Els joves estrangers tenen encara més dificultats per trobar feina que els autòctons tot i que la busquen més activament. Quan la troben la feina acostuma a ser en àmbits on abans han treballat persones estrangeres. Les categories són les baixes, la temporalitat és semblant a la que pateixen els joves espanyols però amb una diferència, els treballs parcials entre els estrangers tenen caràcter involuntari, mentre que entre els locals la taxa de voluntarietat és més alta, segons es desprèn de l’informe, Situació Laboral de la població estrangera a Catalunya, de 2018 del Centre d’estudis i recerca sindicals (Ceres) de CCOO, presentat per Dani Garrell, del CERES; Irene Ortiz, coordinadora Acció Jove del sindicat i Carles Bertran, responsable del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE).
Els joves estrangers, d’entre 16 i 30 anys pateixen molt més l’atur que els joves de nacionalitat espanyola. Pel que fa a la taxa d’activitat, és més baixa entre els homes de nacionalitat espanyola, mentre que passa a l’inrevés entre les dones. També la taxa d’ocupació és més alta entre els espanyols que entre els estranger. De la comparació entre la situació laboral dels joves estrangers de nacionalitat estrangera i espanyola es destaquen aspectes diferencials. D’una banda, que tant espanyols com estrangers tenen taxes de temporalitat a la feina semblants. En el primer cas del 48% mentre que en el segon del 47,2%. La taxa de treball a temps parcial també és semblant. En el primer cas arriba al 25,6%, mentre que entre els estrangers és del 23,3%. Ara bé, la parcialitat voluntària, és a dir aquells treballs a temps parcial que s’assumeixen de manera volguda, és molt més alta entre els joves de nacionalitat espanyola que entre els estrangers. En el primer cas del 46% i en el segon el 57,6%
La major part de la població estrangera empadronada d’entre 15 i 29 anys, correspon a persones procedents d’Amèrica Llatina, un 27,6%. Un 25% procedeix de l’Àsia. Un 20,1% de la resta de la UE, un 21% de la resta d’Europa i un 19,7% d’Àfrica.
Les branques d’activitat amb més presència de joves estrangers són hostaleria, amb gairebé un 26%, comerç, amb un 15,5%, treball de la llar, amb un 12,2% i indústria amb un 11,5%. Això no obstant, l’apartat amb més presència d’aquest col·lectiu és el denominat ‘resta’. En aquest sentit, Bertran, puntualitzava que els joves estrangers acostumen a trobar feina on ja treballen els estrangers majors. Això ho explica per la facilitat de trobar feina per relacions personals i també pel fet que hi ha àmbits on tradicionalment troben treball els immigrants. En aquest sentit, hi ha especialitzacions com l’hostaleria on hi troben feina llatinoamericans o en el treball de la llar, àmbit amb majoria de dones de nacionalitats específiques.
Aspectes culturals
Pel que fa als grups professionals, els joves estrangers es concentren en ocupacions elementals i treballadors de restauració i comerç, mentre que hi ha una gran descompensació en els apartats que requereixen més formació. Així, no hi ha estrangers entre els tècnics de suport i la presència d’espanyols entre els tècnics superiors és abassegadora.
Més tard s’han repassat elements que afecten la situació laboral de les persones joves estrangeres i tenen a veure amb aspectes culturals o tradicionals. Així, s’ha esmentat el fet molt estès de persones que intenten formar una família molt abans del que ho fan els joves d’aquí. Això fa que acceptin feines per obtenir ràpidament ingressos per emancipar-se i també per enviar diners a familiars seus als països d’origen.
