tercers no és proxenetisme”, insisteix i reitera la postura d’OTRAS en contra de la tracta i l’explotació de les dones, “no només en el treball sexual, sinó en qualsevol àmbit”.
