La taxa d’atur a Espanya dels joves mil·lennistes –també dits Generació Y– és del 26%, segons xifres de l’any 2016. En canvi la dels joves de la generació prèvia –la X–, quan tenien la mateixa edat era força menor, del 17%, l’any 2000, segons dades reflectides en un estudi de CaixaBank Research utilitzant estadístiques d’Eurostat. L’àrea de recerca i anàlisi econòmica de l’entitat financera acaba de publicar una investigació sobre els joves nascuts entre 1981 i 1996 i la seva relació amb la feina i amb les seves decisions patrimonials.
En el capítol on s’analitza justament la nova concepció del treball dels mil·lennistes, les diferències fonamentals no rauen només, apunta Anna Campos, autora d’aquesta part, «en la dificultat de trobar una ocupació. Un cop oberta la porta del mercat laboral, les condicions amb què es troben els mil·lennistes europeus, en termes de taxes de temporalitat i de feina a temps parcial, també han tendit a ser pitjors que les de la generació anterior, en especial a Espanya, a Itàlia i a Portugal». Una altra conclusió a la qual s’arriba en l’informe és que «tot i que els efectes negatius sobre la probabilitat de trobar feina tendeixen a esvair-se després de tres anys, a repercussió sobre els salaris pot durar uns 10 anys».
En el treball es reconeix que tot i les difícils condicions econòmiques amb què poden haver topat, els joves de la generació Y «són gent molt formada i capaç d’aportar valor al mercat laboral.» Tot i que socialment s’aprecien qüestions com la conciliació de la feina amb la vida personal i uns salaris competitius, «hi ha certs aspectes que els mil·lennistes tendeixen a considerar més rellevants que les generacions anteriors, que haurien de servir per a les polítiques de les empreses per atreure o retenir-los en el lloc de treball». Entre aquestes, Campos recull les principals que aporten els experts, que són «l’oportunitat de treballar amb l’última tecnologia i de rebre formació, la proximitat amb els caps i un feedback regular, i un ambient col·laboratiu i flexible.»
No obstant això, aquestes dificultats en l’entrada al mercat laboral els efectes de les quals es paguen durant molts anys també tenen una notable repercussió en l’estil de vida dels mil·lennistes. D’entrada, perquè els suposen traves diverses per accedir a l’habitatge, especialment si es pretén comprar-lo. Així, aquests joves, especialment entre els 25 i els 29 anys, han optat majoritàriament per al lloguer. Concretament, el 55% dels que s’han emancipat ho han fet amb aquesta modalitat.
Una riquesa al 60%
En l’apartat on s’analitza la situació financera dels mil·lennistes, s’afirma que «les diferències generacionals són molt significatives: als EUA, la riquesa neta mitjana dels joves entre 25 i 34 anys és el 60% de la riquesa mitjana d’un de la generació X a la mateixa franja d’edat.» A Espanya, la diferència encara és més gran, segons les autores d’aquest capítol, Judit Montoriol i Cristina Farràs, que expliquen que «la trajectòria de la riquesa neta de cada generació se situa per sota de la precedent, i, en el cas concret dels mil·lennistes, la riquesa neta mitjana és de 3.000 euros, enfront dels 63.400 euros que acumulaven els joves X quan tenien la mateixa edat.»
La causa d’això, apunten Montoriol i Farràs, és, en primer lloc, haver comprat pis o no; i en segon terme «l’elevat endeutament no hipotecari», vinculat bàsicament al consum. A més a més, la càrrega financera d’aquest deute suposa el 21% dels ingressos de la llar, molt superior al 13% de les de la generació X. Una altra dada que es reflecteix a l’informe és que «el 33% pateix estrès financer.»
Comparant les xifres entre els Estats Units i Espanya, a la generació X, un 39 i 65% respectivament tenien habitatge en propietat, en el cas dels mil·lennistes això baixava al 34 i 44% respectivament. De tota manera, els joves d’aquesta generació que aconsegueixen comprar l’habitatge «tenen poc més de la meitat de la riquesa neta que van aconseguir els seus predecessors, uns 54.500 euros enfront dels 103.000 euros de la generació X». La decisió de comprar un habitatge i l’evolució del seu preu, per tant, tenen importants conseqüències sobre el procés d’acumulació de riquesa al llarg del cicle vital.
La desfavorable conjuntura financera dels mil·lennistes, causada principalment per la crisi econòmica, «els posa en una pitjor situació de partida per poder afrontar els reptes de futur, el més rellevant dels quals és la jubilació», sostenen Montoriol i Farràs.
