Els partits catalans constaten que la recaptació fiscal no és suficient ni prou redistributiva

El PP considera que el creixement aportarà prou fons per assumir la despesa pública, mentre que la resta de partits defensen més progressivitat i reducció de desgravacions

Redacció
 
 
 
Debat dels representants dels partits polítics a la seu de la UGT de Catalunya foto. Tomeu Ferrer

Debat dels representants dels partits polítics a la seu de la UGT de Catalunya foto. Tomeu Ferrer

Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es pot, PP i CUP han debatut en la jornada sobre fiscalitat organitzada per UGT sobre els seus models, la majoria ha constatat que cal que aporti més qui més té, però es discrepa en les fórmules concretes. El PP fia al creixement el redreçament dels ingressos i Ciutadans no s’ha presentat.

Roger Torrent, de Junts pel Sí, ha constatat que a Catalunya hi ha uns tipus impositius semblants als de la Unió Europea. Al mateix temps ha reconegut que aquí es “recapta menys a causa del frau fiscal i l’economia submergida”. Sense entrar en detalls s’ha mostrat partidari de revistar el model impositiu. Per reforçar la seva posició s’ha referit a l’afer Inditex per reclamar una posició coordinada pel que fa a fiscalitat en l’àmbit europeu. També s’ha referit a la lluita contra l’elusió fiscal i la necessitat d’una fiscalitat més progressiva.

La diputada del PSC, Alícia Romero, ha constatat que Catalunya amb les actuals competències pot millorar la seva recaptació fiscal. Per això “cal un altre model fiscal”, ha dit, perquè l’actual model “és més favorable amb el que més té”. Igual com havia plantejat la UGT, la diputada socialista ha advocat per revisar els beneficis fiscals i perquè es doni un millor tractament a les rendes del treball. I en aquesta línia ha posat de manifest la diferent tributació de les rendes del capital, que tenen un tipus màxim del 21%, mentre que les del treball poden arribar a pagar fins a un 48% al Principat.

Joan Coscubiela, diputat de Catalunya Sí que es pot, ha felicitat UGT per “voler ser un subjecte actiu en el debat de la fiscalitat”. Ha començat la seva intervenció afirmant que “no és veritat que a Espanya i a Catalunya es paguin molts impostos”. “Si aquí hi hagués la mateixa pressió fiscal que a la mitjana europea es recaptarien 70.000 milions més”, ha assegurat.

El diputat ha relativitzat el concepte de sobirania fiscal. L’ha deslligat dels àmbits estatal o nacional i ha considerat que cada cop més té a veure amb el mercat. Sobre la fiscalitat ha defensat que hauria de ser suficient i redistributiva i que en els dos casos això no és dóna ni a Catalunya ni a Espanya. El diputat va clavar la seva primera fiblada afirmant que la progressivitat de la fiscalitat a Espanya va rebre un cop decisiu quan l’any 1993 el govern socialista va decidir que les rendes del capital pagaven un tipus únic, ara del 21%, mentre que les rendes del treball paguen més com més s’ingressa.

Coscubiela: 2.000 milions regalats a les mútues

Propostes concretes van ser en l’IRPF abaixar el tipus dels ingressos més baixos, que és del 12% a Catalunya. Per contra va plantejar crear nous trams per a ingressos que superin els 60.000 euros a l’any. En impost de successions va advocar per retornar a la normativa de 2008 i fer que l’habitatge no computi. En l’impost de patrimoni Coscubiela va defensar canviar els tipus actuals. I va acabar amb una recomanació als sindicalistes pressents: “La generalitat paga d’oficis sense que calgui uns 2.000 milions a l’any en assistència sanitària, que haurien d’assumir les mútues”. I va finalitzar amb un envit dirigit a la CUP, reptant els anticapitalistes a, “ja que els pressupostos s’aprovaran”, condicionar la llei d’acompanyament a què el Govern emprengui una reforma fiscal a Catalunya.

Santi Rodríguez, diputat del Partit Popular, ha fet una intervenció farcida de conceptes genèrics. A grans trets ha defensat el lligam entre activitat econòmica i fiscalitat, i ha vinculat aquesta a la política europea, “perquè a Europa no hi ha Unió Fiscal”. En aquest sentit ha reconegut que el seu partit havia plantejat en fa dues legislatures abaixar impostos i que després els va haver de pujar, però que ara “els ha abaixat encara més”. En relació amb Catalunya ha destacat que de l’escreix de recaptació que hi ha al projecte de pressupost de la Generalitat de 2017, avaluat en 3.500 milions, 3.400 milions corresponent a la millora de la situació econòmica i només 110 a nous impostos.

Sobre l’IRPF Rodríguez ha plantejat abaixar la pressió als que cobren menys de 30.000 euros i alhora “no suprimir els escalats dels quals cobren més de 120.000 o 175.000 euros”, cal dir que a Catalunya paga el mateix percentatge qui guanya 60.0001 euros que qui guanyi 175.000.

La CUP reivindica l’impost a les grans fortunes

La darrera a intervenir ha estat Eulàlia Reguant, diputada de la CUP. Ho ha fet responent Coscubiela, que uns minuts abans havia vaticinat que hi hauria acord sobre pressupostos: “no sé si el Joan és endeví o què?”, ha dit. Després ha explicat la proposta sobre impostos dels anticapitalistes. Ha recordat que les conclusions del ple sobre la pobresa, pel que fa a fiscalitat “no es compleixen”. Al mateix temps en relació amb els impostos cedits que administra la Generalitat ha afirmat que “haurien de tenir més progressivitat”. En IRPF els independentistes plantegen reduir la pressió sobre els que menys guanyen i incrementar-la cap a les persones amb sous més elevats: “a més trams d’IRPF, més recaptació”, ha sentenciat.

En relació amb l’impost de successions ha defensat tornar a la reglamentació que hi havia abans de 2008 i sobre l’impost del patrimoni la posició de la CUP és modificar els trams per aconseguir més fons per finançar polítiques socials.

Un element diferencial de la CUP és la creació d’un nou impost sobre grans fortunes, que hauria de ser progressiu, i tenir en compte que aqueste grans fortunes paguen molt poc pels rediments del capital.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*