Els principals sindicats ucraïnesos han alertat avui de la falta de drets laborals per als treballadors del país a causa de la guerra. En la seva primera visita a Espanya, la Confederació de Sindicats Lliures d’Ucraïna (KVPU) i la Federació de Sindicats d’Ucraïna (FPU) han demanat suport i solidaritat del sindicalisme internacional des de Barcelona.
En una conferència organitzada per la UGT sota el títol “Drets laborals en temps de guerra: una lluita per les llibertats i la democràcia”, els representants sindicals han volgut posar el focus en la reconstrucció del país, un tema que ha centrat part de les converses mantingudes al matí amb membres de la UGT. Camil Ros, secretari general del sindicat, ha recordat que Espanya “ho va viure no fa tant” i també ha dedicat unes paraules al genocidi a Palestina: “Ucraïna és Europa i Palestina és mediterrània”.
Salaris inferiors a 500 euros i una pèrdua de poder adquisitiu del 140%
Els representants sindicals ucraïnesos han alertat que el 26% del territori d’Ucraïna està envaït, una extensió que és la meitat d’Espanya, i han xifrat el cost econòmic de la guerra en dos anys de PIB: “és com si els ciutadans del país no haguessin treballat durant dos anys”. Actualment, dos milions de persones no tenen feina –la taxa d’atur és del 18%– i “molt poca gent té una feina fixa”, ha afirmat el secretari general de la FPU, Grygorii Osovyi. La pèrdua de poder adquisitiu de les famílies treballadores ha estat del 140%, i el salari mitjà dels treballadors és inferior als 500 euros.
A més, cada cop més famílies necessiten el suport de l’Estat per poder sortir endavant, ja que la taxa de pobresa s’ha disparat. Precisament, els sindicats estaven en negociacions amb el Govern per aconseguir que el salari mínim interprofessional se situés en els 1.000 euros el 2026, però la guerra ho ha trastocat. Osovyi ha destacat que les condicions dels treballadors en zones ocupades per Rússia són encara pitjors, i els ha demanat que fugin “per poder tornar en un futur”.
La guerra ha suposat una reducció en el nombre de persones que viuen al país. Abans de la guerra hi havia 42 milions d’habitants; actualment, es calcula que són uns 30 milions. Els sindicats posen el focus en el 2026 com l’any de la reconstrucció d’Ucraïna, per la qual es calcula que es necessitaran cinc milions de persones. Destaquen que moltes empreses europees se’n beneficiaran, motiu pel qual volen que els treballadors ucraïnesos que hi participin tinguin les condicions laborals del país d’origen de les empreses. Precisament, al matí, els representants sindicals s’han reunit amb el president del Parlament, Josep Rull, per parlar de quines empreses catalanes podrien participar en la reconstrucció del país.
Dones i nens: les víctimes invisibles
“Moltes dones han hagut de fugir de zones ocupades, altres no han tingut temps. A més, als nens se’ls posa etiquetes per si moren per un bombardeig se’ls pugui identificar”, ha apuntat en la seva intervenció la secretaria de relacions internacionals del KVPU, Olesia Briazgunova. Ella ha vingut en representació del sindicat, ja que el secretari general, Mykhailo Volynet, no ha pogut assistir. Volynet també és diputat al Parlament i s’ha hagut de quedar al país per debatre mesures que permetin mantenir el subministrament energètic a Ucraïna, en un moment en què Rússia té com a principal objectiu deixar al país desconnectat, just quan comencen a baixar les temperatures.
En la seva intervenció, Briazgunova ha afirmat que són les dones les qui han ocupat llocs de treball perquè els homes estan al front. Moltes d’elles tenen fins a tres feines, la majoria voluntàries, per poder ajudar els seus marits, germans o pares, com per exemple a Donetsk, una de les zones més afectades per la guerra. La invasió també va interrompre un projecte que els sindicats treballaven amb el Govern per reduir la bretxa salarial, i Briazgunova alerta de l’impacte sobre la salut mental que té el fet que moltes dones i fills hagin de viatjar per fugir de la guerra i inclús “parir en refugis antiaeris”.
El secretari de relacions internacionals de l’FPU, Vasyl Andreyev, ha apuntat a l’abast de la destrucció del país, quan “un míssil pot acabar amb una illa d’edificis residencials”, i es calcula que n’han caigut sobre Ucraïna 7.500. També ha xifrat en 10 milions els ciutadans que han marxat del territori.
Més enllà del context de guerra que viu el país, des de l’inici de la invasió s’ha aplicat la llei marcial i el dret a la reunió, entre d’altres, està prohibit, la qual cosa ha afectat directament la capacitat d’acció dels sindicats, que ja treballen en una estratègia per la postguerra.
El director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, ha destacat el paper de la Unió Europea en suport a Ucraïna amb 108.000 milions d’euros destinats a pagar salaris, pensions, serveis essencials i infraestructures, entre d’altres, i ha mencionat un mecanisme de reconstrucció del país dotat de 50.000 milions.
